El risc de xocar amb animals a la carretera creix a la tardor i l'hivern: a quines hores n'hi ha més
Des de l'octubre al gener augmenta el risc de trobar-nos algun animal a la carretera mentre estem conduint.
La tardor i l'hivern són les dues estacions més perilloses des del punt de vista de l'accidentalitat amb animals, perquè el dia s'escurça molt i justament es fa fosc coincidint amb l'hora punta de tornada de la feina, a partir de les 6 de la tarda.
I és que la majoria d'espècies amb què ens podem topar a la carretera són d'hàbits nocturns. La tardor també és l'època de zel per a alguns cèrvids.
La sortida del sol i la posta són els moments de màxima activitat biològica per a moltes espècies de fauna salvatge, com els cabirols, els senglars, els cérvols o les guineus, que es desplacen per buscar menjar o aigua quan la llum solar està més baixa.
Altres animals més petits, com els gats, els eriçons o els teixons, també aprofiten els moments de més foscor i menys trànsit per travessar les carreteres amb més tranquil·litat.
El risc es multiplica perquè és la situació de menys visibilitat per al conductor, i en moltes carreteres petites es redueix a la zona que il·luminen els fars del cotxe.
La temporada de caça i el pic de l'accidentalitat
Un altre factor important és que a la tardor comença la temporada de caça major, en què es fan moltes batudes que espanten i desorienten els animals. I en aquestes condicions és més fàcil que irrompin en una carretera.
A tot l'estat, el pic de la sinistralitat amb animals es registra durant la temporada de caça. Més del 30% d'aquesta mena d'accidents es concentren en els mesos d'octubre a desembre, segons apunten alguns estudis.
Per contra, el mes en què se'n registren menys sol ser el juny.
La responsabilitat de l'accident recau en el conductor, però en el cas d'haver xocat amb un senglar o un cabirol en una zona on hi havia una batuda de caça, són els caçadors –a través de la Federació Catalana de Caça- els que l'han d'assumir. I és responsabilitat dels caçadors fins a dotze hores després de la batuda.
Les hores amb més risc
La franja horària més crítica sol ser la que va de les 7 del vespre a les 12 de la nit, però la probabilitat varia segons les espècies.
Els senglars solen estar més actius de les 8 del vespre a les 2 de la matinada, però en el cas dels cabirols i els cérvols, ens en podem trobar en dues franges, la del matí quan es fa clar, des de les 5 a les 9, i al vespre, de 6 a 10.
6.000 accidents amb animals cada any
La gran majoria d'accidents de trànsit en què hi ha animals implicats passen en carreteres secundàries, sobretot les que travessen zones agrícoles, àrees de bosc o les que transcorren a prop de rius i accessos a l'aigua.
A Catalunya hi ha uns 6.000 accidents cada any provocats per la presència d'algun animal a la carretera. Són 15 accidents de trànsit al dia per xoc amb animals, un 50% més que fa 5 anys, segons les dades del Servei Català de Trànsit.
En la gran majoria de casos, els ocupants del vehicle en surten il·lesos, però en tres anys, des del 2022 al 2025, han mort 7 persones i 53 han quedat ferides greus.
Els animals sovint moren atropellats, i entre els 6.000 que es veuen implicats cada any en un xoc, la gran majoria són senglars, seguits de cabirols, isards i cérvols.
Què faig si me'n trobo un a la carretera?
La recomanació habitual de les autoritats viàries per prevenir accidents amb animals és reduir la velocitat i estar més alerta a la nit, sobretot en carreteres secundàries i zones de bosc.
També s'aconsella fer servir els llums llargs per ampliar el camp de visió. Molt important: no fer cops de volant per esquivar l'animal, sinó frenar i intentar que l'impacte sigui controlat.
Si malgrat tot, no podem evitar el xoc, hem de senyalitzar la zona de l'accident amb el triangle d'advertència i posar-nos l'armilla reflectant. Fet això, cal trucar a la policia perquè vingui al lloc de l'accident i faci l'atestat.
Rebaixar la sinistralitat amb animals
Una de les mesures que ha resultat més efectiva per millorar la seguretat viària i reduir l'atropellament d'animals és la construcció de passos per a la fauna, que també és la més adequada des del punt de vista mediambiental.
Són estructures que passen per sobre o per sota de les carreteres o vies de tren i que connecten hàbitats naturals dividits artificialment.
Els animals poden fer servir els passos per traspassar la carretera de forma segura, sempre que estiguin ben naturalitzats i, s'hi instal·lin barreres per evitar l'accés a la via per altres bandes.
La majoria, un 95%, són passos inferiors, superiors, drenatges o ponts de rius que ja existien i que s'han adaptat per a l'ús de la fauna, combinant la seva funció principal (com drenatge d'aigües o pas de camins) amb la permeabilitat ecològica.
El 5% restant són estructures construïdes específicament com a pas de fauna, com ecoductes (ponts verds coberts de vegetació), passos superiors o inferiors específics i passos adaptats per a amfibis.
En total, a Catalunya n'hi ha uns 890, segons l'últim recompte de la Generalitat, però la xifra s'ha d'actualitzar.
Altres sistemes
També s'han provat altres mètodes, alguns per dissuadir els animals d'entrar a la carretera sense barreres físiques, com els dispositius que ha instal·lat la Diputació de Girona en algunes carreteres comarcals.
Són unes balises que situen a les dues vores de la carretera. El sistema activa una alerta acústica i de llums quan detecta el pas de vehicles, cosa que incomoda els animals i fa que s'allunyin de la via.
En aquests sistemes és fonamental que no emetin alertes permanents, sinó només quan hi passen vehicles. Si no, l'animal s'hi acostuma i ja no fan l'efecte dissuasiu buscat.
El Servei Català de Trànsit també ha implantat sistemes amb càmeres tèrmiques (com a l'N-260 a l'Alt Empordà) que detecten la presència d'animals i activen panells o senyals lluminosos per advertir els conductors en temps real del perill.
