
S'acosta el "rejoin"? Burnham vol suavitzar el Brexit amb nous acords amb la UE

Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Hi ha parelles que després d'un mal divorci triguen molt a tornar-se a parlar. Sobretot si ha estat poc amistós acordar el conveni regulador del divorci.
Després només hi ha intercanvi de missatges freds i pràctics per gestionar el règim de visites, la custòdia dels fills i l'ús de l'habitatge familiar, entre altres qüestions. Però què passa si una de les parts sempre ha volgut tornar a la relació i l'altra, amb el pas del temps, comença a plantejar-s'ho?
Si em permeten el símil, la Unió Europea i el Regne Unit estan aquest moment. És més: la primera no s'hauria divorciat mai i el segon, deu anys després, troba que potser va ser un error fer-ho.

La primera cimera post-Brexit amb la UE va ser el maig del 2025 a Londres, amb Keir Starmer com a primer ministre britànic. Va servir per restablir la confiança, després d'anys d'agres discussions per tancar el "divorci".
L'any passat, no hi havia veus públiques de pes que apostessin per tornar a la Unió Europea. Això ha canviat. Ara, Andy Burnham vol tenir una "discussió honesta per remodelar" la relació de futur amb la Unió Europea i, abans de final d'any, diu que presentarà al Parlament britànic les opcions que hi ha.
Què s'espera de la cimera?
Un nou referèndum no és a l'horitzó. Abans, cal reforçar la confiança a les dues bandes del canal de la Mànega i tractar qüestions col·laterals, que no deixen, però, de ser importants.
El govern britànic pretén que la cimera sigui una oportunitat per demostrar els avantatges d'estrènyer els vincles amb la UE.
Així, les exportacions britàniques d'aliments i begudes al bloc europeu van caure gairebé un terç el 2025, en comparació amb els nivells del 2019.
En aquesta trobada, s'esperen acords per eliminar burocràcia i altres barreres al comerç d'aliments i begudes. Per tancar-los, la Gran Bretanya adoptarà, després d'un període de transició, la normativa europea en matèria de normes fitosanitàries i veterinàries, que és més restrictiva que la seva.
Alguns dels productes més afectats per aquesta harmonització que es pot pactar seran els herbicides i el foie-gras. En aquest últim cas, el Partit Laborista podria renunciar a la promesa de prohibir-ne la importació al Regne Unit. La seva producció aquí està prohibida des del 2007, però no importar-lo d'altres països, especialment de França. Això decebrà els defensors animalistes britànics, que denuncien el patiment d'oques i ànecs per engreixar-los artificialment els fetges.
També es preveu un acord sobre mobilitat juvenil que permetria als menors de 30 anys de la UE treballar i estudiar al Regne Unit, i que els coetanis britànics puguin fer el mateix als països de la Unió. En aquest programa, però, encara hi ha algunes qüestions per discutir.
També es podria tancar un tercer acord que vinculi els sistemes de comerç d'emissions per ajudar a protegir els exportadors britànics de les taxes frontereres de carboni de la UE.
La idea de Burnham és "suavitzar" el que anomena "Brexit dur", que, segons ell, el primer ministre conservador Boris Johnson va pactar amb Brussel·les el 2019.
Això també inclouria reforçar els vincles en àrees com immigració i defensa. I Londres també busca aclarir si la seva indústria automobilística pot quedar inclosa en el programa proteccionista "Made in Europe", dissenyat per protegir-se dels fabricants de vehicles elèctrics xinesos, que són més econòmics.
El govern laborista calcula que aquests acords aportaran un extra a l'economia britànica que xifra en el 0,4% del PIB. Es tracta d'una aportació modesta si la comparem amb el cost que ha tingut el Brexit, del 4% al 8% del PIB, segons diversos models.
La UE no es refia dels futurs governs britànics
Si tornem al símil del divorci, no tothom al Regne Unit vol fer-se enrere i tornar a la UE. Per això, Brussel·les no les té totes.
Hamish Falconer, ministre britànic d'Afers Europeus, admet que és probable que alguns dels acords incloguin una "clàusula de sortida" per al cas que un futur govern britànic, ja sigui conservador o del partit Reform UK, rebutgi l'acord. "A la UE li preocupa això, i s'entén perfectament per què", ha dit Falconer a la BBC.
L'anomenada "clàusula Farage" obligaria el Regne Unit a pagar les despeses per reconstruir en un futur la infraestructura fronterera per reprendre els controls sobre el comerç d'aliments.
Nigel Farage, líder de la formació d'extrema dreta Reform UK, ha dit al diari The Times:
Si Burnham accepta aquesta clàusula, serà totalment il·legítim. Adverteixo la UE: si soc primer ministre, renegaré d'aquest acord.

