Com reduir els accidents per atropellament d'animals: l'èxit dels passos de fauna
En els últims quatre anys s'han registrat a Catalunya 23.681 accidents a la carretera provocats per la presència d'un animal a la via, segons dades publicades per la Direcció General de la Policia. La xifra es manté estable al voltant dels 6.000 accidents l'any.
En el 96% dels casos, els ocupants del vehicle queden il·lesos. Ara bé, hi ha hagut set persones mortes en aquest tipus d'accident entre el 2022 i el 2025 i s'han notificat 53 ferits greus i 1.176 ferits lleus.
La carretera amb el tram amb més accidents és la C-55. En els deu quilòmetres que separen Sant Joan de Vilatorrada i Súria hi ha hagut 164 sinistres amb animals implicats en els últims quatre anys.
La segueixen l'N-2 a l'altura de l'Alt Empordà, amb 136 accidents entre la Jonquera i Pont de Molins i la C-59, que ha registrat entre Moià i Castellterçol 130 sinistres.
La Noguera, amb 1.500 accidents concentrats sobretot a la C-12 i la C-14, és la comarca on s'han notificat més sinistres d'aquest tipus. El Barcelonès, la que menys.
Més enllà dels problemes de seguretat viària, els accidents amb animals provoquen el tall de carreteres, un increment de la despesa sanitària i un cost de milers d'euros en la reparació del vehicle si els conductors no tenen una assegurança específica contractada.
Els animals, les altres víctimes
Pel que fa als animals, sovint moren atropellats quan intenten travessar la carretera. Els més habituals són els senglars, seguit de cabirols, isards i cérvols.
Per Joan Pino, director del CREAF i catedràtic d'Ecologia de la UAB, "les carreteres interfereixen en els moviments naturals de la biodiversitat, i és això el que cal corregir":
Són les carreteres les que travessen l'hàbitat dels animals, no els animals els que travessen les carreteres.
Pino critica que el nostre entramat de vies "fragmentin el territori" i generin un "efecte barrera" que va en contra de la conservació de la biodiversitat.
La solució dels passos de fauna
Amb l'objectiu de restaurar la continuïtat dels ecosistemes, reduir els atropellaments d'animals i millorar la seguretat viària, una de les mesures que s'ha demostrat més efectiva és la instal·lació de passos de fauna.
Els passos de fauna són unes estructures que passen per sobre o per sota de les carreteres o vies de tren i que connecten hàbitats naturals dividits artificialment.
Els animals fan servir aquests ponts i passos inferiors per creuar la carretera de forma segura, sempre que estiguin ben naturalitzats i, sobretot, que s'instal·lin barreres que els impedeixin irrompre la via per altres llocs.
Carme Rosell, directora de l'equip de consultoria i recerca Minuartia, defensa que l'efectivitat dels passos de fauna s'ha pogut demostrar plenament amb seguiments que s'han fet arreu d'Europa, i també a Catalunya.
Els passos de fauna, si estan ben ubicats i ben construïts, aconsegueixen reduir al 100% els accidents amb animals.
Segons Rossell, els estudis fets amb fotoparament constaten que els animals els fan servir i les anàlisis de sinistralitat viària demostren que, on s'instal·len passos de fauna, cauen els accidents: "Si els dissenyem molt bé, els construïm com toca i els integrem a l'entorn són mesures molt efectives".
De fet, un dels articles científics més citats en aquest àmbit és una metaanàlisi de 50 estudis publicada a la revista Plus One i que analitza el funcionament de centenars de passos de fauna als Estats Unit i Europa. La conclusió és clara: la combinació de tanques i passos de fauna redueix els accidents amb grans mamífers un 83%.
Com han de ser els passos de fauna?
Els experts demanen a les empreses i institucions responsables de tirar endavant els passos de fauna que compleixin les prescripcions tècniques del Ministeri per a la Transformació Ecològica, una guia que es basa en el coneixement acumulat a escala europea durant els últims 40 anys.
A vegades, explica Rossell, es construeixen passos de fauna sense estar prou ben integrats als hàbitats, amb problemes d'accessibilitat o mal protegits dels estímuls sonors i les llums del trànsit, la qual cosa fa minvar l'efectivitat de l'estructura.
També, puntualitza l'experta, "tenen fama de ser molt cars", tot i que defensa que són "inversions a futur amb més beneficis que costos". L'últim pas de fauna superior que s'ha construït a Catalunya és el de la C-51, a l'altura de Rodonyà (Alt Camp). El pont va entrar en funcionament el juliol del 2025 i fa 40 metres de longitud. Va costar 1,6 milions d'euros, finançats en part amb fons Next Generation.
Alternatives més econòmiques
Els experts defensen que, en la majoria de casos, no calen grans estructures de pressupost elevat per fer que els animals creuïn les vies de forma segura.
"És perfectament compatible reconvertir en passos de fauna estructures que ja existeixen, com drenatges, passos inferiors o vies ramaderes, amb la seva funció original. I això costa molt poc", explica Rosell.
En carreteres rurals més petites, hi ha altres mesures complementàries que no aconsegueixen una efectivitat del 100%, però també redueixen els accidents amb animals.
Per exemple, en els darrers anys s'han instal·lat dispositius que detecten que s'està acostant un animal i poden activar senyals d'alerta per als conductors o senyals dissuasoris perquè els animals no continuïn avançant cap a la carretera.
En aquest cas, segons Rosell, és fonamental que els senyals no siguin permanents, sinó que s'activin només quan passi un animal: "Si l'alerta hi és sempre, al cap de quatre dies els animals ja s'hi han acostumat i no en fan cas."
Territori, pendent d'actualitzar el cens
El Departament de Territori confirma a 3CatInfo que l'inventari oficial de passos de fauna, que actualment comptabilitza 891 estructures, "està en procés d'actualització" i que el nombre real ja s'ha incrementat, tot i que encara no facilita cap nova xifra total.
En qualsevol cas, el departament "està totalment a favor de la construcció de nous passos de fauna" i en projectes d'infraestructures rellevants, com la variant de les Preses i Olot o el futur tram Berga-Bagà de la C-16, "ja s'ha contemplat la construcció de passos de fauna".
Rosell i Pino aposten perquè es construeixin sobretot en autopistes i autovies, per on circula molt de trànsit i on l'efecte es nota més. "A Catalunya encara tenim moltíssims punts on la instal·lació de nous passos de fauna ens podria permetre reduir els conflictes amb animals", conclou Rosell.
