El primer pronunciament de la justícia europea avala l'amnistia i només en qüestiona els terminis

L'advocat general de la Unió Europea avala, en termes generals, l'amnistia i diu que no afecta els interessos de la Unió Europea. Sí que critica, però, els terminis d'aplicació de la llei, perquè considera que dos mesos és massa poc. També creu que s'ha de sentir el parer de les parts abans d'amnistiar.

Aquestes són les conclusions de Dean Spielmann, que no són vinculants, però guien el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la redacció de la sentència, que encara no té data de publicació.

L'advocat respon així a la petició del Tribunal de Comptes i de l'Audiència Nacional per les despeses per l'1-O i del cas Judes, respectivament.

Pel que fa a la malversació, considera que les despeses de l'1-O no van afectar les finances europees perquè no hi ha "un vincle directe", i en el cas del terrorisme pel cas Judes, afirma que l'aplicació de l'amnistia no és contrària al dret europeu.

Per contra, veu insuficients els terminis que la llei imposa al Tribunal de Comptes per resoldre sobre l'aplicació de l'amnistia i critica que s'impedeixi la compareixença d'algunes parts.

L'advocat afirma que la llei "sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia" i tampoc "inclou violacions greus dels drets humans".

Aquesta decisió guiarà el Tribunal Suprem espanyol, que no ha acudit a la justícia europea i s'ha negat a aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres, precisament perquè els considera culpables de malversació.

En canvi, el Tribunal de Comptes, l'Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un jutjat de Vilanova han optat per preguntar al TJUE si la norma és compatible amb el dret de la Unió Europea.

Reaccions

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha afirmat que les esmenes que va incloure Junts a la llei són les que l'advocat ha avalat.

Els únics que defensaven que les despeses del procés anaven en contra dels interessos de la UE eren els de Societat Civil Catalana que "han fet el ridícul". També ho sostenia l'advocat de la CE, però "hem demostrat que no sabien del que estaven parlant".

Quan surti la sentència definitiva, Boye creu que passarà com amb la Doctrina Parot i que el que diu l'advocat és "sentit comú de dret europeu, no diu res que no hàgim defensat nosaltres abans".

Sobre el retorn de Carles Puigdemont, Boye ha dit que la decisió és de l'expresident i que ell només dona "consells legals". "Però ja no queda marge per oposar-s'hi, perquè no podran plantejar noves qüestions prejudicials sense fer el ridícul"

L'advocat d'Alerta Solidària que defensa els CDR, Marti Majoral, avisa que "no direm blat fins que no sigui al sac i ben lligat" perquè, afirma, "no tenim bones experiències amb la justícia espanyola".

Majoral diu que cal ser prudents, però que veuen amb molt bons ulls que cap dels arguments de la part contrària han estat avalats i els seus arguments en surten reforçats.

L'advocat espera que, "si les coses van bé", el cas tornarà a l'AN, però que fins i tot llavors no es pot descartar res: "La satisfacció hi és, però amb cautela".

Majoral diu que en cas que no apliquessin l'amnistia o la resolució del TJUE els sigui contrària, anirien a judici a "plantar batalla, perquè es tracta d'un judici per terrorisme en què no hi havia ni explosius, ni armes, és un terrorisme fantasma que es van treure de la màniga en una clara operació d'estat, judicial, policial i mediàtica per frenar la força de l'independentisme al carrer".

En declaracions a 3CatInfo, el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, no té cap dubte que el Tribunal de Luxemburg seguirà el pronunciament de l'advocat de justícia i també ho farà el Constitucional perquè és evident que l'amnistia ha de ser de plena aplicació.

"Jo crec que en un termini d'uns mesos tindrem el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Constitucional coincidint i eliminant els últims obstacles que s'han posat a l'amnistia, que no tenen cap sentit", ha assegurat Pérez Royo. "Jurídicament, no tenen cap valor, però hi són i s'han de resoldre. I això porta el seu temps", ha afegit.

El catedràtic també ha lamentat que l'únic que s'ha volgut anar a Europa és retardar l'aplicació de la llei. "L'agressivitat contra la llei d'amnistia ha estat tan enorme que ha retardat molt la seva aplicació, però en el fons el tema estava perfectament resolt jurídicament des del principi", ha conclòs Pérez Royo.

També en declaracions a 3CatInfo, José Antonio Martín Pallín, exmagistrat del Tribunal Suprem, sosté que un cop el Tribunal Justícia de la UE dicti sentència, el Constitucional tindrà el camí aplanat per resoldre aviat els recursos d'empara per no haver-se aplicat la llei d'amnistia.

Segons ell, el constitucional li hauria de donar un caràcter "urgent i preferent" a l'amnistia perquè s'utilitza d'una forma "brutal" per prat de la dreta i l'extrema dreta per "confrontar i polaritzar la vida política".

Les despeses del procés

El 15 de juliol, la sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va celebrar dues vistes en un sol dia, totes dues relacionades amb l'amnistia.

La primera tenia a veure amb les despeses del procés: havia de respondre a les qüestions prejudicials del Tribunal de Comptes sobre si es podia esborrar la responsabilitat econòmica de 35 dirigents polítics, entre els quals Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per aquestes despeses.

Entre els arguments del Tribunal de Comptes per no amnistiar-los hi havia el dubte de si el procés va lesionar els interessos econòmics de la Unió Europea. I, de fet, aquesta va ser una de les qüestions clau de la vista del juliol. La Comissió Europea, però, va admetre que no s'havien fet servir fons europeus en la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre.

El Tribunal de Comptes també qüestionava si l'amnistia generava situacions de discriminació contràries al dret de la Unió.

Els CDRs de l'operació Judes

D'altra banda, el mateix dia al TJUE també hi va haver una vista per valorar les qüestions prejudicials plantejades per l'Audiència Nacional per la causa que segueix contra una dotzena de CDRs acusats de terrorisme en el cas Judes.

El que qüestionava el tribunal espanyol són els termes en què l'amnistia inclou delictes de terrorisme que no hagin causat greus violacions dels drets humans. L'Audiència Nacional plantejava dubtes que aquesta formulació sigui compatible amb les directives europees sobre terrorisme.

En aquest cas, la Comissió Europea va plantejar "si és compatible amb els valors de la UE concedir una amnistia a canvi de suports per formar govern", tot i que va proposar que fos la justícia espanyola qui decidís sobre l'amnistia als CDR.

Tant pel que fa als CDR com en les despeses de l'1-O, l'advocat comunitari va apuntar que la llei d'amnistia no s'hauria fet per un interès general, sinó més aviat per interessos polítics.

Per què és important?

L'advocat general ha presentat les seves conclusions unides en una causa. I és possible que el tribunal, de cara a la sentència final, acumuli totes dues causes. I fins i tot una tercera: la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que qüestionava si podia amnistiar la malversació que imputa a Josep Maria Jové i Lluís Salvador.

Un pronunciament del TJUE a favor de l'aplicació de l'amnistia en tots aquests casos, deixaria menys marge al Suprem --que encara no ha presentat prejudicials-- per fer-ho.

Perquè, precisament, un dels punts que qüestiona el tribunal espanyol per no amnistiar els líders del procés és la malversació.

S'espera que la sentència del TJUE pugui estar llesta cap a finals d'aquest any o principis del 2026.