El Suprem decidirà si un pare es pot oposar a l'eutanàsia del seu fill major d'edat
El Tribunal Suprem haurà de determinar si un pare pot recórrer l'eutanàsia del seu fill de 55 anys, després d'haver admès a tràmit el recurs presentat per la Generalitat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dona la raó al pare.
Aquest és el primer cas d'eutanàsia que arriba al Suprem i la seva resolució dictarà doctrina sobre la matèria.
La llei de l'eutanàsia no contempla que un progenitor pugui impedir que el seu fill adult sol·liciti l'eutanàsia si compleix els requisits legals i està capacitat per fer-ho. Justament això és el que al·lega la Generalitat en el seu recurs, que la llei no preveu que terceres persones puguin recórrer la concessió o denegació de la prestació de l'eutanàsia.
Periple judicial
El cas es remunta al juliol de l'any passat, quan el Comitè de Garanties i Avaluació (l'organisme d'experts sanitaris i juristes de la Generalitat encarregats d'estudiar les peticions d'eutanàsia) va donar el vistiplau a la mort digna del sol·licitant i en va ordenar l'aplicació.
Davant d'aquesta resolució, el pare de 93 anys, i amb qui conviu i cuida, va interposar recurs i va començar el periple judicial. Un jutjat va autoritzar l'eutanàsia concedida el juliol del 2024, però posteriorment el TSJC va dir que el pare hi podia recórrer en contra.
El progenitor al·lega que l'Estat té l'obligació de protegir activament la vida de les persones i que el seu fill pateix problemes de salut mental i no està en condicions de prendre la decisió de posar fi a la seva vida.
Els metges que van avaluar l'home han descartat qualsevol patologia mental. També la magistrada descartava, amb l'aportat a la causa, que l'home tingui cap problema de salut mental.
En Francesc fa més d'un any que espera que es resolgui el cas i se li pugui aplicar l'eutanàsia.
Sol·licitud d'eutanàsia
L'home va sol·licitar l'eutanàsia després d'haver sofert quatre ictus i dos infarts entre el 2020 i el 2024, que li van causar seqüeles importants que afecten la seva mobilitat i parla.
Segons es deriva dels informes mèdics, l'home té una afàsia (cosa que li dificulta parlar), no pot escriure sense ajuda, li costa seguir el fil de frases llargues i, tot i que comprèn el que se li diu, no pot mantenir una conversa amb normalitat. Tampoc pot conduir ni moure's sense l'ajuda del bastó.
Per això, malgrat tots els tractaments, va expressar als metges que "no s'agrada" i que "arran de la seva discapacitat no troba sentit a la vida". Va explicar també als sanitaris que té molta por al sofriment i que, "de cap manera, vol arribar a tenir més discapacitat".
