El tendal verd resisteix a les façanes: per què està qüestionat tot i que protegeix del sol

Durant dècades, sobretot arran de la construcció massiva dels anys 60, els tendals verds --o blaus o grocs-- han estat la solució de molts edificis per esquivar els rajos solars. Però protegeixen de la calor? Segons les dades científiques, els tendals funcionen, però hi ha qui en qüestiona el color i el material.

En les últimes setmanes s'ha fet viral de 2022 en que l'arquitecte Jordi Martí 2022 qüestiona les virtuts d'aquests tendals: "És com tenir un radiador a la finestra".

Pot semblar una anècdota, però no ho és en absolut. El canvi climàtic ens ha portat estius més llargs i sufocants i els mecanismes que fa anys fèiem servir per protegir-nos del sol i les altes temperatures potser ja no són tan eficients.

És el missatge que Jordi Martí vol fer arribar posant els clàssics tendals verds com a exemple. En parlava al "Tot es Mou" de TV3 a principis de juliol:

"Hauríem de tenir una superfície que s'escalfi menys i reflecteixi més la radiació del sol. No és només el color. Aquests tendals no tenen cap tipus de perforació. Ara es fan amb teixits tècnics, que funcionen millor."

No vol dir que ens hàgim de desfer dels tendals i quedar-nos desprotegits. Millor tenir-ne que no tenir-ne, diu Martí, perquè "és molt pitjor que entri el sol directe". 

Ombra i ventilació, aliats contra la calor

El doctor, arquitecte, professor i investigador de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la UPC, Fabián López, en canvi, considera que continuen sent útils. Ho argumenta en una entrevista al 324.cat. "Els tendals són magnífics, perquè tu pots regular-ne la llargada o l'alçada i, si ho fas bé, pots controlar qualsevol incidència de la radiació solar", remarca.

És clar que l'orientació de l'habitatge hi té un paper clau. "Si casa nostra mira al sud, és molt més fàcil controlar la funció del tendal", explica López, "El problema és quan tens orientacions cap a l'est o l'oest, amb un sol més horitzontal". 

A banda de generar ombra, l'altra aliada contra la calor és la ventilació. En aquest sentit, tots dos arquitectes comparteixen l'opinió que els tendals poden frenar la circulació de l'aire, una forma natural de rebaixar la sensació de calor.

Jordi Martí assenyala que els colors foscos i el material de molts tendals vells retenen molta escalfor i impedeixen que circuli l'aire. Fabián López concreta que depèn del tipus de tendal i assenyala aquells que pengen d'una guia que recorre tot el perímetre de la terrassa per aïllar-la completament del sol. 

"Genera com una bombolla de calor i això provoca un desconfort, perquè no dissipa l'aire. Però si el tendal no té aquestes orelles, sí que hi corre l'aire. I per molt que s'escalfi i generi una mica de radiació, com que l'aire corre, no permet que això incideixi en la façana."

Aferrats al tendal verd

Si aterrem la teoria a la pràctica, comencen a aparèixer els obstacles amb què es troba el canvi de tendal en l'objectiu de fer edificis més eficients. 

Ens ho expliquen, des del Gremi d'Instal·ladors de Barcelona, els germans Quico i Xavier Navarrete, propietaris de Catalana de Toldos. Asseguren que el tendal verd de tota la vida es continua demanant, tot i que una versió millorada: "Abans era cotó tintat i ara tot és acrílic. És molt difícil que es faci un canvi de tendal en un edifici. S'hauria de posar d'acord tot el veïnat i això no passa."

Preguntats per la possibilitat de sol·licitar fons europeus per rehabilitar els edificis i fer-los més eficients, encara són més escèptics:

"No és tant el client final el que se'n pot beneficiar, sinó l'empresa que executa la reforma. I, lamentablement, quan una ajuda ha d'arribar integrada dins d'un conjunt que proposa un constructor, hi ha altres interessos. El que hem vist amb els Next Generation és que estan molt apamats."

Per tant, què fan molts propietaris quan es reforma la façana?

"Desmunten el tendal i el deixen ben embolicat per tornar-lo a muntar quan acabi l'obra. És complicat fer aquest canvi."

En qualsevol cas, preguntem als germans Navarrete quines són les opcions si es volen substituir els tendals de tota la vida per uns de més eficients. 

Teixits més tècnics

Parlem del teixit, no del tipus de tendal, ja que això dependrà molt del tipus de balcó o terrassa i de l'orientació de l'habitatge. Alguns tendals han de combatre el sol més vertical, d'altres, l'horitzontal. 

El tendal pot anar directament vertical a la barana o bé collat a la façana i amb uns braços articulats amb què s'obre o es tanca.

La diferència, la marca el teixit. El tendal verd de tota la vida ha evolucionat. Ara porten un tractament ignífug, repel·lent de la pols i impermeable. 

Però si volem eficiència i estalvi energètic, hi ha teixits tècnics que són millors. Els anomenats Soltís o Screen són els materials amb més prestacions. Són teixits diferents i depèn de les necessitats es recomana un o l'altre. Tenen en comú que deixen passar llum, permeten veure l'exterior i, per la capacitat d'absorció energètica i de radiació solar, ens ajuden a reduir el cost de la climatització interior de l'habitatge. 

El preu, l'escull a l'hora de fer el canvi

Es fa difícil parlar de xifres exactes, ja que el cost depèn del sistema amb què s'instal·li el tendal i dels metres de balcó o terrassa que es vulguin cobrir. 

Els germans Navarrete diuen que un teixit tècnic pot tenir un preu un 20% per sobre d'un de més bàsic. Però aquesta diferència pot augmentar. 

En un exemple concret, demanat a la botiga Catalana de Toldos, queda clar que el preu pot ser un escull a l'hora de voler ser eficients. Un tendal articulat de 4x2 i teixit acrílic tindria un preu de 575 euros, mentre que, pel mateix sistema i mida, amb teixit tècnic, el cost seria de 796 euros. 

Evidentment, és una valoració estimada i el preu final dependrà de més factors. Però a l'hora de fer números, el tendal de tota la vida surt més econòmic a la botiga. A la llarga, els comptes no sortirien tant.

Millorar el parc d'habitatges

Darrere aquest debat hi ha un tema molt més complex: el canvi climàtic obliga els edificis a adaptar-se als estius. "Tot el parc edificat necessita rehabilitar-se", remarca Jordi Martí, per poder complir amb els objectius europeus. 

Hi ha ajudes per fer reformes destinades a l'estalvi energètic, ja que la millora de l'eficiència energètica és un dels objectius dels fons Next Generation de la Unió Europea. I ho podem fer amb opcions més assequibles que d'altres.