El setge contra el català a l'escola, gairebé dues dècades de batalla judicial
Quina és la situació judicial actual del català a l'escola? La batalla judicial pel català en l'educació va arrencar fa gairebé dues dècades. El desenllaç final de tot plegat està pendent del Tribunal Constitucional (TC).
Fins ara, la justícia només ha pogut imposar l'obligació del 25% de les classes en castellà en algunes escoles, per denúncies presentades per famílies d'alumnes.
L'últim capítol, la decisió del dijous del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'anul·lar part del decret del règim lingüístic.
Una decisió que no hauria de suposar cap canvi immediat en el sistema educatiu.
Entitats de defensa del català com Som Escola ho qualifiquen d'un nou "atac directe al sistema educatiu català, al gran consens que l'empara i a la sobirania de les institucions".
Un nou revés judicial que la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, valora també negativament:
Des de fa uns anys l'estat espanyol ha fet atacs contra el català utilitzant l'àmbit judicial i, en concret, a l'escola, que encara és més preocupant, perquè el món judicial s'ha dedicat a fer polítiques educatives. Les polítiques educatives s'han de fer des de l'escola.
Què ha de resoldre el Tribunal Constitucional?
La majoria progressista dels jutges del Tribunal Constitucional podria ser determinant.
En funció de la decisió final, podria suposar un desballestament del model d'immersió lingüística.
El TC ha de decidir si la llei d'aprenentatge de les llengües i també el decret llei --que prohibeix l'ús de percentatges en l'àmbit educatiu-- són anticonstitucionals.
Dues legislacions aprovades pel Parlament el 2022 que van impedir l'aplicació de la sentència del 25% de castellà en tot el sistema educatiu.
D'on prové la sentència del 25% de castellà?
La imposició d'un 25% de castellà és un percentatge establert de manera arbitrària pel Tribunal Superior de Justícia.
Això implicaria incloure una matèria bàsica en castellà, a banda de la de llengua.
L'origen del conflicte prové de la sentència de l'Estatut, el 2010. A partir d'aquí la controvèrsia --alimentada per Ciutadans-- va provocar denúncies particulars de famílies i, més tard, el PP va demandar la Generalitat.
Gairebé vint anys més tard, ara, el cas torna a estar al Constitucional, on va començar tot.
