El Sol com mai s'havia vist: una nau capta la imatge més detallada del nostre estel
La foto del Sol més detallada que mai s'hagi vist la va captar la nau Solar Orbiter el 7 de març passat quan estava a 75 milions de quilòmetres del nostre estel. Així ho anunciava l'Agència Espacial Europea aquest diumenge en el seu compte de Twitter:
De fet, no es tracta d'una sola foto, sinó d'un mosaic de 25 imatges. Són les necessàries per poder cobrir tota la superfície del nostre estel. Per a cadascuna han calgut uns deu minuts, comptant el temps de prendre la imatge i el que la sonda necessitava per canviar de posició per prendre la següent.
En total, més de quatre hores de feina, sense tenir en compte el processament de les dades a la Terra.
La definició és extraordinària: la imatge té més de 83 milions de píxels. És una resolució deu vegades superior a la de la televisió en 4K.
Les imatges les ha pres l'Extreme Ultraviolet Imager (EUI), un dels deu instruments de la Solar Orbiter. Aquesta és una missió conjunta de l'ESA i la NASA que té com objectiu estudiar de prop el nostre estel, les capes més externes de la seva atmosfera i com es produeix el vent solar que afecta la Terra.
Entre les preguntes que es volen respondre hi ha on s'origina el camp magnètic de la corona que l'envolta i com es produeixen les violentes erupcions solars.
De 5.000 a un milió de graus
Un altre dels instruments de la nau s'anomena SPICE (Spectral Imaging of the Coronal Environment). Està dissenyat per rastrejar les capes de l'atmosfera solar, des de la corona fins a la cromosfera, la més a prop de la superfície. Aquesta última capa té uns 2.000 quilòmetres de gruix --fins a 10.000 segons alguns models--, però en comparació amb el radi del Sol --vora 700.000 quilòmetres-- és molt prima.
La SPICE permet analitzar les diferències de temperatura. En les quatre imatges que mostra la foto, la imatge porpra correspon al gas hidrogen, que està a 10.000 °C. La blava representa el carboni, a 32.000 °C, la verda l'oxigen, a 320.000 °C, i la groga el neó, a 630.000 °C.
Tot això permetrà resoldre un dels enigmes que sorprenen els científics: si la temperatura, normalment, disminueix a mesura que ens allunyem de la font de calor, com és que en el Sol augmenta a mesura que anem a les capes exteriors? A la superfície la temperatura és d'uns 5.000 °C. La corona, en canvi, arriba al milió de graus.
Els 75 milions de quilòmetres de distància des d'on es van prendre les fotos són la meitat de la distància Terra-Sol. En aquell moment, la nau estava alineada entre els dos astres i per això les fotos es podran comparar amb les obtingudes des d'observatoris terrestres.
Ara la Solar Orbiter està dintre de l'òrbita de Mercuri, el planeta més a prop del Sol, i ha arribat al seu primer periheli --la posició més pròxima al nostre estel. Cada cinc mesos es troba en un punt molt pròxim i durant la missió arribarà a situar-se a 42 milions de quilòmetres del Sol.
Des de la seva posició, pot prendre imatges tan impressionants com aquestes, que segons l'ESA són "només el començament". Li queden uns quants anys per orbitar l'estel.
La Solar Orbiter es va enlairar el febrer del 2020. Segueix una òrbita el·líptica al voltant del Sol i completa la volta a l'estel en 168 dies. En diversos moments passa a prop de Venus per aprofitar la seva força gravitatòria i impulsar-se.
La durada prevista de la missió és de set anys, però es pot allargar uns tres anys més. Si s'aprova aquesta prolongació, en cert moment se situarà amb una inclinació respecte al Sol que li permetrà prendre imatges inèdites dels pols.
La missió deu molt als precedents de la Ulysses (1990-2009) i de la SOHO, llançada el 1995 i encara activa. Totes dues eren missions conjuntes NASA-ESA. La Solar Orbiter està acompanyada de la sonda solar Parker de la NASA, que encara s'acostarà més al nostre estel i arribarà a situar-se a només sis milions de quilòmetres de distància.
La sonda es va enlairar el 2018 i a finals del 2019 es va situar a només 24 milions de quilòmetres del Sol. Porta el nom d'Eugene Parker, l'astrofísic que als anys 50 va proposar l'existència del vent solar. Va morir el dia 17 de març passat, als 94 anys, i ha estat l'única persona que ha donat nom a una sonda espacial mentre era viva.
