Com marca la tradició, són nombroses les persones que posen en pràctica el coneixement tradicional i popular per intentar predir el comportament del temps de tot l'any que acaba de començar a partir del calendari de la ceba.
El calendari de la ceba ens anuncia...
A grans trets, mirant el que mostren una desena de calendaris de la ceba que ens heu fet arribar, la primavera i la tardor seran plujoses. La importància de les pluges de la primavera són vitals perquè beguin els camps, conreus, boscos i per recarregar els pantans abans de l'arribada de l'estació seca i càlida de l'estiu. Tots indiquen que caldria esperar al març per trobar el primer mes plujós. De tots, els més contrastats són els de Vallgorguina i el de Sant Hilari Sacalm, que anuncia un any sec, tret del maig que el presenta com a molt humit.
Veurem a finals d'any si la realitat ha estat coincident amb el pronòstic de la ceba. El que sí que podem dir és que el 2023 va ser molt més sec del que anunciaven amb el calendari de la ceba. I l'únic mes que va ser plujós, el juny, tots deien que seria sec.
Aquí teniu un recull de calendaris:
La Llacuna, Anoia:
Almenar, Segrià:
Riudellots de la Selva, la Selva. El calendari de la ceba de la família Carreras-Badosa anuncia poca pluja per al 2024. Només aigua els mesos de juny, juliol i desembre.
Vallfogona de Ripollès, Ripollès:
Concabella, la Segarra:
Figaró, Vallès Oriental:
Avui dia, encara es fa en algunes masies per mantenir la tradició. Abans de la nit de Cap d'Any es talla una ceba pel mig i es deixen les dotze clofolles a la intempèrie amb una cullerada sucrera de sal dins de cadascuna, corresponents a cada mes. L'endemà, matí de Cap d'Any, s'observa com ha quedat cada clofolla, de manera que les clofolles més humides o amb aigua voldran dir que aquells mesos seran plujosos i les clofolles que estiguin més seques s'associaran a mesos més secs.
Val a dir que si se segueix aquest mètode de les clofolles, les més petites queden en els primers mesos dels semestres, gener i juliol, i les més grans cap als darrers. I són precisament les grans i gruixudes les que contenen més aigua i que, situades sobre els mesos, coincideixen amb les estacions plujoses a casa nostra, a la primavera i a la tardor. Com que la sal té la capacitat de captar l'aigua de la ceba i de l'aire, com més gran i carnosa sigui la capa, més aigua retindrà, i normalment coincideix amb abril i octubre. Les clofolles més externes no tenen tant contingut d'aigua com les capes centrals.
És un pronòstic casolà, sense base científica, però si us funciona ja teniu una bona eina per treballar el camp d'una manera o d'una altra. Si més no perquè els models climàtics no arriben tan lluny i tampoc tenen una fiabilitat tan acurada i alta com, en canvi, sí que tenen les previsions del temps per a les hores i dies.
Origen del calendari de la ceba
El calendari de la ceba es remunta segles enrere, quan la tecnologia era mínima i el coneixement del sistema atmosfèric era molt petit, tot just feia els primers passos. En aquell temps, en el qual la majoria de persones es dedicaven a la pagesia, eren perfectament coneixedors del temps local a partir de l'observació de la natura, dels núvols i de tot el que els envoltava. És a partir de la tradició popular de pares a fills que arriba el calendari de la ceba als nostres dies, ara ja desplaçat per tota la tecnologia que tenim a l'abast de la mà.
