
El màxim tribunal de l'ONU condemna Myanmar per genocidi contra els rohingyes
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Decisió inèdita i històrica del Tribunal Internacional de Justícia, que depèn de l'ONU. Ha condemnat Myanmar per genocidi contra la minoria musulmana rohingya. És el primer cop que es condemna un estat per aquest delicte.
Per una majoria de 9 vots contra 6, la cort ha dictaminat que les autoritats birmanes van actuar amb la "intenció de destruir" bona part d'aquesta minoria ètnica durant l'ofensiva militar del 2017. Es calcula que van morir assassinades unes 10.000 persones.
Així s'hi ha referit el president del Tribunal Internacional de Justícia, Yuji Iwasawa:
L'única inferència raonable que pot explicar les accions de Myanmar és la intenció de destruir una part substancial de la població rohingya.
Després d'examinar el conjunt de proves, el tribunal dictamina, doncs, que hi va haver intencionalitat, l'element fonamental per determinar que s'ha comès un genocidi, segons estableix el dret internacional.
A més, obliga Myanmar a permetre el retorn segur dels 700.000 rohingyes que van fugir a Bangladesh.
Aquesta sentència pot establir un precedent històric en altres casos, com ara contra Israel per les accions a Gaza, on ja han mort uns 74.000 palestins.
La sentència arriba 7 anys després que Gàmbia, en nom d'una seixantena de països islàmics, denunciés Myanmar per la repressió contra els rohingyes.

Què diu la sentència?
El Tribunal Internacional de Justícia condemna Myanmar per genocidi contra els rohingyes. Diu que hi va haver intencionalitat, que és l'element fonamental per determinar que s'ha comès aquest delicte, segons estableix el dret internacional.
Durant la lectura de la sentència, la cort s'ha mostrat "plenament convençuda" que les forces de seguretat de Myanmar van assassinar uns 10.000 membres d'aquesta ètnia durant l'ofensiva militar del 2017 a l'oest del país.
El president del tribunal, Yuji Iwasawa, ha dit que "es van dur a terme assassinats indiscriminats, separacions i execucions d'homes, violència sexual i la crema deliberada de les llars rohingyes".
També considera provat que l'ofensiva militar birmana va causar "greus danys físics i mentals" a un gran nombre de rohingyes i que es van impulsar mesures destinades a impedir els naixements dintre d'aquesta comunitat.
La repressió sobre els rohingyes es va traduir en l'èxode de més d'un milió de persones a Bangladesh, on van fugir i on encara avui viuen més d'un milió de refugiats en campaments precaris.
Què passarà a partir d'ara?
La sentència del Tribunal Internacional de Justícia no admet apel·lació i els països jutjats –en aquest cas Myanmar– estan obligats a aplicar el que es dictamina.
En aquest cas, obliga Myanmar a permetre el retorn segur dels 700.000 rohingyes que van fugir a Bangladesh.
En cas de no fer-ho, pot intervenir el Consell de Seguretat de l'ONU, un fet que tampoc no té precedents fins ara, com apunta el professor de Dret i Relacions internacionals de la UPF Pablo Pareja: "Si Myanmar no ho fa, serà el Consell de Seguretat el que haurà d'arbitrar altres mesures per assegurar-se del compliment de la sentència."
En una piulada a X just després de conèixer-se la sentència, l'Organització de Birmans Rohingyes al Regne Unit –un dels grups a l'exili més actius–, ha fet una crida a la comunitat internacional a no quedar-se de braços plegats.
Myanmar encara no ha reaccionat a la condemna per genocidi. Cal recordar, però, que el país està governat per una Junta Militar des de fa 5 anys, quan un cop d'estat va fer fora del poder
Israel, en el punt de mira
Aquest cas és important per moltes coses. A banda de ser la primera vegada que el Tribunal Internacional de Justícia condemna un estat per genocidi, també pot establir les bases per a un pronunciament futur en casos com el de Gaza, que també està denunciat en aquest tribunal de l'ONU, com recorda Pablo Pareja.

Diu que en la sentència d'aquest dijous no només és important el sentit de la decisió del tribunal, sinó també "el raonament jurídic i quina interpretació fa de les obligacions que té la Convenció contra el Genocidi".
"Perquè aquesta interpretació servirà també com a marc per poder resoldre altres casos, com el que va presentar fa uns anys l'estat de Sud-àfrica contra Israel", subratlla aquest professor.








