El temps de la A a la Z: les masses d'aire
Catalunya està situada en un punt estratègic entre l'Atlàntic, el Mediterrani i el continent europeu, fet que la converteix en un punt d'encreuament de masses d'aire d'orígens molt diversos.
Aquesta combinació explica bona part de la variabilitat que caracteritza el clima català. Les masses d'aire que arriben a casa nostra les podem agrupar en dos grans blocs; les fredes i les càlides, cadascuna amb comportaments i efectes ben diferenciats.
Les entrades d'aire fred
Polar marítima
És una massa d'aire fred i humit que acostuma a arribar a la Península quan hi ha altes pressions a l'Atlàntic, a la zona de les Açores, i també a Rússia i els països nòrdics, de manera que entre aquests centres d'acció es canalitza un passadís de borrasques que apunten directament a la Península i que arriben directament des del sud de Groenlàndia.
Amb aquesta situació el que predomina a casa nostra són els vents de nord-oest (tramuntana i mestral), però només ens porten precipitació a la cara nord del Pirineu i a tot estirar ruixats causats pel rebuf.
Polar continental
És la que coneixem com a entrada siberiana. És la més freda, però també molt seca. Arriba a Catalunya des de l'interior del continent euroasiàtic, i fins i tot l'aire fred pot connectar la Península amb Sibèria, d'aquí el seu nom.
No és tan freqüent, i la seva arribada ve donada per la interacció de dos centres d'acció: un potent i robust anticicló que s'estengui i connecti l'Atlàntic amb l'interior de Rússia i sistemes de baixa pressió a l'àrea del Mediterrani, de manera que l'aire fred es vegi arrossegat entremig de tots dos, i travessi tota l'Europa continental.
Aquesta entrada provoca vent del nord-est i, quan s'ajunta amb borrasques secundàries al Mediterrani que aporten humitat a nivells baixos, pot provocar nevades a qualsevol cota.
Àrtica marítima i àrtica continental
Totes dues tenen el mateix origen, el cercle polar Àrtic, per la qual cosa tenen un caràcter fred important. La diferència es troba en el seu contingut d'humitat. La continental té menys humitat que la marítima, però és un pèl més freda.
Originàriament, d'humitat cap de les dues en té, ja que al pol nord la humitat relativa és baixíssima, però la marítima la va adquirint a mesura que la massa d'aire viatja per l'Atlàntic. Hi ha mapes que ens permeten modelitzar la trajectòria d'aquestes masses d'aire, aquí un exemple amb una àrtica marítima:
Un altre cop a Catalunya parlarem de vent del nord, tramuntana i mestral. Ens porten nevades a tot el Pirineu i en poden provocar al nivell del mar a la zona del Cantàbric. A la resta del país, si no s'ajunta amb algun altre element com una petita baixa mediterrània, no provocarà precipitacions.
Les entrades d'aire càlid
Tropical marítima
Són masses d'aire temperat i humit que ens afecten quan les altes pressions bloquegen el pas de les baixes per latituds altes. Aquesta configuració obliga les borrasques a baixar cap a les nostres latituds. Existeixen altres situacions sinòptiques que poden provocar aquestes entrades, però aquesta és la principal.
Aquesta massa d'aire té origen tropical o subtropical amb el predomini de vent d'oest i sud-oest, el garbí. Són els que es coneixen com a "vientos ábregos o llovedores" en zones com Andalusia o Extremadura, on poden portar pluja molt abundant. A Catalunya ens porten calor i poc moviment en general.
Tropical continental
Aquesta mena de massa d'aire és molt càlida i molt seca en essència. S'origina de manera habitual a la Península per l'acció d'un potent anticicló mediterrani que bombeja aire càlid procedent del continent Africà. L'aire tan càlid pot fer que al sud de la Península s'assoleixin els 45 ºC de temperatura màxima.
Els vents que predominen són de component sud i poden anar acompanyats de pols sahariana en suspensió. Si hi ha situació de bloqueig, és a dir, que la situació es manté sense canvis durant uns dies, és quan acostumem a parlar d'onada de calor. Per naturalesa, són masses inestables i, si es troben amb una mica d'aire fred, per poc que sigui, poden generar tempestes.
Les masses d'aire mediterrànies
En una categoria a banda i diferent podríem incloure-hi les masses d'aire mediterrani, molt humides i temperades. Passen quan un anticicló al nord d'Europa i una borrasca sovint situada al nord d'Àfrica genera corrents de llarg recorregut pel Mediterrani que arriben al llevant peninsular. Situació que es coneix com a llevantada.
Pot ser perillós si s'ajunta amb alguna dana o bossa d'aire fred en altura que també va a parar al Mediterrani. A l'anar acompanyada d'una gran quantitat d'humitat, el vent de component est interacciona amb l'orografia i pot generar precipitacions molt importants.
