El Suprem ordena al MNAC que retorni a Sixena les pintures murals

El Tribunal Suprem ha decidit aquest dimecres que les pintures murals de Sixena exposades al Museu Nacional de Catalunya, el MNAC, han de tornar al monestir.

Es tracta d'un conjunt artístic únic i excepcional del romànic que ha mantingut els governs de Catalunya i Aragó en litigi durant més d'una dècada. 

El conflicte va arribar al Suprem pels recursos de cassació posats per la Generalitat i pel MNAC, i ara els ha desestimat, tot donant la raó al govern de l'Aragó, que representa el monestir.

No entra en la manera de fer el retorn

La sentència considera provat que les pintures només estaven en dipòsit al MNAC i que la reclamació de la propietat és legítima, però no entra en les dificultats tècniques que suposarà el retorn.

El gruix de l'argumentació dels recursos del MNAC i la Generalitat precisament se centraven en els riscos de tornar a treure les pintures murals del museu per sotmetre-les a un altre trasllat.

La sentència del Suprem és ferma, cosa que deixa poc marge jurídic al MNAC, que podria posar recurs al Tribunal Constitucional, però per motius com la vulneració de drets fonamentals.

Primera reacció de l'actual govern

En compareixença davant la premsa, la consellera de Cultura Sònia Hernández no ha entrat valorar la sentència, però ha explicat que en aquest moment els serveis jurídics de la Generalitat n'estan analitzant el contingut i els condicionants tècnics per acomplir-la.

En aquest sentit, Hernández ha volgut remarcar que la prioritat, tant del Govern com del MNAC, és la preservació del patrimoni:

"La prioritat del Govern i del MNAC és la preservació del patrimoni, sabeu que tots els informes que hem presentat i dels que disposem, elaborats per experts en la matèria, apunten que és impossible traslladar aquestes pintures sense danyar-les de manera irreparable."

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, ha dit que analitzaran la sentència i que no prendran cap decisió que pugui perjudicar les pintures.

En aquest sentit, ha afegit que la prioritat serà la seva preservació integral, i que el president Salvador Illa compareixerà per explicar quina estratègia seguiran.

Per la seva banda la vicepresidenta del govern de l'Aragó, Mar Vaquero, ha dit que "la preservació de les obres d'art" també és la seva prioritat i que la garantiran.

El Suprem valida les dues sentències anteriors

La decisió del Suprem valida la sentència del jutjat d'Osca que el 2016 va decidir que els frescos havien de tornar al seu lloc original, el monestir de Sixena, una decisió avalada després per l'Audiència provincial d'Osca, contra la qual es van presentar els recursos fa cinc anys. 

Segons diversos experts, el trasllat de les obres pot posar en risc la seva conservació. De fet, les pintures que exposa el MNAC van ser rescatades d'urgència després d'un incendi al monestir el 1936.

En aquest sentit, el director del MNAC, Josep Serra, ha assegurat que "la preocupació del museu ha estat sempre, durant dècades, la protecció d'aquestes pintures, que s'ha fet sempre de forma extraordinària, impecable". 

"Tinc la satisfacció i tranquil·litat absoluta de la feina feta en la custòdia d'una peça que mai ha estat propietat del museu, i sobre la que mai se n'ha discutit la propietat, sinó la custòdia d'unes restes d'una peça malmesa que el museu va salvar." 

L'advocat que representa Sixena en aquest litigi, Jorge Español, ha assegurat que el MNAC té 20 dies hàbils per tornar les pintures, però caldrà veure com es materialitza i amb quins terminis una operació d'aquesta complexitat.

"Un cop tinguem això, lògicament, el capítol de reclamacions tornarà a obrir-se perquè hi ha molts béns per reclamar i així ho farem"

"Despropòsit" i "lawfare artístic"

L'exconseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, ha lamentat que "el que fins ara s'ha pogut visitar de manera pública i oberta a tot el món" ara hagi de passar per un nou trasllat:

"És un cas polititzat des dels inicis, totes les resolucions han estat a favor de l'Aragó, i ara hi ha aquesta última, sabent que es provocaran danys irreversibles a una part del patrimoni cultural català d'un valor incalculable."

