El repte de controlar la plaga de conills: "Com més en matem, l'any següent més n'hi ha"

"Com més conills matem, l'any següent més n'hi ha." Aquesta frase, pronunciada pels pagesos i caçadors de Lleida, podria semblar exagerada, però hi ha evidència científica que els dona la raó.

El conill, quan se'l sotmet a una elevada pressió de depredació, té la capacitat de disparar la seva fertilitat. És el recurs principal de l'espècie per sobreviure.

El reportatge del "30 minuts" "Conills, el malson del pagès" mostra com creix la població d'aquest animal a Catalunya. I és que per al pagès és un malson. Són molts els agricultors que, escopeta o rifle en mà, han passat moltes nits als seus camps procurant matar el màxim de conills per reduir els danys als cultius. Una feina a la qual s'han sumat agents rurals i treballadors d'empreses públiques amb batudes nocturnes. La sorpresa és que l'any següent s'han trobat encara amb més animals.

És una taca que, a més, sembla que s'està estenent. Si fins ara l'expansió de les poblacions de conill s'havia produït en comarques com les Garrigues i l'Urgell, ara ja s'estan detectant increments de població importants a la Ribera d'Ebre, el Berguedà o Osona.

"Lamentablement, no hi ha una recepta ni una vareta màgica. El conill és un problema molt gros", reconeix l'investigador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats del CSIC, amb seu a Còrdova, Miguel Delibes Mateos. Ell és un dels dos principals experts en conill a Espanya i fa anys que treballa a Catalunya.

Delibes també col·labora amb experts australians, un país que visita amb regularitat per intercanviar experiències: "Austràlia és un dels llocs on tenen moltíssims problemes. El conill es va introduir de manera artificial fa gairebé dos segles."

"Com que es considera espècie invasora, fan servir mètodes que a Europa són il·legals: verí, explosius i fins i tot es destrueixen els caus amb retroexcavadores. Però, tot i aquests mètodes expeditius, continuen tenint problemes", explica Delibes.

Conills cada cop més grossos a Lleida

Els científics del CSIC ja fa tres anys que van engegar un projecte a Catalunya. Insisteixen que destaquem el suport que han rebut, tant de l'administració com dels pagesos afectats. Enlloc se'ls han pres tan seriosament com aquí, diuen, i no és casualitat, sobretot quan es veu l'impacte que els conills han generat en zones determinades als voltants de municipis com Verdú, Miralcamp i Torregrossa.

A Lleida la salut dels conills és de les millors de tot Espanya, confirma Rafael Villafuerte, l'altre científic de l'IAEA-CSIC considerat una autoritat en la matèria.

"L'estat nutricional és fantàstic, la grandària de les llorigades és superior i es reprodueixen més sovint que en àrees naturals", explica Villafuerte.

La combinació de factors es tradueix de manera directa als sembrats en forma de dany. Només cal parlar amb els pagesos i percebre la desesperació d'alguns.

"La solució seria que hi hagués una pesta, com hi havia anys enrere, quan els conills agafaven l'hemorràgia vírica o la mixomatosi. És el que ens han explicat els pares, que els conills morien i pràcticament van quedar erradicats", explica Ramón Falguera, pagès de Miralcamp.

Ell planta blat a Puiggròs i té camps dels quals no traurà ni mitja collita per culpa dels conills. Demana una solució contundent: "S'ha de buscar el sistema per solucionar el problema, perquè no és viable que faci deu anys que estiguem amb el mateix problema. Com a pagès, si fas una cosa i no va bé, procures canviar l'any següent."

Els científics coincideixen amb en Ramón. Tal com diu Villafuerte: "La gestió mitjançant l'activitat cinegètica exclusivament és molt difícil que controli les poblacions al 100%. Sempre fan falta mesures més mecàniques, una cosa que els agricultors saben molt bé, com els protectors o les tanques."

Tancar els camps

L'any passat des de la Generalitat es va obrir una línia d'ajuts per a la pagesia, precisament per protegir els cultius. Es van posar sobre la taula sis milions d'euros. Només es van gastar 19.000 euros. Va ser un fracàs.

Segons els pagesos, aplegats a la plataforma Pagesos o Conills, demanar les ajudes era molt complicat, s'havia de fer a correcuita i l'anunci va arribar tard.

Tampoc va ajudar que molts agricultors només fan servir els protectors amb els arbres fruiters. A la resta de cultius, afirmen, els tancaments no serveixen.

No és una opinió que comparteixi el pagès i viticultor Manel Raventós. President de l'associació Propietats per a la Conservació de la Natura, a les seves finques a Raimat fa anys que posa una tanca que separa els camps de les zones de bosc on els conills fan el cau. "Com que els conills no poden passar, la població baixa. Com que no tenen menjar disponible, perquè no poden entrar a la vinya, la població de conills baixa en picat."

L'inconvenient del tancament és el preu. Són 2,75 euros el metre lineal de tancament instal·lat. Això vol dir que per protegir un lateral de 100 metres d'un sembrat, la factura puja a 275 euros. Manel Raventós contraargumenta: "Fa dotze anys que vam instal·lar la tanca. Quant durarà? Quinze o vint anys? Si ho multipliques pels anys que et dura, el cost pràcticament és irrisori."

Una espècie en expansió en zones agràries

A les zones de bosc el conill és escàs. De fet, a la península Ibèrica l'espècie està en declivi, excepte en alguna zona de Castella-la Manxa i Catalunya, on viuen aprofitant l'aliment que els ofereixen els cultius.

Pel que fa als danys als camps i sembrats, han estat importants en els últims anys en comarques com les Garrigues i l'Urgell, amb dos epicentres, els municipis de Miralcamp i Verdú. Però a poc a poc s'estan començant a veure més conills en comarques properes.

Els pagesos de la Ribera d'Ebre ja han aixecat el crit d'alarma. El mateix han fet els del Berguedà i també Osona, on hi ha zones verdes dels voltants de Vic on se'n veuen amb regularitat.

Un altre indicador és la fauna atropellada als vorals de les carreteres. Cada cop s'hi veuen més conills, també a l'Empordà. Hi ha qui tem que el conflicte amb el conill tot just acabi de començar.