El trineu Rosebud de "Ciutadà Kane" d'Orson Welles, subhastat per prop de 13 milions d'euros
El trineu de "Ciutadà Kane", la gran pel·lícula d'Orson Welles del 1941, un dels objectes més icònics del món del cinema, s'ha venut en subhasta per 12,7 milions d'euros (14,7 milions de dòlars) aquest dimecres a un comprador anònim, a Heritage Auctions, als Estats Units.
És la segona venda més cara que s'ha pagat per un objecte de cinema, darrere d'un parell de les sabatilles de robins que Judy Garland va portar a "El màgic d'Oz" (1939), subhastades per 32 milions de dòlars el desembre passat.
"És molt més que un simple accessori, Rosebud és un símbol poderós de la narrativa cinematogràfica i un emblema de la innocència perduda i l'enyorança", afirma Joe Maddalena, vicepresident executiu de Heritage Auctions.
Icona del cinema
A què feia referència l'enigmàtic Rosebud, l'última paraula que pronuncia el magnat de la comunicació Charles Foster Kane a la gran pel·lícula d'Orson Welles "Ciutadà Kane"? Al trineu vermell --perdoneu l'espòiler-- que tenia el personatge quan era petit abans que el separessin de la seva família per anar a viure amb el banquer Thatcher.
Un enigma que no es descobreix fins al final del film en un recurs narratiu del genial Welles que va transformar el relat cinematogràfic. I el trineu és el símbol d'aquesta nova narrativa.
Aquest trineu, que apareix en dues escenes durant tota la pel·lícula, és el símbol de la vida del magnat que ho ha tingut tot, però sempre li ha faltat una cosa... la família, l'amor... depèn de les interpretacions.
"En més de 125 anys d'història del cinema, només quatre objectes d'utillatge han arribat a la categoria d'icones incomparables", diu Maddalena.
Les sabatilles vermelles d'El màgic d'Oz', l'estatueta d''El falcó maltès' perseguida per Humphrey Bogart al film de 1941 de John Houston, el piano de Sam a Casablanca de Michael Curtiz del 1942 i el trineu de Ciutadà Kane
Assegura que "Rosebud encarna l'essència emocional d'una pel·lícula àmpliament considerada com la millor de la història, una pel·lícula que va definir el llenguatge del cinema".
El trineu "perdut" que va trobar Joe Dante
Aquest trineu és un dels que es van fer per al rodatge. Orson Welles havia dit que es van fer tres trineus de fusta de bassa perquè cremessin ràpidament a la llar de foc a l'última escena de la pel·lícula. Segons Welles, d'aquest, dos es van cremar per al rodatge.
Aquest tercer trineu de fusta de bassa, actualment el té el director Steven Spielberg, que el va comprar el 1982 a Sotheby's per 52.000 euros (60.500 dòlars) a un venedor anònim.
Se sap que se'n van fer almenys dos més de fusta de pi, que apareixen a l'inici del film quan el petit Charles Foster Kane juga amb la neu fora de casa i empeny el banquer Thatcher abans que el fessin marxar amb ell.
A principis de 1942, pocs mesos després de l'estrena de la pel·lícula, un petit cinèfil de 12 anys, Arthur Bauer va guanyar aquest trineu en un concurs patrocinat pels estudis RKO Pictures. Bauer el va tenir fins que el 1996 que Steven Spielberg l'hi va comprar en subhasta per uns 230.000 dòlars.
El tercer, que s'ha subhastat ara, va estar perdut durant 43 anys fins que el 1984 el director de cinema Joe Dante se'l va quedar quan un empleat dels estudis on estava rodant "Explorers", el va trobar quan feien neteja en un solar de la Paramount on hi havia hagut l'RKO.
Dante l'ha tingut fins ara com una de les peces més preuades de la seva col·lecció particular. La va fer autentificar amb les proves del carboni 14, i la fusta va resultar que havia estat talada abans de la invenció de la bomba atòmica, cosa que coincideix amb l'època que es va fer el trineu. El director de la saga Gremlins fins i tot ha fet aparèixer el trineu d'attrezzo en algun dels seus films.