Per la seva banda, Carles Puigdemont ha dit que la sentència és un "despropòsit" i la també exconsellera de Cultura Laura Borràs l'ha qualificada de "lawfare artístic":

Creació del bisbat de Barbastre-Montsó

El conflicte té l'origen en la decisió del 1995 del Vaticà de passar al bisbat de Barbastre-Montsó 111 parròquies de la província d'Osca que fins llavors havien format part del bisbat de Lleida, una de les quals era Vilanova de Sixena.

Això va engegar litigis judicials sobre les obres d'art d'aquestes parròquies i va esperonar el 2014 el govern de l'Aragó a reclamar als tribunals les obres del Monestir de Sixena que eren a Catalunya, i dos anys després el jutjat d'Osca li va donar la raó.

Va ser un punt d'inflexió en els litigis, i les institucions catalanes, encapçalades per la Generalitat, han defensat des de llavors la legitimitat de mantenir les obres on eren. 

Segons el conservador d'art Albert Velasco, el fet que un bé cultural concret sigui originari d'un lloc determinat no és suficient per poder reclamar-lo:

"El que posa en qüestió aquest tipus de reclamacions és la integritat de les col·leccions dels museus defensada per International Council of Museums".

Ja és història el que va passar amb les 44 peces de Sixena que eren al Museu de Lleida, però el cas dels frescos conservats al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, ha continuat fins ara.

Frescos salvats després d'un incendi

Els frescos els va arrencar de la sala capitular de Sixena el 1936 un equip liderat pel responsable del salvament del patrimoni durant la Guerra Civil, Josep Gudiol, després que un incendi destruís el monestir.

Segons Velasco, l'incendi va afectar molt les pintures murals, però Gudiol va salvar-ne una part i va aconseguir preservar-les. Si no ho haguessin fet, s'haurien perdut del tot:

"Per què? Perquè la sala va quedar-se sense sostre més de 50 anys. Als anys 80 del segle XX, 50 anys després de l'acabament de la guerra, ningú d'Aragó s'havia dignat cobrir aquella sala."

És de la mateixa opinió Manuel Castiñeiras, catedràtic d'Història de l'Art de la UAB, que explica que els frescos van arribar al MNAC el 1960 i es van exposar al públic el 1961:

"Al MNAC queda un 30% del conjunt original, és molt poc, perquè amb el foc, els pigments i la pintura van virar. I aleshores, aquí el que es va fer és la restitució de les pintures".

Danys irreversibles si es traslladen

La Generalitat sempre ha defensat que els frescos són al MNAC després d'una cessió que en van fer les monges santjoanistes que ocupaven el monestir, i que és tècnicament inviable tornar-les a Sixena.

Castiñeiras ho argumenta afirmant que fer-ho provocaria "danys irreversibles" a les pintures, i que el monestir de Sixena "no té les condicions" per allotjar-les:

"El monestir de Sixena, que l'he estudiat durant molts anys, era insalubre, està assentat sobre un llac i s'inunda cada any. Les monges passaven una part de l'any fora del monestir perquè era insalubre".

Els arguments del govern de l'Aragó són que les pintures no van ser salvades, sinó robades, i que la compra posterior en les dècades del 1980 i 1990 que ha al·legat la Generalitat va ser falsa, i els jutges li van donar la raó.

Un litigi que s'arrossega des de fa dècades

Des que va començar el conflicte judicial per l'art, que inclou altres causes, totes les sentències han dictaminat a favor que retornin a Aragó. 

L'episodi més dramàtic es va viure a Lleida l'any 2017, en aplicació de l'article 155, la Guàrdia Civil es va emportar les 44 peces de Sixena que eren al Museu de Lleida i les va traslladar al monestir.

Després de molt de debat sobre les condicions de l'edifici per acollir-les, el monestir va reobrir les portes fa 2 mesos després d'anys tancat per fer-hi obres de condicionament.

El litigi per l'art sacre de la Franja va començar dins l'església, però amb el pas del temps s'ha convertit en un conflicte judicial i també polític. 

El govern de l'Aragó només ha reclamat judicialment els béns aragonesos que són o eren en museus catalans, però mai no ho ha fet pels que estan dipositats en altres museus de l'Estat.