El debat del Brexit ha tornat
El Regne Unit va abandonar definitivament la UE el 31 de gener del 2020. Des de llavors, el Brexit havia desaparegut pràcticament del discurs polític. Els laboristes tampoc en volien tornar a parlar. L'opinió pública n'estava farta després d'anys de debats encesos.
Amb el pas del temps, les enquestes indiquen que cada vegada més votants el consideren un error. Burnham va captar aquest sentiment i a l'arribar al 10 de Downing Street, al juliol, va reobrir el debat.
Dilluns passat, va reconèixer que el Brexit no funciona i que cal un nou acord més constructiu amb la Unió Europea.
Hem perdut més del que hem guanyat en els últims 10 anys: el 'Brexit dur' no és prou bo per a la Gran Bretanya.
Abans era impensable que el Regne Unit estigués disposat a alinear-se de nou amb les normes de la UE sobre aliments per evitar controls fronterers.
De cara a la cimera d'aquest divendres, Burnham es compromet a respectar les línies vermelles establertes pel seu predecessor, Keir Starmer, en el programa electoral que va portar el Partit Laborista al poder el juliol del 2024. Són aquestes: no retornar ni al mercat únic ni a la unió duanera ni a la lliure circulació de persones.

El Brexit, la primera fitxa de dòmino cap a l'aïllacionisme
Andy Burnham defensa que el referèndum del juny del 2016 va ser l'inici d'una tendència mundial cap a un augment del proteccionisme, basat en interessos particulars i no en valors. Pel primer ministre, el més trist és que això és exactament el que volien enemics com Rússia, que frisava per una Europa més feble.
Pel líder laborista, el món d'ara és molt diferent al del 2016 i des de llavors el Regne Unit ha perdut pes econòmic i geopolític. El context mundial exigeix col·laborar amb la UE. De fet, el bloc comunitari continua sent, de llarg, el principal soci comercial del Regne Unit. Per això planteja que, després de la cimera, es busquin les opcions possibles per a aquesta relació constructiva a llarg termini.
Burnham no parla de reincorporar-se a la Unió Europea a curt termini. De fet, descarta qualsevol canvi abans de les eleccions generals, que, si no les convoca anticipadament, seran el 2029.
Quan les convoqui, caldrà estar molt atent per veure si el Partit Laborista finalment inclou el "rejoin" (retorn a la UE) en el programa electoral. Si ho fa, aquesta postura proeuropea podria ajudar a cohesionar el vot de centreesquerra, que es mostra àmpliament favorable a una relació més estreta amb la UE. Però cal tenir present que moltes de les circumscripcions electorals amb diputats laboristes van votar a favor del Brexit el 2016.
Les enquestes mostren que una majoria de britànics són partidaris de tornar a unir-se a la UE, però aquest suport cau dràsticament quan es tenen en compte els costos de la pertinença i els anys de negociacions que caldrien.

Mobilització dels partidaris de la sortida de la UE
Els partidaris del Brexit s'han reagrupat, en resposta a les intencions del primer ministre laborista.
Boris Johnson, primer ministre del 2019 al 2022, va dir al diari conservador The Telegraph aquesta setmana que reobrir el debat seria una autèntica bogeria:
Els britànics mai votaran per renunciar al control de les seves fronteres, la seva moneda o les seves lleis.
Per Johnson, si hi ha un segon referèndum, els britànics tornaran a votar Brexit.
Un dels seus antics assessors a Downing Street, Oliver Lewis, ha llançat una campanya anomenada "Stay out", que planteja la qüestió, com va fer el 2016, del suposat cost exorbitant de tornar a la UE per al contribuent britànic.
Per l'actual líder dels conservadors, Kemi Badenoch, Burnham està arrossegant el Regne Unit a la Unió Europea per la porta del darrere.
L'exprimer ministre conservador David Cameron, que va organitzar el referèndum del 2016 mentre donava suport a la permanència a la UE, ha demanat a Burnham que no reobri un debat que seria molt llarg i dolorós i considera que "les dificultats econòmiques del Regne Unit no tenen res a veure amb el Brexit".

Des del Brexit, el Regne Unit ha signat acords comercials amb Austràlia, Nova Zelanda i l'Índia. Al mateix temps, el país ha traçat una via reguladora independent en àmbits com la intel·ligència artificial, els serveis financers i els pesticides.
Pel que fa a la IA, és un dels factors que expliquen la resiliència del creixement econòmic britànic, segons alguns experts. Londres ha optat per un enfocament poc intervencionista, més proper al dels Estats Units que al de la UE.
En l'àmbit agrícola, un organisme regulador britànic ha autoritzat l'ús de pesticides en el sector dels cereals, que, durant anys, no havia aconseguit l'aprovació a Brussel·les.
Els partidaris del Brexit assenyalen tot això com una prova que el Regne Unit pot avançar més ràpid i adaptar les normes a les seves pròpies necessitats fora del bloc.
Per ells, el "divorci" amb la UE va ser la millor decisió i, per tant, no s'ha de tirar enrere.








