El Vall d'Hebron atén 300 menors víctimes de violències, sobretot sexuals, en un any

"Les violències en general, i sobretot les sexuals, estan invisibilitzades i les que detectem són la punta de l'iceberg", diu Mireia Forner, psicòloga clínica de la Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència de la Vall d'Hebron.

Des que es va posar en marxa aquesta unitat especialitzada, el novembre del 2020, l'hospital barceloní ha atès 343 menors de 16 anys víctimes de violències. La majoria, 304, van ser durant l'any passat.

El 70% són nenes

De totes les víctimes ateses a la unitat, el 70% són nenes, sobretot de 9 o 10 anys que revelen una situació de violència sexual o adolescents que, en el moment de canvi vital, recorden fets passats i identifiquen el que han viscut, segons expliquen les responsables de la unitat.

El 91% dels agressors són homes i més del 65% dels casos té lloc dins de la família.

La majoria de menors que atenen a la unitat, un 81%, han patit algun tipus de violència sexual.

En altres casos es tracta de nens i adolescents que han patit violència física, emocional i psicològica o vinculada amb la violència masclista, com la vicària, la que s'exerceix contra els infants per fer així mal a la mare.

Tractament familiar

Quan hi arriba un menor, s'ofereix tractament al menor i també "a la família cuidadora, perquè l'infant per ell sol no podrà pal·liar les seqüeles", assenyala la doctora Anna Fàbregas, adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de la unitat.

A més, "la violència sexual té un impacte importantíssim en tota la família", afegeix Giuliana Ríos, treballadora social sanitària de la unitat.

"Els sentiments són de culpa, frustració, molta por", explica la mare d'una nena atesa a la Vall d'Hebron.

Relata que la filla va deixar de ser una "nena molt feliç" i va començar a mostrar-se introvertida, plorar sovint, dormir poc, sentir estrès per tot, no es relacionava amb els amics i es feia pipí a sobre. "Em vaig asseure amb ella i li vaig demanar que m'expliqués què passava. I aquell dia vaig saber que la meva filla estava sent abusada", recorda.

"La meva filla sentia culpa per haver estat allà i jo, per no haver-hi estat", resumeix.

Més personal

La Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (equip EMMA) és un centre de referència a Barcelona. N'hi ha d'altres semblants a Catalunya.

Va començar a funcionar com un equip multidisciplinari de tres professionals, una pediatra, una psicòloga clínica i una treballadora social sanitària i s'ha doblat amb una especialista més de cada àmbit davant l'alt volum de peticions de visita.

L'equip EMMA va néixer del protocol d'actuació de la Generalitat davant de maltractaments en la infància i l'adolescència en l'àmbit de la salut i treballa de manera coordinada amb els departaments de Salut; Drets Socials, a través de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA); Interior; Justícia i Educació.

Un terç dels pacients, amb seqüeles

Aquesta unitat ha detectat que un 30 % dels pacients pateix seqüeles a mitjà i llarg termini amb estrès posttraumàtic.

Tenen records intrusius, un estat emocional negatiu persistent i dificultats per dormir o malsons, expliquen els professionals que formen la unitat.

Tot i que el primer impacte de les violències es nota sobretot en la salut mental, també hi ha diversos estudis que han detectat afectacions en el sistema immunològic, cardiovascular i metabòlic, amb més risc de tenir obesitat i diabetis.

La psicòloga Mireia Forner recomana a les famílies treballar la comunicació i l'educació afectivosexual amb els infants. "Les nenes i els nens han de poder posar nom concret a les parts íntimes del cos. Igual que parlem de l'ull, l'orella i la boca, podem parlar de la vulva, els pits, el cul i el penis. Quan en parlem, ho normalitzem i no és un tema tabú", assenyala.

També indica que és important no forçar els fills a donar mostres d'afecte i treballar amb els infants la diferència entre "els secrets bons i dolents" i com posar límits als adults.