El secretari segon del Parlament, del PSC, contradiu Torrent al Suprem

El secretari segon del Parlament des del 2015, el socialista David Pérez, ha contradit el que han afirmat en el mateix judici del procés el president del Parlament, Roger Torrent, i també els expresidents Ernest Benach i Núria de Gispert, en línia amb la declaració de Carme Forcadell. 

Segons Pérez, a l'hora de decidir si admet a tràmit una iniciativa parlamentària, la mesa del Parlament sí que ha de tenir en compte el fons, i no només la forma:

"S'admeten a tràmit tots els documents que s'ajustin al reglament del  Parlament, a les qüestions formals i de fons."

 

"Tenim l'obligació d'inadmetre quan es contradigui amb l'ordenament constitucional."

 

David Pérez llegint els arguments pel quals va rebutjar la moció independentista del novembre del 2015.

 

El president del tribunal, el jutge Manuel Marchena, ha cridat l'atenció a Pérez per avisar-lo que no podia llegir les respostes:

"La llei li permet consultar notes, però no que les respostes estiguin preparades per a la lectura. Faci ús de les notes, però no faci una lectura microliteral del que vulgui dir."

 

Pérez ha explicat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal que al PSC se li va denegar la sol·licitud d'informes dels lletrats del Parlament cinc vegades, totes per qüestions vinculades al procés independentista:

"Vaig demanar un informe jurídic en cinc ocasions i se'ns va denegar  tots els cops. Totes les vegades era per qüestions relacionades amb el procés."

  També ha lamentat que no poguessin accedir al Consell de Garanties Estatutàries davant la llei del referèndum:
 

"Vam demanar un informe del Consell de Garanties Estatutàries i la majoria  de la mesa ho va considerar innecessari el dia de la llei del referèndum."

 

Després d'un breu recés, ha estat el torn de l'Advocacia de l'Estat, que exerceix Rosa María Seoane, que ha formulat diverses preguntes a Pérez sobre el calendari de les inicatives parlamentàries sobre el procés, que el testimoni ha contestat dient "no ho recordo". "És a les actes", ha remarcat finalment, mentre el jutge Marchena també ha pregat a l'advocada de l'Estat que no preguntés per qüestions que es poden consultar en les actes.

Pérez ha explicat que el Consell de Garanties Estatutàries va advertir el Parlament que els diputats tenien el dret de sol·licitar un informed'aquest organisme i que "no podia ser laminat per cap òrgan parlamentari" i, si passava, podien presentar un recurs. Pérez ha admès, però, que aquests informes no són preceptius: 

"El que deia l'informe era literalment que totes les resolucions en fase de discussió parlamentària teníem el dret de sol·licitar aquest informe, que no és preceptiu, i que, si no teníem aquest dret, podíem presentar un recurs." 

Després, en el torn de l'advocada Olga Arderiu, defensa de Carme Forcadell, Pérez ha denunciat que el 6 i 7 de setembre no van poder presentar esmenes a la totalitat de la llei del referèndum i de transitorietat: 

"Sí que es van fer esmenes parcials a la supressió de tot el text,  perquè no estaven permeses les esmenes a la totalitat amb la llei del referèndum."

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés 

 

Els matisos del secretari general i l'ex-lletrat major del Parlament 

Sobre l'obligació de la mesa del Parlament de rebutjar l'admissió a tràmit d'inciatives com la llei del referèndum, n'han parlat també al judici el secretari general i l'ex-lletrat major de la cambra.

Tots dos han coincidit que Forcadell tenia l'opció de no admetre a tràmit les propostes que topessin frontalment amb la Constitució, com ha explicat el secretari general, Xavier Muro, que és la màxima autoritat jurídica del Parlament:

"Quan la contradicció amb la Constitució sigui palmària i evident, la mesa podria inadmetre la iniciativa parlamentària."

Muro és el primer testimoni al qual no hem vist la cara perquè ha demanat que la seva imatge no aparegués en el senyal distribuït des del Suprem. 

 

Antoni Bayona és ara lletrat del Parlament 

L'ex-lletrat major del Parlament Antoni Bayona ha destacat que és "una facultat" que té la mesa: 

"Hi ha una facultat de les meses per no admetre-les a tràmit, però no és un deure, és una facultat. I el TC també ha dit molts cops que l'admissió a tràmit no predetermina el contingut, només és l'inici d'un procediment que pot acabar en una resolució, que pot ser inconstitucional al principi, i al final no ser-ho, com també pot passar a l'inrevés."