Baixa lleugerament l'atur amb l'arrencada de la temporada turística
L'atur ha baixat en gairebé 2.000 persones a Catalunya (EFE)

Les pujades del salari mínim: com han pujat la resta de sous i quin és l'impacte en la contractació

El sou mínim augmenta un 74% des del 2018 a Espanya, més ràpid que el salari mitjà, i impacta en cada cop més convenis col·lectius
Pau Rodríguez Ramírez
Periodista de 3CatInfo a la secció d'Economia
5 min

El govern de Pedro Sánchez acaba la legislatura amb un increment del salari mínim interprofessional (SMI) del 5,3% per al 2027. La pujada, per sobre de la inflació i que no ha satisfet aquesta vegada ni sindicats ni patronal, deixa el sou brut mensual en 1.286 euros.

Vuit anys després del gran augment de l'SMI del 2019, quan va escalar de 736 a 900 euros al mes, la pujada acumulada d'aquest límit salarial ja és del 74%. Una evolució que ha tingut impacte en el mercat laboral, en la resta de salaris i en la nova contractació.

Lluny de les veus més catastrofistes, no ha comportat destrucció d'ocupació ni acomiadaments, però els estudis i els experts apunten a una lleugera reducció de la contractació, sobretot en petites empreses. Per altra banda, ha suposat un impuls a l'alça de la resta de salaris, en especial els més baixos, però de forma moderada.

Un salt des de molt avall

L'augment per al 2027 suposarà un increment de 910 euros a l'any respecte del 2026, fins als 18.004 euros. D'aquesta manera, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha insistit en el fet que l'SMI continuarà sense tributar en l'IRPF, aspira a fer que s'acosti cada cop més al 60% del salari mitjà estatal, l'objectiu de la Carta Social Europea.

Segons les últimes dades salarials disponibles, del 2024, el sou mitjà a Espanya era de 29.540 euros bruts a l'any en 14 pagues. Llavors, el salari mínim, de 15.876 euros anuals, suposava el 53% d'aquest sou. A més, a Catalunya, amb un salari mitjà més elevat, de 31.730 euros, l'SMI suposava un percentatge inferior, del 50%.

Amb tot, Espanya ha passat de ser un dels països amb el salari mínim més baix de la Unió Europea a formar part del grup capdavanter. Si agafem la ràtio que compara el salari mínim amb el sou medià, és a dir, amb la xifra que queda al mig de tots els salaris dels treballadors d'un país, Espanya queda en setena posició dels vint països analitzats, d'acord amb dades d'Eurofound. El 2023 el salari mínim a l'Estat representava el 52% de la mediana de tots els salaris.

"Abans, a Espanya, la diferència entre l'SMI i la resta de salaris era de les més grans d'Europa", assenyala João Monteiro, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coautor d'un dels estudis d'Eurofound sobre l'SMI. "Durant la gran recessió es va congelar, i per això era necessari apujar-lo", afegeix Marcel Jansen, professor d'Economia a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i investigador del think tank Fedea.

A partir de l'any vinent, el govern espanyol estima que uns 2,7 milions de treballadors espanyols cobraran l'SMI, un 13,6% del total. Però tots els experts consultats lamenten que sigui difícil saber quanta gent el cobra realment. A Catalunya, el sindicat CCOO estima, de forma aproximada, que el 2027 serien uns 226.000 treballadors a temps complet, un 6,5%.

L'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat conclou que uns 690.000 empleats, el 31% del total, cobren com a màxim 1,5 vegades el salari mínim. És a dir, fins a 24.800 euros l'any.

Impacte en la resta de salaris

Més enllà d'apujar el salari mínim legal, els increments dels últims anys han servit per contagiar a l'alça la resta de sous a les empreses? Aquest és un dels punts de discussió sobre la mesura.

"Tot i que afecta la resta de categories salarials, no acaba de fer-ho com ens agradaria", sosté Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO de Catalunya. Els augments se centren, apunta, en les franges baixes i intermèdies. Jansen coincideix en el fet que aquesta "força tractora" del salari mínim ha estat "molt moderada".

Però l'efecte existeix. L'últim estudi d'Eurofound, d'octubre del 2026, assenyala que, per cada augment d'un 1% de l'SMI, la resta de salaris baixos creixen un 0,31%. Aquest augment col·lateral és més pronunciat quan la pujada del salari mínim supera el 15%, afegeixen, tal com va passar a Espanya el 2019.

Yolanda Díaz atén els periodistes en acabar el Consell de Ministres en què s'ha aprovat la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) (EFE/Mariscal)

La compressió salarial i els convenis

Una altra de les conseqüències de l'increment de l'SMI és si afavoreix l'anomenada "compressió salarial", és a dir, si redueix la distància dins una empresa entre els professionals més mal pagats i els de categories mitjanes o altes. Un fenomen condicionat també pel fet que cada cop més convenis col·lectius es veuen afectats pel salari mínim, ja que molts cops tenen sous base per sota del mínim legal.

En aquest punt, els sindicats demanen al govern espanyol que impedeixi utilitzar els plusos i complements per arribar a l'SMI, cosa que per ara els tribunals permeten.

Josep Ginesta, secretari general de la patronal de la petita empresa Pimec, defensa que moltes empreses es veuen obligades per llei a apujar els salaris baixos, en detriment de la resta, i que això té inconvenients. En aquest sentit, afirma:

Si el salari més baix queda a prop dels que tenen mèrits, coneixement, experiència i responsabilitat, això trenca el principi de justícia", diu.

Monteiro assegura que en aquest punt hi ha diversitat de conclusions segons els estudis. Constata que les grans pujades comporten agrupar molt les categories salarials de la part més baixa, però matisa que hi ha sectors on no s'aprecia.

Per Jansen, el seu temor és que aquesta compressió sigui problemàtica si l'economia espanyola entra en període de recessió. I encara afegeix: "Si no hi ha marge d'ajustament salarial, podria elevar la taxa d'acomiadaments. Ho farà? En tinc dubtes."

Menys contractes en petites empreses

L'actualització de l'SMI a estàndards europeus no va comportar acomiadaments, com denunciaven les veus més crítiques, però sí que podria haver afectat la contractació dels perfils menys qualificats, especialment entre els joves.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) assenyala en els seus informes periòdics que l'impacte negatiu sobre l'ocupabilitat és "estadísticament significatiu". A més, afecta sobretot les petites empreses, més exposades que les grans i amb un percentatge de treballadors més gran que perceben aquests salaris.

Els càlculs de l'Airef són que el 2019 es van registrar entre 40.000 i 65.000 afiliats menys dels que hi hauria hagut sense la pujada. I el 2023, entre 55.000 i 85.000 menys. Ginesta, de Pimec, ho resumeix així: "Per un increment de 60 euros no t'acomiadaran, però una empresa que tenia la intenció de contractar pot aturar el procés, amb els costos cada cop més alts."

Sigui com sigui, les veus expertes consultades consideren també discret aquest impacte en el context d'una població afiliada a la Seguretat Social que creix i supera els 22 milions a Espanya.

Avui és notícia

Més sobre Feina

Mostra-ho tot