Dones que han fugit d'un matrimoni forçat i ara són referents: "Van ser anys de manipulació"

L'any passat 311 noies van demanar ajuda per evitar o trencar un matrimoni amb algú que no han escollit, amb el suport de l'entitat Valentes i Acompanyades
La periodista Eva Rodríguez Sánchez mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo a la delegació de Girona
6 min

Ikram Ben Abdelkrim explica la seva història amb calma i fermesa. Fa pocs mesos la seva família va forçar-la a casar-se amb un home que no coneixia. Per convèncer-la no hi va haver ni cops ni crits, sinó una pressió constant que li feia pensar que no tenia cap altra sortida: "Van ser anys de manipulació. Creia que m'havia de casar perquè era el que tocava."

"De fet, sempre havia volgut estudiar i em deien que o em casava o no podria seguir estudiant", recorda. Per això va acabar cedint i es va casar convençuda que així faria feliç el seu entorn i que tindria una vida plena. Al cap de poc, però, es va adonar que això no era així:

Vaig créixer sentint que la meva llibertat estava vinculada al matrimoni.

El seu ja marit no va voler que continués amb els seus estudis, i això la va ajudar a fer un clic i a adonar-se que al seu costat no podria ser ella mateixa ni realitzar-se. Una educadora del centre obert on anava li havia parlat de l'entitat Valentes i Acompanyades.

Per això va decidir adreçar-s'hi i, quan li van confirmar que tenia plaça en un pis d'acollida, no s'ho va pensar dues vegades i va marxar. "Jo sempre dic que si una persona vol sortir d'un lloc, si saps que no vols aquella vida, fes-ho sense pensar-t'ho, perquè si t'ho penses gaire mai sortiràs d'aquell lloc en què estàs patint", assegura.

L'Ikram acompanya altres noies a no sentir-se culpables i a lluitar pel seu futur (3CatInfo)

Avui l'Ikram estudia un cicle formatiu i decideix sobre com viure la seva vida. Fer aquest pas li ha costat el rebuig d'una part de la seva família i de la seva comunitat, un preu dur d'assumir, però per fi pot respirar tranquil·la. Ara comparteix la seva experiència amb altres joves que encara pensen que marxar de casa és tan impossible com pujar l'Everest.

Ajudar-se entre iguals

El cas de l'Ikram és el reflex d'un problema que sovint queda amagat dins de casa. En els dotze anys que fa que existeix l'entitat gironina Valentes i Acompanyades, han atès un total de 600 noies d'arreu de Catalunya, 311 de les quals només durant l'any 2025.

Són dades que contrasten amb les sis denúncies formals que es van posar aquell mateix any. Aquesta diferència tan gran deixa clar fins a quin punt la por, el xantatge emocional i la dependència familiar frenen les joves a l'hora d'anar a la policia, com relata l'Ikram:

Ningú vol perdre la família ni sentir-se l'ovella negra. Això fa que moltes ho visquin en silenci i soles.

En aquest context, el paper de les dones referents és clau per treure's de sobre el sentiment de culpa. Ho sap molt bé Mariama Traoré, que fa deu anys va demanar ajuda a l'associació per evitar un matrimoni forçat i que ara es dedica a fer costat a altres noies que arriben espantades. "La veritat, m'agrada molt ser referent perquè veig que puc ajudar moltes dones que han patit quasi el mateix", explica.

La Mariama va aconseguir evitar que la casessin fa 10 anys i ara és una referent (3CatInfo)

La seva tasca és molt pràctica i propera: ajuda amb l'idioma, queda amb elles per fer un cafè, les escolta sense jutjar-les i, si cal, els ofereix casa seva perquè hi puguin passar la nit.

La Mariama no oblida el que se sent als quinze anys quan veus les teves companyes d'institut anant a la biblioteca o triant parella lliurement, mentre a tu t'eduquen per "cuinar i atendre un futur marit". Per això, quan parla amb noies que tenen dubtes, els posa d'exemple la seva pròpia vida. "Vull fer-los entendre que estan en un país en què poden escollir i que són lliures. I explicar-los que hi haurà moments en què se sentiran soles, però que sempre estaran acompanyades de persones que han patit el mateix", apunta.

