El Teatre Principal de Barcelona reobrirà amb 4 espais d'exhibició després de 20 anys tancat
Hi ha molta història amagada sota la runa, la pols i les parets antigues del que va ser un dels teatres més importants de la ciutat de Barcelona, just al capdavall de la Rambla. Ara s'hi projecta un gran centre cultural que vol recuperar la seva bellesa original i impulsar el pols cultural amb què l'arquitecte Daniel Molina el va dissenyar a finals del segle XIX.
Propietat de Balañà, és el grup hoteler Atir Hospitality qui n'ha adquirit el dret de superfície amb aquest objectiu. El despatx d'arquitectes Batlle i Roig és el responsable de les obres de rehabilitació, actualment en fase inicial.
Dues peces clau: la façana i la cúpula Venus
La primera fase de les obres se centra en la rehabilitació de dues peces claus de l'edifici: la façana principal, on es recuperen els tres arcs originals sobre el balcó de la Rambla, tapats després d'un dels quatre incendis que han afectat l'edifici al llarg de la història; i la cúpula Venus, per recuperar "el Panteó de la Rambla de Barcelona", com la defineix Enric Batlle, arquitecte responsable del projecte.
Es tracta d'una peça excepcional, d'estil neoclàssic, que impressiona per la bellesa del seu llum de fusta de grans dimensions penjat al centre. "Tornarà a estar il·luminada", asseguren els responsables de la rehabilitació.
Quatre espais per a espectacles
De moment s'han obert els passadissos per connectar les diferents zones en un "recorregut intersticial" que tindrà com a porta d'entrada la Rambla.
Batlle assegura que la intervenció arquitectònica duta a terme "implica netejar-ho tot i que hi hagi uns espais comuns per on l'usuari pugui anar d'un lloc a l'altre d'una manera comprensible".
Aquests quatre espais comuns repartits entre els 10.000 metres quadrats que mantindran cadascunla seva personalitat arquitectònica són: el teatre principal, amb 850 localitats i que acollirà musicals; el teatre Latino, amb un aforament de 250 butaques per a concerts de petit format i monòlegs; el frontó Jai Alai, un espai polivalent útil per a espectacles de gran format però també per a esdeveniments diversos, i la cúpula Venus, amb capacitat per a 200 persones i on es podran fer muntatges de petit format o presentacions.
A més, el teatre tindrà un restaurant d'ús exclusiu per als assistents del centre cultural.
Un museu que reivindica el llegat
Els responsables del projecte asseguren que el nou centre cultural serà un museu en si mateix. És per això que s'han destinat molts esforços a l'hora de triar els elements de diferents èpoques a mantenir i restaurar.
És el cas de les parets verdes del frontó Jai Alai, una obra de l'arquitecte Adolf Florensa que es remunta a l'any 1918; els capitells antics, o un mosaic de ceràmica esmaltada feta per Pilarín Bayés el 1980 on es veuen dos jugadors de pilota basca, situat a les escales laterals que condueixen precisament al frontó.
"No existeix enlloc un projecte cultural com aquest", assegura el promotor, l'empresari hoteler Josep Maria Trénor, que, juntament amb altres socis, han fet una inversió de més de 50 milions d'euros en el projecte.
El Teatre Principal, que va ser el primer teatre de Barcelona, és propietat de la família Balañá, i Trénor i els seus socis el tenen en dret de superfície per a cinquanta anys.
L'objectiu pel que fa a la programació és que el centre cultural aculli espectacles com grans musicals, concerts, monòlegs i grans esdeveniments. Tampoc descarten poder fer propostes immersives.
Pel que fa als assessors artístics, Trénor està treballant amb Jordi Sellas, Ventura Barba i Julià Gómez Cora, i està previst que l'equipament tingui una direcció artística que encara s'està negociant.
El nou Teatre Principal té previst obrir les portes la tardor del 2028.
