El rastre macabre de 8 mesos d'ocupació russa a Kherson
La victòria militar de Kherson, al sud d'Ucraïna, és la més rellevant per al bàndol ucraïnès en tota la guerra, però, com en altres zones alliberades, té un regust amarg pel balanç humà i material.
El govern prioritza el restabliment dels serveis: ara mateix, no hi ha llum ni aigua, com explica el governador de la regió, Jaroslav Jarusevic, a Catalunya Ràdio. Tenen problemes greus amb el subministrament d'electricitat perquè la infraestructura està destruïda:
L'enemic va destruir les centrals elèctriques i els transformadors. Ara mateix, tots els treballadors de les empreses elèctriques de Kherson, Mikolaiv i Ukrenergo, l'estatal, estan treballant per restablir el subministrament elèctric.
En una plaça del centre s'hi aplega una munió de gent mirant els telèfons perquè s'hi ha instal·lat un repetidor mòbil que els dona senyal. La ciutat està sense cobertura. I aquest potser ha estat el menor problema dels últims mesos, segons ens admet aquest veí.
Aquí, els míssils passaven i queien sense parar, ja ens hi vam acostumar. Al meu pati hi van caure moltes cues de míssils. Visc aquí, més avall, en aquest carrer. Sobrevivim com podem.
També hi ha cues davant les cuines de l'ONG World Central Kitchen, mentre les Nacions Unides hi han fet arribar un primer comboi d'ajuda humanitària.
Zona minada
En paral·lel, 25 unitats militars treballen en el desminatge de la zona, segons la viceministra de l'Interior. Han aconseguit eliminar 5.000 explosius, entre mines i peces d'artilleria, una feina a contrarellotge per evitar que augmenti la xifra d'una desena de civils morts per culpa d'aquests artefactes.
Se n'han començat a buscar a les vies del tren i a la carretera que uneix la ciutat amb Mikolaiv.
La carretera mostra el paisatge després de la guerra: tancs, cotxes cremats, restes de barricades, viaductes i ponts enfonsants, trams de carretera impracticables, camps de conreu abandonats.
Després vindrà el torn de desminar les cases. A tot el país, el procés es pot allargar entre 5 i 7 anys, segons càlculs del govern.
Més crims de guerra?
Les autoritats també han activat les investigacions per crims de guerra comesos pels russos. 25 fiscals estan sobre el terreny i han localitzat fins ara quatre suposats centres de detenció i tortures. Per allà hi van passar una bona part dels veterans de guerra del 2014. La viceministra d'Interior, Meri Akopyan, explica què busquen.
Majoritàriament, ens basem en el testimoni de la ciutadania, la gent d'aquí, que va veure què passava i que tenien relació amb la gent que oferia qualsevol tipus de suport a l'ocupant.
Un dels centres que hem pogut visitar està ubicat en un reformatori juvenil. Segons fonts judicials, els que tenien alguna implicació amb la resistència ucraïnesa o es negaven a col·laborar amb l'ocupant eren colpejats amb bastons o electrocutats, com relata en Maksim, un supervivent.
Van fer servir electricitat, però no vull comentar tots els mètodes per respecte als que continuen empresonats en altres llocs. Els últims mesos van ser un horror i podeu preguntar als treballadors de la botiga del costat o als veïns el que passava les 24 hores, i els crits que se sentien.
Al pati del centre, en uns petits garatges on abans arreglaven cotxes hi llençaven els cossos dels que morien en els interrogatoris. De moment, ja s'han recuperat 63 cadàvers amb signes de tortura.
