El túnel submergit més gran del món, entre Alemanya i Dinamarca
El túnel submarí més gran del món s'està obrint pas entre Dinamarca i Alemanya. Tindrà 18 quilòmetres de llarg i és un dels projectes d'infraestructures més grans d'Europa.
La particularitat principal, a banda de l'envergadura, és el mètode de construcció, en què se submergeixen enormes parts del túnel que s'han fabricat prèviament.
L'obra faraònica s'inaugurarà el 2029 i s'anomena Fehmarnbelt Fixed Link. El projecte està en marxa a les profunditats del mar Bàltic i s'endinsa fins a 40 metres per sota del nivell de l'aigua.
Després de més d'una dècada de planificació, les obres van començar el 2020. En els mesos que han passat s'ha completat una de les fases, l'obertura d'un port temporal a la banda danesa.
Aquest moll ha d'acollir una fàbrica que construirà pròximament les 89 immenses seccions de formigó prefabricades que han de configurar el túnel. D'aquestes peces, la majoria faran 217 metres de llargada i n'hi haurà 10 de més curtes, de 39 metres.
El projecte el supervisa Femern A/S, una filial de l'empresa estatal danesa per a la gestió del transport Sund & Bælt. Henrik Vincentsen, conseller delegat de l'empresa, ha explicat a la CNN:
A principis del 2024 hem d'estar preparats per submergir el primer element del túnel. L'expectativa és que la primera línia de producció estigui llesta cap a finals d'any, o principis del 2023.
L'obra té un pressupost de més de 7.000 milions d'euros. És la continuació estratègica del Øresund Link, un combinat entre pont i túnel de 8 quilòmetres que ja uneix Suècia i Dinamarca.
De 45 minuts de trajecte a 7
La infraestructura s'obre pas sota el mar, a través del cinturó de Fehmarn, un estret entre l'illa alemanya del mateix nom i l'illa danesa de Lolland. Està dissenyada com una alternativa a l'actual servei de ferri de Rødby i Puttgarden, que transporta milions de passatgers cada any.
Quan la nova connexió estigui enllestida, el temps que cal per viatjar entre els dos països per aquesta ruta concreta es reduirà dràsticament.
El ferri triga 45 minuts per mar, però, amb el túnel, la connexió es reduirà a 7 minuts amb tren o 10 amb cotxe.
El túnel, asseguren els impulsors, serà el de més gran capacitat en què es combini carretera i vies ferroviàries a tot el món. Inclourà dues autopistes, separades per una via de servei, i dues vies electrificades per on circularan trens d'alta velocitat.
El director tècnic de Femern A/S, Jens Ole Kaslund, declara:
Un tren entre Copenhaguen i Hamburg triga unes quatre hores i mitja, que un cop l'obra estigui feta, es reduiran fins a les dues i mitja.
A més dels beneficis per als trens de passatgers i els cotxes, tindrà un impacte positiu en els camions i trens de mercaderies, afegeix Kaslund, perquè crea una nova ruta terrestre entre Suècia i Europa Central que serà 160 quilòmetres més curta que l'actual.
Queixes dels ecologistes
El projecte es remunta al 2008, quan Alemanya i Dinamarca van signar un tractat per construir el túnel. Aleshores va passar més d'una dècada perquè tots dos països es proveïssin de la legislació necessària i es fessin estudis d'impacte geotècnic i ambiental.
Organitzacions com la Unió Alemanya per a la Conservació de la Natura i la Biodiversitat, per exemple, consideren que les obres provocarien interferències d'uns 230 decibels que són comparables al soroll que fa un aerogenerador.
La contaminació acústica causaria, alerten els ecologistes, una fugida massiva d'animals com les marsopes. Aquests petits cetacis estan en procés de regressió.
El Tribunal Suprem Federal alemany, però, va rebutjar les al·legacions el novembre del 2020 i va autoritzar l'inici de les obres.
Comparacions amb el canal de la Mànega
El túnel del canal de la Mànega, que fa 50 quilòmetres, es considera el més llarg del món en la seva tipologia. Té 39 quilòmetres que transcorren per sota del mar.
Amb tot, és difícil comparar-los perquè les solucions constructives són molt diferents. Aquest túnel que uneix Anglaterra i França, acabat el 1993, va costar uns 13.000 milions d'euros.
En aquell cas, es va excavar el subsol marí amb màquines perforadores en comptes de submergir seccions senceres del túnel, ja preconstruïdes, com passa ara amb el Fehmarnbelt Fixed Link.
El nou passatge que s'està fent sota el mar Bàltic superarà en deu quilòmetres la secció en galeria del pont que enllaça Hong Kong, Zhuhai i Macau, que té ara el rècord de longitud en una infraestructura amb un mètode constructiu anàleg.
