
El Salvador de Bukele agafa el control de la seguretat d'un Haití dominat per les bandes criminals
A Haití ha irromput un nou actor inesperat per ajudar a combatre un dels problemes més grans d'aquest estat fallit: les bandes criminals. Es tracta d'El Salvador.
El seu president, el controvertit Nayib Bukele, ja s'ha caracteritzat al seu país per la seva guerra contra aquest tipus de violència, amb una estratègia de mà dura i la construcció de megapresons.
El Salvador era un dels països participants de les GSF –Gang Supression Force o Força de Repressió de Bandes–, una missió internacional avalada per l'ONU on hi participen una mitja dotzena de països, entre els quals hi ha Guatemala, Sri Lanka o Bangladesh. El Salvador s'hi va incorporar el gener del 2025, amb una vuitantena d'efectius.
Un segrest de militars, el punt d'inflexió
El 18 d'octubre, quatre militars salvadorencs van ser segrestats en una emboscada mentre viatjaven en un vehicle a la perifèria de Port-au-Prince.
El president, Nayib Bukele, va reaccionar de forma contundent i va desplegar, per rescatar-los, uns 2.000 efectius, amb forces especials, vehicles blindats i suport aeri.

Bukele va deixar clar, des del començament, que no es tractava d'una invasió: "No som una gran potència. No tenim cap interès ni a venir a dominar el poble haitià ni a posar les mans sobre les riqueses d'Haití".
Els segrestats continuen desapareguts, però les tropes enviades per Bukele han protagonitzat fins ara accions molt publicitades, com el desallotjament de l'estadi Sylvio Cator, a la capital haitiana, ocupat per bandes criminals. En les imatges que El Salvador va difondre s'hi veuen gossos robot equipats amb metralladores.

El 9 de novembre, Bukele va anunciar la destrucció del quarter general de la banda 400 Mawozo, tot i que el seu líder, Wilson Joseph, no hi era, i el dia 18, les forces salvadorenques van destruir la casa de Jeff Gwo Lwa, cap d'una banda que forma part de la coalició Viv Ansanm (Viure Plegats).
El mateix Bukele va publicar a les xarxes un vídeo de l'atac, on es veuen helicòpters adreçant-se a una mena de palauet fortificat i com el bombardegen amb drons.
En el missatge, Bukele escriu, en llengua criolla haitiana: "El meu regal per al poble haitià en l'aniversari de la Batalla de Vertières", una menció a un episodi històric de 1803 cabdal en el procés d'independència de França.
Bukele, heroi o miratge
Aquestes operacions van provocar que, el 17 de novembre, milers de persones sortissin al carrer als carrers de Port-au-Prince i d'altres ciutats, per aclamar Bukele i demanar que continuin les operacions de les tropes salvadorenques contra les bandes.
Els manifestants s'expressaven amb declaracions com aquestes:
Heu vingut a ajudar-nos, gràcies. No tenim diners, però som aquí per oferir-vos el nostre suport. Gràcies, president Bukele.
El metge valencià Guillermo Gironès, coordinador de Metges Sense Fronteres a Haití, explica a 3CatInfo el perquè d'aquest suport: "Jo crec que ve d'una població que està molt desesperada amb la situació actual. Estem parlant d'un conflicte que no ve d'ara, és un conflicte que des del 2021 s'està agreujant cada vegada més, que hi ha hagut múltiples propostes per solucionar-ho i la població no hi troba la solució".
L'actuació d'El Salvador a Haití està emparat per un acord entre els dos governs del qual no se'n saben els detalls. Aquests dies, el ministre de Justícia d'Haití ha visitat al Salvador la presó de màxima seguretat del CECOT, la joia de la corona de Bukele, amb capacitat per a 40.000 persones.

El model Bukele s'està exportant a països com Equador o Costa Rica, que també construeixen macropresons. No obstant això, Salvador Martí i Puig, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Girona i investigador sènior associat del CIDOB, qüestiona a 3CatInfo els motius de la intervenció del president salvadorenc a Haití.
Està vinculada a l'ego de Bukele, que s'ha cregut la seva propaganda de que és un heroi global que pretén mostrar al món que pot solucionar el que és insolucionable.
Martí i Puig dubten que Bukele, que es defineix al seu perfil de la xarxa X com a "King Philosopher" (rei filòsof) pugui reconduir la situació d'Haití i donar-li una "institucionalitat".
El catedràtic també creu que l'operació li serveix al Salvador per reconduir les seves relacions amb els Estats Units, fent servir les seves capacitats militars. "Bukele li fa de 'ximple útil' [a Trump], experimentant la nova tecnologia militar nord-americana i la feina bruta que no voldrien fer els Estats Units", assegura.
No obstant això, l'expert també valora com a "inèdit" que per primera vegada un president d'El Salvador s'erigeixi en heroi global, i destaca que això li serveix per tractar-se de tu a tu amb referents de la dreta reaccionària liberal americana com el xilè José Antonio Kast, l'argentí Javier Milei, Jair Bolsonaro, o el magnat Elon Musk.
Els drets humans, erosionats per dues bandes
Amnistia Internacional ha reclamat que el primer ministre d'Haití, Alix Didier Fils-Aimé, i el president d'El Salvador, Nayib Bukele, garanteixin que totes les operacions de les forces salvadorenques a Haití respectin els drets humans i el dret internacional.
"La resposta a la violència de les bandes no pot reproduir els abusos ni la impunitat que han marcat intervencions anteriors a Haití", assegura Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'aquesta ONG.

El model Bukele es basa en detencions massives sense garanties. Segons Salvador Martí Puig, el 35% dels detinguts al CECOT i altres grans presons d'El Salvador no estan acusats de cap delicte, la qual cosa els exclou de les garanties judicials.
Alhora, la xifres de la violència a Haití són colpidores. Les dades de l'ONU indiquen hi ha hagut 4.600 morts per l'actuació de les bandes a Haití des de gener a novembre de 2026, mentre que Amnistia Internacional alerta que els nens d'Haití continuen exposats al risc de patir assassinats, segrestos, violència sexual i altres abusos perpetrats per les bandes armades.








