El Registre Civil castellanitza el cognom d'un nadó afegint l'accent a Garcia i el cas arriba al jutjat
El cognom Garcia és el més freqüent a Catalunya. De primer cognom el porten més de 168.000 persones. Algunes l'escriuen amb accent, que és la variant castellana, i d'altres sense, que és la catalana. I ara l'envolta una polèmica.
Una de les famílies que l'escriuen sense accent s'ha trobat amb la impossibilitat d'inscriure el seu fill al Registre Civil amb el cognom del pare, Garcia.
La institució es va negar a escriure el cognom seguint la filiació i el va castellanitzar --García--, al·legant que l'ús de l'accent compleix amb les normes de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).
L'òrgan no va reconèixer cap error i es va negar a escriure Garcia sense accent, tal com consta al DNI, al passaport i als certificats de naixement i matrimoni del pare.
El cas arriba als jutjats
Després de posar, sense èxit, un recurs al Registre i al Ministeri de Justícia, la família va esgotar la via administrativa i va demanar assessorament a Plataforma per la Llengua per portar el cas als tribunals.
L'entitat reclama a les administracions competents que actuïn sobre "la impunitat dels funcionaris dels registres civils i les seves actuacions arbitràries".
Plataforma per la Llengua considera els fets com un "acte de catalanofòbia institucional" que "pot interpretar-se com una pressió indirecta a adaptar-se a una norma lingüística aliena".
Afegeix que "no és un cas aïllat" i que els últims cinc anys han rebut una vintena de denúncies per fets similars a Catalunya i al País Valencià.
L'origen incert de Garcia
La RAE al·legava que el cognom Garcia s'ha d'escriure amb accent seguint les normes gramaticals espanyoles, però Garcia no és només un cognom castellà.
"Existeix en gallec, en portuguès i en català, i en cap porta accent. Existeix en castellà, que sí que en porta. I existeix en basc, on s'escriu amb tz. En cada llengua s'adapta a la seva normativa lingüística", apunta Enric Ribes, director de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Tot i que es desconeix l'origen de Garcia, a Catalunya fins i tot és el nom d'un poble de la Ribera d'Ebre, que s'escriu, és clar, sense accent.
