El vincle de l'arquitecte danès Bjarke Ingels amb Barcelona

Bjarke Ingels, arquitecte danès i fundador de BIG-Bjarke Ingels Group, és un dels grans noms de l'arquitectura contemporània. Des que amb poc més de 30 anys va dur a terme dos edificis d'habitatges a Copenhaguen, la VM House i The Mountain, tant revolucionaris com arriscats, la seva carrera no ha parat de créixer.

El 2016, la revista Time el va incloure entre les 100 persones més influents del planeta, i ara, amb tot just 50 anys, és reconegut per la seva arquitectura icònica, amb un cert regust pop, però que combina utopia i pragmatisme.

Un edifici com Copenhill, que és una planta de gestió de residus i alhora una pista d'esquí urbana, representa molt bé la seva concepció de "sostenibilitat hedonista". Considera que la sostenibilitat pot ser divertida, desitjable i atractiva alhora que necessària. Però menys conegut és el seu vincle profund amb Barcelona, la ciutat que l'ha marcat completament: hi va estudiar, es va convertir en un admirador de l'arquitectura catalana i hi va néixer el seu primer fill.

Les arrels acadèmiques: l'Erasmus i Miralles

Ingels va arribar a Barcelona per primer cop l'any 1993. Esperava trobar-se, en les seves paraules, "un país en vies de desenvolupament" i, en canvi, va veure en primera persona una de les ciutats més modernes del moment, després dels Jocs Olímpics que van posar el seu urbanisme i la seva arquitectura sota l'escrutini mundial. Allà va descobrir Gaudí, però també Miralles, i aquests dos arquitectes li van deixar una profunda empremta.

Quan hi va tornar, el 1996, com a estudiant Erasmus a l'ETSAB (UPC), ho va fer per assistir a les classes d'Enric Miralles. Va confessar que aquells mesos van ser reveladors:

En aquella època, fins i tot va obrir una breu oficina, la primera de totes, al carrer Carbassa, en ple barri Gòtic. A només pocs metres, el seu admirat Miralles i Benedetta Tagliabue treballaven a l'estudi EMBT i Bjarke aconseguia per primer cop ser finalista en un concurs que finalment no va guanyar.

Barcelona, en plena reeixida postolímpica, li va inspirar un tipus d'arquitectura basada en la llibertat formal, l'ordre humà i la construcció sostenible que posteriorment ha practicat arreu del món.

Una ciutat com a bressol personal

Després d'aquests primers anys, Ingels va mantenir una relació intermitent amb la ciutat. Va fer diferents visites, on es va familiaritzar amb l'arquitectura del país: el treball de Bofill i el Taller d'Arquitectura al Walden 7, La Fàbrica o la Muralla Roja; l'obra de Coderch a la costa catalana i el treball de Miguel Fisac amb el formigó. La llibertat formal d'aquest últim, a projectes com La Pagoda, el van inspirar anys després a crear les Kaktus Towers, uns edificis que semblen girar sobre el seu eix.

El 2017 decideix viure a Barcelona periòdicament, coincidint amb el naixement del seu primer fill, Darwin, nascut a la ciutat fruit de la seva relació amb l'arquitecta madrilenya Ruth Otero. Barcelona es converteix en un lloc clau tant en l'àmbit íntim com professional: el seu Instagram es va omplint de "rinxols de la ciutat vistos amb ulls d'arquitecte".

BIG Barcelona

BIG creix de Copenhaguen a Nova York i es converteix en un estudi internacional. Així que decideix obrir una oficina a la seva ciutat d'adopció. El que comença amb un petit estudi al seu estimat barri Gòtic, el 2019 s'amplia una delegació a la torre Colón, a Drassanes, un dels edificis brutalistes de la ciutat.

Però va més enllà: des del 2023, ocupa 1200 m² a Ronda Sant Pere, just en la frontera entre el Gòtic i l'Eixample, unes oficines ara exclusives per a BIG i que compten amb uns 80 professionals a la seva seu actual. L'espai reprodueix l'estil BIG, però sense renunciar a trets característics de l'arquitectura local: sostres alts, volta catalana i estructura existent integrada on només s'han eliminat parets per celebrar el que ja existia.

Des de la seva seu, Bjarke i els seus socis a BIG Barcelona coordinen projectes al sud d'Europa. Entre els més significatius:

• JRC de Sevilla: Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, caracteritzat per una plaça pública i pèrgoles que creen zones d'ombra i alta eficiència energètica (consumeix menys del 50 % de la seva producció). En paraules de Bjarke, inspirat en l'arquitectura d'Al-Andalus.
  
• Basque Culinary Center (San Sebastià): Es va redissenyar respectant el parc públic existent, un exemple de col·laboració ciutadana i sensibilitat local.

Aquests projectes reflecteixen la fusió de la filosofia nòrdica amb la mediterrània: arquitectura sostenible, adaptada al clima i cultura i amb impacte social directe. Això sí, sense perdre l'iconicitat i l'expressivitat pròpia de l'arquitectura de l'espectacle i dels arquitectes estrella.

La Barcelona futura: Fira i Montjuïc

En el marc de la remodelació per al centenari de l'Exposició del 1929, BIG va guanyar —en aliança amb Miàs Arquitectura— el concurs per al Palau del Vestit i el renovat Palau de Congressos de Montjuïc. L'Ajuntament destaca la combinació de firmes internacionals i locals, i preveu que aquest impuls consolidi Montjuïc com a nou centre urbà de Barcelona. Aquest seguiment en grans concursos locals reflecteix que la vinculació d'Ingels no és només simbòlica, sinó també activa dins del teixit urbà de la ciutat.

Les influències de Barcelona, Gaudí, Miralles i Coderch han nodrit la seva concepció d'una ciutat que sigui energèticament eficient, però alhora atenta a la bellesa, la funcionalitat i el gaudi humà. I la idea que petites intervencions puntuals poden transformar per capil·laritat completament una ciutat: la idea amb la qual Oriol Bohigas i el seu equip van decidir transformar la ciutat al llarg dels anys 80. Ingels hi veu un model d'equilibri: "creativitat artística i habilitats tècniques" combinades ús per ús, espai per espai.

Això el distingeix d'altres arquitectes: no ve a Barcelona com a foraster, sinó com a ciutadà. I ell, al seu torn, aporta una visió global que, des de la seva seu local, tradueix l'essència mediterrània en projectes reconeguts internacionalment.

Pots veure el capítol complet d'"Animals arquitectes" dedicat a Bjarke Ingels a la plataforma 3Cat.