El TSJC ordena executar la sentència que tomba bona part del decret del català a l'escola
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena executar provisionalment la sentència que anul·la bona part del decret de règim lingüístic educatiu, que pretenia protegir el català com a llengua vehicular a les escoles catalanes.
La sentència no és ferma i la Generalitat encara està pendent que el Suprem resolgui el recurs que va presentar-hi en contra, però el tribunal estima parcialment la sol·licitud d'execució provisional de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya.
La decisió que ara s'ha d'aplicar declarava nuls 11 articles, els que fixen el català i l'aranès com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i avaluacions.
En la sentència, el tribunal va dir que el decret "no garanteix adequadament la vehicularitat del castellà en l'ensenyament" i que infringeix els articles 3, 14 i 27 de la Constitució i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria.
El decret parcialment anul·lat s'empara en la llei que va aprovar el govern Aragonès per no aplicar el 25% de castellà a les aules i que també està pendent del pronunciament del Tribunal Constitucional.
Rebutja altres peticions de l'entitat
En la resolució feta pública aquest dilluns, amb les escoles de vacances de Setmana Santa, el TSJC rebutja altres peticions de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, que reclamava que el tribunal ordenés al Departament d'Educació que emetés una instrucció general als centres i presentés un informe de compliment al tribunal.
"El que no pot pretendre la part executant, a la vista d'una sentència no ferma parcialment estimatòria, és dissenyar un sistema de control de la Generalitat a través dels tribunals, de forma que els tribunals imposin obligacions a la Generalitat més enllà del procediment jurisdiccional, i sobre aspectes que no han estat debatuts ni qüestionats", conclou.
El català es manté com a llengua vehicular
Segons el departament, la decisió del TSJC no suposa cap afectació immediata ni altera l'activitat ordinària dels centres educatius o els seus projectes lingüístics.
Així, defensa que els criteris d'ús de cada llengua continuen plenament vigents, i que el català es manté com a llengua vehicular.
L'executiu també recorda que el decret no s'estava aplicant aquest curs perquè ja estava suspès cautelarment, i insisteix en un model basat en la cohesió social, equitat i no segregació per llengua basant-se en criteris pedagògics i el context de cada centre.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat que el govern recorrerà la decisió del TSJC d'executar la sentència que tomba bona part del decret del català a l'escola.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha assegurat a X: "Posarem a l'abast tots els recursos polítics i jurídics necessaris per a la defensa" del "model d'escola catalana que tenim."
USTEC demana una reunió d'urgència
El sindicat USTEC ha exigit la convocatòria urgent d'una reunió entre el govern i els sindicats per treballar mesures "que garanteixin la protecció i la seguretat jurídica del professorat davant aquesta situació".
Així mateix, reafirmen que els docents continuaran educant en català i adverteix que no acataran cap resolució que en condicioni l'ús als centres educatius, encara menys "en un context de crisi de l'ús del català", tal com ha afirmat Iolanda Segura en una entrevista a 3CatInfo:
Òmnium Cultural també ha denunciat que el TSJC està "obsessionat amb l'escola catalana", i assegura que estan "preparats per defensar on calgui" el model d'escola catalana, ja que és "un consens de país".
Xavier Antich, Òmnium: "La justícia està obsessionada amb el català a l'escola"
Per la seva part, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, en una entrevista al programa "Mésnit", ha dit que compareixerà al Parlament i que està convençut que el Tribunal Constitucional avalarà la norma. També ha descartat convocar el Pacte Nacional per la Llengua.
En declaracions a 3CatInfo, Ana Losada, la presidenta de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, ha celebrat la resolució, però defensen que, per ells, no n'hi ha prou amb el 25% de castellà a les aules:
És esgotador haver de llegir que és un 'cop al català'. No. Això és un cop a la immersió lingüística només en català, que és molt diferent.
El professor de Dret Constitucional de la UB Joan Ridao també ha apuntat que el fet que el tribunal català no hagi esperat la decisió del Constitucional:
L'activisme que ha caracteritzat el TJSC es demostra quan no es vol esperar a aquest pronunciament del Tribunal Constitucional, que és la mare de totes les batalles.
Mentrestant, el catedràtic de Sociolingüística de la URB Miquel Àngel Pradilla remarca que les decisions judicials dels darrers anys "van afeblint la matriu legal que afavoreix el català", i contrasten amb la realitat del país i de la llengua, que està en clara inferioritat:
Entrem en un estat de perplexitat, atès que socialment hi ha una llengua que està en una crisi importantíssima.
Rebuig majoritari dels partits
Pel que fa als partits, Junts assegura que la decisió del TSJC demostra "Catalunya està patint una croada contra la llengua per totes les vies possibles, tant internes com externes", i que el català és objectiu sempre d'un "atac".
La presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales ha denunciat "el silenci i falta de compromís d'Illa que el faci còmplice en moments d'urgència lingüística".
En aquest sentit, els de Carles Puigdemont han demanat la compareixença parlamentària del president i també dels consellers de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i d'Educació en funcions, Albert Dalmau.
De la mateixa manera, Junts ha verbalitzat el seu "afartament" amb associacions minoritàries que denuncien l'escola catalana com Assemblea per una Escola Bilingüe, que només, diuen, volen atacar un model d'èxit de país.
Des d'Esquerra Republicana, es demana valentia al govern per defensar el model d'escola catalana que va fixar el Parlament el 2022.
Recordant que encara està pendent la sentència del Tribunal Constitucional, el portaveu republicà Isaac Albert ha qualificat d'"impresentable" que entitats "poc solvents" segueixin influint en criteris pedagògics. A més, Albert reclama "ambició i respostes de país" i no judicialitzar la llengua.
Els Comuns han fet seu el lema "L'escola catalana no es toca" i han instat el govern a protegir la comunitat educativa: les escoles, els equips directius, el professorat i els alumnes.
La dirigent dels Comuns Candela López ha aprofitat per posar en relleu que tot plegat pot ser un avís en el cas que arribés a fer-se un govern entre Feijóo i Abascal i ha dit que aquí és on es necessiten governs que defensin la llengua.
Des del PSC, Lluïsa Moret ha assegurat "el compromís absolut clar i contundent" del partit i del govern "amb el català i el model d'escola".
La majoria de partits que s'han pronunciat avui en contra de la decisió del TSJC han demanat unitat en la defensa i en la resposta.
El PSC i Esquerra diuen que s'ha de fer en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, un fòrum en el qual no hi són, entre altres, ni Junts ni la CUP, que no van voler firmar l'acord perquè diuen que no tenien clar el compromís del govern en la defensa del català.