Per a aquestes joves, veure algú que ha passat pel mateix tràngol i que ara té una vida plena, fills i una parella escollida en llibertat és l'empenta definitiva per dir prou:

La Mariama d'ara és una mare molt forta. Ningú pot venir i dir-me què he de fer.

Més recursos per lluitar contra una violència silenciada

La conscienciació social i política sobre aquesta realitat comença a notar-se. Fins ara una quarantena d'ajuntaments i altres administracions d'arreu de Catalunya ja han aprovat mocions per condemnar els matrimonis forçats i donar suport a les víctimes.

Aquest reconeixement institucional és un pas important per treure el problema de l'àmbit privat, però les entitats que treballen a peu de carrer avisen que amb les bones intencions no n'hi ha prou i demanen anar més enllà.

Carme Vinyoles, de Valentes i Acompanyades, posa veu a aquesta reivindicació. Tot i reconèixer que Catalunya té des del 2008 una llei pionera que inclou els matrimonis forçats com a violència masclista, la Carme alerta que falten mitjans per atendre totes les noies que ho necessiten. "No n'hi ha prou amb Valentes i Acompanyades, que som molt poques persones treballant i que hem atès més de 300 casos, només l'any passat.

Per això té clar que ara cal fer un pas més per abordar aquesta pràctica masclista:

És necessari que la Generalitat es comprometi a crear unitats específiques de prevenció, d'atenció i de recuperació de les víctimes.

Segons la portaveu, les dades actuals són només la punta de l'iceberg d'una realitat oculta que va canviant i adopta noves formes, com ara els matrimonis telemàtics o els viatges als països d'origen on s'amaga la documentació de les joves perquè no puguin tornar.

En 12 anys Valentes i Acompanyades ha donat suport a 600 joves ( 3CatInfo)

Per fer-hi front, l'entitat posa a disposició de l'administració el seu model de treball, fruit de dotze anys d'experiència, perquè el doti de professionals de diferents àmbits.

"Aquestes unitats han de comptar també d'una manera molt imprescindible amb referents, com ara l'Ikram i tantes altres, perquè coneixen les estratègies culturals de xantatge i de pressió de la família. Sense elles, no podem treballar efectivament", remarca la Carme.

Una xarxa que canvia el futur

Precisament per visualitzar els matrimonis forçats i la feina que s'està fent, Girona ha acollit una jornada sobre matrimonis forçats.

Organitzada per Valentes i Acompanyades i el Departament d'Igualtat i Feminisme sota el lema "Trenquem el cercle d'una violència oculta", la trobada ha reunit professionals, administracions i testimonis en primera persona per posar en comú eines de prevenció i escoltar directament la veu de les referents. Espais com aquest demostren com es comparteixen experiències i es trenca el tabú en públic.

La jornada sobre matrimonis forçat ha omplert l'Auditori Josep Irla de Girona (3CatInfo)

Tant l'Ikram com la Mariama tenen clar que sortir d'aquesta situació demana valentia, però també no estar ni sentir-se sola. Quan l'Ikram va marxar de casa, va decidir canviar-se el número de telèfon per tallar de soca-rel la manipulació i evitar la temptació de tornar enrere.

Avui manté contacte amb alguns familiars, però posant-hi límits molt clars perquè ningú torni a decidir per ella. "Ara soc una dona independent i no vull que ningú em torni a dir què he de fer i què no he de fer", afirma.

Cada noia que aconsegueix aturar un casament imposat o refer la seva vida obre camí per a les que venen al darrere. Com explica Carme Vinyoles, "si les administracions responen amb recursos reals i unitats especialitzades, d'aquí deu o quinze anys aquestes joves que avui lluiten per ser lliures educaran filles lliures, i els matrimonis forçats deixaran de ser una realitat amagada per convertir-se en cosa del passat".

Avui és notícia

Més sobre Violència masclista

Mostra-ho tot