El que diga Vox va a missa al País Valencià
Des de fa dos anys i mig Vox és la crossa del PP al País Valencià, i d'això n'han tret rèdit sense facturar desgast. Ha imposat la línia ideològica, per cobrar-se l'estabilitat.
I ara, amb els populars valencians en hores baixes, poden continuar decidint: president o eleccions.
L'extrema dreta té al País Valencià la clau que obre tots els panys
Va ser un pacte en temps rècord. PP i Vox es van entendre ràpidament després de les eleccions autonòmiques del 2023.
L'extrema dreta entrava al govern, amb tres conselleries i la vicepresidència per a l'extorero Vicente Barrera. I guanya pes al Parlament valencià, amb la presidència de les Corts, que encara ostenten.
Des d'aquell 13 de juny que es va fer públic l'acord, Vox ha copilotat el País Valencià marcant la direcció. Va posar sobre la taula una llista de cinquanta punts programàtics i la seva ideologia s'ha anat fent llei. La llei de concòrdia, per acabar amb la de memòria història, o la llei de llibertat educativa, per arraconar el valencià a les aules.
A cada crisi de govern, el PP ha anat perdent llençols, i Vox, completant el seu aixovar. A cada moment de debilitat política, Vox ha elevat amenaces i s'ha cobrat les exigències.
Les crisis de govern, el calador de Vox
Les crisis de govern i la tragèdia de la dana han enfortit l'extrema dreta valenciana. El juliol del 2024, des de Madrid, Vox va complir l'amenaça de trencar amb els governs autonòmics als quals donava suport, per l'exigència de l'acollida de menors sols.
Al País Valencià ja hi havia molta feina feta i les lleis més ideològiques estaven enfilades. El PP, però, es quedava en minoria i Vox, des de fora del govern, aprofitava la debilitat per continuar exigint.
La dana, la catàstrofe que ha marcat aquesta legislatura, amb tots els ulls posats en Carlos Mazón i la gestió de l'emergència, amb 229 morts, van fer de l'extrema dreta el soci necessari i imprescindible.
En tota aquesta crisi, Carlos Mazón no ha estat sol, PP i Vox han escenificat la seva sintonia. L'extrema dreta ha centrat les seves crítiques en Pedro Sánchez i el govern espanyol, i ha salvat Mazón en els moments més delicats.
El febrer passat el va deslliurar d'una votació que demanava la seva dimissió. Al març, quan el seu lideratge feia aigües, li va donar un baló d'oxigen: l'aprovació dels pressupostos. Els pressupostos de la reconstrucció es convertien en els de la reducció a la meitat del pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en els de la reducció de les subvencions a sindicats, als fons de cooperació o les polítiques de transició ecològica.
Mazón acceptava, de nou, les exigències i feia seus els principis de l'extrema dreta. Salvava el càrrec, treia pit i atacava Pedro Sánchez: "no té el que ha de tenir, pressupostos."
El valencià i l'AVL, el preu que es va cobrant
José María Llanos, el síndic de Vox a les Corts, és molt clar: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, un òrgan estatutari, per a ells és l'enemic. Després de l'estiu, el president Carlos Mazón ja no estava contra les cordes.
I al debat de política general, de finals de setembre, va recuperar to i posat desafiant. Entre les propostes del president n'hi havia dues de tan cridaneres com difícils d'assolir. Tenien més pes ideològic que possibilitats d'eixir endavant.
Una era la reforma de l'AVL, fins i tot el nom. Proposaven Acadèmia de la Llengua Valenciana, un posicionament amb què assumien de nou els postulats de Vox, el secessionisme lingüístic. L'altra proposta era la possibilitat per triar la nota de castellà o valencià de la PAU per fer la mitjana amb l'argument que examinar-se de valencià abaixava nota.
La raó és que la llengua i l'AVL s'han convertit en moneda de canvi i pressió per part de l'extrema dreta, dins i fora de les Corts. Vox, fins i tot, va amenaçar de retirar el seu suport si el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, finançava l'AVL.
President de transició o eleccions: Vox sempre guanya
Quan es feia l'aixovar, el valor de les peces depenia de la posició de les famílies. Entre l'inventari, però, el més apreciat eren els mantons i els mocadors.
A l'extrema dreta no li importen els noms, diuen, sinó el programa. Això és perquè la negociació del nom comportarà més exigències polítiques. "En primer lloc, que s'aclarisquen ells", avançava el líder de Vox, Santiago Abascal.
Abascal ha evidenciat la feblesa del PP valencià i, també, de Feijóo. La situació de caos per l'interinatge de Mazón, el ball de noms, la divergència entre el que voldria el PP valencià i el que voldria Génova, la dependència dels 13 diputats de Vox... tot sumat desgasta els populars.
De Juanfran Pérez Llorca, un dels possibles candidats a succeir Mazón, diu Vox que els "cau bé". L'alcalde de Finestrat té bona relació amb els d'Abascal. Però ell, que és bon negociador, si acabara sent el president, ho seria sense haver-ne negociat les condicions.
Vox també podria decidir no investir nou president i anar a eleccions. En intenció de vot pugen, mentre es desgasta el PP. Tenen les regnes: facen el que facen, l'extrema dreta suma. I Abascal, mentrestant, insisteix en el missatge:
No és qüestió de persones, és qüestió d'idees.
I en el programa que volen negociar, el pacte verd i la immigració. Vox no vol que els enganyen i amenacen, com a Extremadura i l'Aragó. I no tenen pressa; el temps tampoc els juga en contra. Piloten des de Madrid la negociació, mentre l'oposició del PSPV i Compromís critica el joc de despatxos que deixa la sobirania popular de banda.
Ells ja tenen compromisos de Mazón, entre altres, acabar amb els impostos verds o no tancar la nuclear de Cofrents. I en immigració, més de cinc milions d'euros per fomentar el retorn de menors no acompanyats.
Els queda pendent la llei de senyes d'identitat, inclosa en aquells 50 punts de programa, per acabar amb el valencià normatiu i sancionar la utilització del terme Països Catalans. De les negociacions al País Valencià, Vox sempre se n'emporta un mantó o un mocador.
