El soldat Flores torna a casa
Andreu Flores és la primera persona que s'ha identificat d'entre els 177 cossos que es van trobar a la fossa de Santa Magdalena a Móra d'Ebre, la més gran excavada a Catalunya. I això s'ha aconseguit gràcies a la perseverança dels nets de Flores.
La seva família només sabia que havia nascut el 1908 a Cuevas de Almanzora, un poble d'Almeria, però va acabar fent vida a Arenys de Mar. Durant la Guerra Civil, Flores va ser cridat a files i va marxar deixant enrere el seu fill acabat de néixer.
La seva desaparició es va convertir un tema tabú a la família.
Això, però, va canviar l'any 2009. Els nets van començar a indagar sobre el destí del seu avi arran d'un homenatge que l'Ajuntament d'Arenys de Munt va fer als caiguts en el 70è aniversari de la fi de la guerra.
La família Flores hi va ser convidada davant la possibilitat que Andreu Flores fos familiar seu. De fet així ho van confirmar en una consulta a l'arxiu d'Arenys de Munt i el van inscriure al cens de persones desaparegudes de la Generalitat.
Anys després el fill de Flores va accedir a donar una mostra d'ADN al programa d'identificació genètica de la Generalitat, a l'Hospital Vall d'Hebron, i així, 84 anys després, els familiars van confirmar que havien localitzat les restes de l'avi a Móra d'Ebre.
Una del les netes, Jèssica Flores, explica què ha significat per ells aquest fet.
Per nosaltres és rescatar-lo de l'oblit: més de 80 anys enterrat en una fossa de qualsevol manera. I primer potser és la història personal, de saber qui som i d'on venim, i després donar dignitat a ell i a tots els republicans que com ell van lluitar. Perquè els ideals eren dignes i pensem que és una qüestió de justícia.
A banda de la identificació, els familiars han pogut saber les causes de la mort del seu avi. I és que en l'obertura de la fossa de Santa Magdalena també s'hi va trobar una llibreta amb anotacions d'un dels metges que va treballar en l'hospital de campanya que hi havia en aquest punt, el doctor Miquel Gras.
El director general de Memòria Democràtica, Toni Font, explica què constava en aquesta llibreta
En aquesta llibreta va poder anotar fins a 30 noms de soldats republicans que ell va intervenir, entre ells Andreu Flores, que va ser ferit: presenta un forat al cap, pel qual va ser intervingut per intentar salvar-lo, però no va ser possible.
El programa d'identificació genètica
Un cop tancat aquest llarg camí de recerca, Jèssica Flores reflexiona sobre la importància d'aportar mostres d'ADN a aquest programa d'identificació genètica per mirar d'identificar altres persones que van ser enterrades en una fossa.
Volem animar i esperonar totes les famílies que tinguin familiars desapareguts, que facin la inscripció al cens de persones desconegudes i que donin mostres d'ADN. Que facin el procés que hem fet nosaltres, que, com veieu, el desenllaç que hem tingut no ens el podíem imaginar mai. I estem més que contents i agraïts.
El director general de Memòria Democràtica també s'expressa en la mateixa línia
Necessitem fer aquesta crida perquè totes les famílies que creguin que tenen un familiar desaparegut durant la Guerra Civil s'inscriguin el cens de persones desaparegudes per poder participar al programa d'identificació genètica, amb el qual es pren una mostra genètica per intentar fer el retorn de les restes.
De fet, Font destaca que això és el que realment dona sentit a la seva feina i explica l'emoció que senten familiars i investigadors quan s'identifica alguna persona desapareguda.
És sorprenent perquè tots els familiars estan molt agraïts per la feina que hem fet. Molts d'ells feia molts anys que s'havien inscrit al programa d'identificació genètica o al cens de persones desaparegudes. I en rebre aquesta trucada després de 5 o 10 anys, és una alegria infinita.
La fossa de Santa Magdalena
La intervenció a la fossa de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, va començar el gener del 2020 i va acabar el juliol del 2021. En un primer moment s'esperava localitzar una cinquantena d'individus, però en enllestir l'excavació es van acabar trobant restes de 177 individus.
Se n'han analitzat antropològicament i genèticament unes tres quartes parts, però s'espera que al llarg d'aquest any ja s'hagin analitzat totes les restes. Un cop enllestida aquesta tasca, s'espera poder localitzar més familiars a través del programa d'identificació genètica.
Hi ha unes 6.000 persones inscrites al cens de persones desaparegudes, però només 2.700 han donat mostres d'ADN al programa d'identificació genètica.
En tot cas, la família Flores culminarà aquest llarg procés de recerca enterrant les restes del seu avi aquest diumenge al cementiri d'Arenys de Munt, que es dipositaran al nínxol on actualment hi ha el seu fill Josep, mort l'any 2016.
