El risc de perdre tota o gairebé tota la inversió en loteria de Nadal és del 95%
El 22 de desembre és un dia assenyalat en el calendari. Aquest dia milions de persones es lleven amb l'esperança que un número els canviï la vida omplint-los el compte corrent. Les possibilitats que això passi, però, són poques. De fet, la probabilitat de perdre tot o gairebé tot el que s'ha invertit en dècims i participacions pel sorteig de Nadal és gairebé del 95%, segons un estudi de la Universitat San Pablo CEU. Tot i aquest poc marge de recuperació, cada any es venen una mitjana de 157,25 milions de dècims, equivalents a 3.145 milions d'euros. Cada català juga enguany 71,61 euros en la loteria de Nadal, un 4,3% menys que en el sorteig anterior.
2 min
Les expectatives de benefici que ofereix la loteria de Nadal són molt inferiors a les d'altres jocs d'atzar com La Primitiva o la Bono Loto, on els premis són molt més sucosos. En el primer cas s'espera guanyar fins a 15.000 euros per cada euro jugat. En canvi, en els altres jocs les expectatives setmanals de guanys són de 160.575 euros per cada euro invertit.
La loteria de Nadal ofereix als jugadors un 84,32% de possibilitats de perdre gairebé la totalitat dels diners invertits i un 10% de no guanyar res, segons les dades d'un estudi del professor de matemàtica aplicada Miguel Córdova Bueno, de la Universitat San Pablo CEU.
La popularitat del joc i la tradició, però, fan que la grossa de Nadal sigui molt lucrativa per a les arques de l'Estat a l'hora d'acumular més diners en concepte de jocs i apostes.
Els catalans gasten menys en loteria
Les previsions deien, a mitjan octubre, que cada català es gastaria 71,61 euros en el sorteig extraordinari de Nadal que se celebrarà aquest dilluns. Això suposa un 4,3% menys que el 2007, segons l'Organització Nacional de Loteries i Apostes de l'Estat.
A Catalunya circularan 2.581.730 bitllets, respecte dels 2.664.746 del 2007 i dels 2.305.290 del 2006, amb una despesa general de 516.346.000 euros.
Per demarcacions, Lleida és la que suma la mitjana més alta, amb una despesa de 197,51 euros per habitant. Aquesta xifra, però, està distorsionada per la presència de l'administració de loteria de Sort La Bruixa d'Or, que és on es dispensen més dècims de tot Espanya. Barcelona, amb 67,38 euros per habitant; Girona, amb 53,43 euros, i Tarragona, amb 49,50 euros, la segueixen.
Catalunya és tradicionalment una de les comunitats en les quals més s'inverteix en el sorteig de Nadal. En comunitats com Madrid i el País Valencià la despesa també és elevada, mentre que a la cua trobem Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, el País Basc i Castella-la Manxa.
La loteria de Nadal ofereix als jugadors un 84,32% de possibilitats de perdre gairebé la totalitat dels diners invertits i un 10% de no guanyar res, segons les dades d'un estudi del professor de matemàtica aplicada Miguel Córdova Bueno, de la Universitat San Pablo CEU.
La popularitat del joc i la tradició, però, fan que la grossa de Nadal sigui molt lucrativa per a les arques de l'Estat a l'hora d'acumular més diners en concepte de jocs i apostes.
Els catalans gasten menys en loteria
Les previsions deien, a mitjan octubre, que cada català es gastaria 71,61 euros en el sorteig extraordinari de Nadal que se celebrarà aquest dilluns. Això suposa un 4,3% menys que el 2007, segons l'Organització Nacional de Loteries i Apostes de l'Estat.
A Catalunya circularan 2.581.730 bitllets, respecte dels 2.664.746 del 2007 i dels 2.305.290 del 2006, amb una despesa general de 516.346.000 euros.
Per demarcacions, Lleida és la que suma la mitjana més alta, amb una despesa de 197,51 euros per habitant. Aquesta xifra, però, està distorsionada per la presència de l'administració de loteria de Sort La Bruixa d'Or, que és on es dispensen més dècims de tot Espanya. Barcelona, amb 67,38 euros per habitant; Girona, amb 53,43 euros, i Tarragona, amb 49,50 euros, la segueixen.
Catalunya és tradicionalment una de les comunitats en les quals més s'inverteix en el sorteig de Nadal. En comunitats com Madrid i el País Valencià la despesa també és elevada, mentre que a la cua trobem Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, el País Basc i Castella-la Manxa.
