El Vaticà ocultava casos de pederàstia a l'Església des del 1938 "amb negligència i opacitat"
Que el Vaticà té més informació sobre els casos de pederàstia de la que admet "és tan obvi que tothom ho dona per suposat".
Ho diu Íñigo Domínguez, corresponsal de El País a Roma, en declaracions a 3CatInfo. Una nova investigació internacional juntament amb els mitjans Correctiv d'Alemanya, el Boston Globe dels Estats Units, l'Observador de Portugal i Casa Macondo de Colòmbia ha conclòs que la Santa Seu coneix casos de pederàstia des de fa un segle.
"És una batalla que fins ara s'ha lliurat país per país, però no s'ha anat a mirar en profunditat com s'ha tapat tot durant anys", explica Domínguez.
Aquest reportatge demostra com s'ha gestionat dins l'Església "amb negligència, opacitat i la voluntat de salvar la imatge de la institució".
Han tret a la llum documents inèdits que desmenteixen la versió del Vaticà. Durant anys, la Santa Seu s'ha enrocat en què gairebé no es van assabentar dels casos de pederàstia i que no va ser fins al 2001 quan en van començar a tenir notícies.
Però els documents publicats ho contradiuen: revelen que des dels anys 30 del segle passat, fa gairebé cent anys, la jerarquia eclesiàstica ja tenia constància d'abusos a menors.
"Cremeu-ho tot"
Els documents més antics de la investigació daten de 1938, sota l'Alemanya nazi, un règim molt hostil amb l'Església catòlica que utilitzava els casos de pederàstia dels sacerdots per desprestigiar la institució.
Davant el risc que els expedients de capellans pederastes caiguessin en mans dels nazis, els bisbes alemanys demanaven a Roma poder gestionar els casos pel seu compte. I l'ordre va ser clara: "Cremeu-ho tot".
"Demostren que aleshores ja hi havia una comunicació fluida entre el Vaticà i els bisbes sobre casos de pederàstia", diu Domínguez.
També evidencia que l'Església era molt conscient que del risc que suposava i la importància d'amagar-ho, "una pràctica que dura fins avui".
Ratzinger, figura clau
Els papers més rellevants afecten el papa Joseph Ratzinger i confirmen que va encobrir un cas d'abusos sexuals a menors el 1986 a la diòcesi de Múnic.
Després ja, com a papa Benet XVI, va admetre errors de l'Església catòlica i va demanar perdó, de boca del seu secretari personal, Georg Gänswein.
Un secretari que va reconèixer haver cremat documents privats tal com li va ordenar Ratzinger en el seu testament.
Sense dades oficials
El Vaticà ha defensat que des de 1965 fins al 2001 cada diòcesi resolia els casos de pederàstia pel seu compte i no els comunicava i que només té coneixement dels episodis posteriors.
El 2001, després de la investigació de Spotlight de The Boston Globe que va destapar els abusos a l'Església, Joan Pau II va establir que totes les diòcesis havien d'informar a Roma, a la Doctrina de la Fe.
Però cartes i documents trobades pels investigadors demostren que sí que arribaven casos durant les èpoques anteriors, molts d'ells ocults en expedients que parlaven d'altres coses.
Per exemple, quan es prohibia a un sacerdot confessar, darrere hi solia haver un cas d'abusos, ja que moltes agressions sexuals passaven durant la confessió. I "hi ha molta documentació d'aquesta al Vaticà", explica el periodista.
Als anys 80, els casos de pederàstia van esclatar als Estats Units i "s'arreglaven amb acords extrajudicials o indemnitzacions" i molts cops no s'informaven.
La Santa Seu mai ha quantificat del cert la magnitud de la situació. L'última estimació difosa per la Doctrina de la Fe, de l'any 2021, indicava que el Vaticà té documentats fins a 9.000 casos de pederàstia des del 2001, sense explicar d'on surten aquestes dades ni donar-ne més detalls.
Segons Domínguez, unes xifres poc fiables: "En investigacions fetes a El País hem comptabilitzat 1.572 acusats, amb gairebé 3.000 víctimes, només a Espanya".
A principis d'any, el govern espanyol i la Conferència Episcopal van tancar un acord per compensar econòmicament les víctimes de pederàstia a l'Església amb la supervisió del Defensor del Poble.
Però precisament aquest dijous s'ha ajornat la firma del protocol perquè l'Església no estaria d'acord amb les indemnitzacions.
En mans de Lleó XIV
Una investigació exhaustiva en el si de l'Església és "una assignatura pendent que cap papa ha afrontat fins ara".
Domínguez considera que la mirada està posada amb Lleó XIV, que encara no ha fet cap gest sobre la pederàstia: "Amb el nou pontífex, s'obre una oportunitat de canvi".
En molts països, l'Església ha assumit auditories internes. Al Vaticà això encara no ha passat: "Tot i que el Vaticà diu que s'obre a col·laborar, mai ho ha fet, i té l'arxiu més gran de casos de pederàstia dins l'Església de tot el món."
Tota la documentació continua sent absolutament secreta, "està a un arxiu on només poden entrar persones molt comptades i amb autorització", explica Domínguez.
La investigació periodística insta la Santa Seu a "obrir els arxius o revelar el seu contingut", un gest que s'interpretaria com a "decisiu per mostrar la voluntat real de Lleó XIV que es conegui tota la veritat sobre l'escàndol".
Fa només dos dies, el papa va rebre la comissió pontifica de la protecció dels menors on va afirmar textualment que "escoltar és essencial per la prevenció dels abusos". Va un missatge de col·laboració amb les esglésies locals de tot el món per donar suport a les víctimes.
