El xoc cultural per la base militar del Pení: "Em va demanar matrimoni amb un diccionari"
La base militar del Pení de Roses per a molts pot ser ara una part de l'skyline de les muntanyes del cap de Creus. Però anys enrere aquesta base va marcar la memòria de molts rosincs pel gran impacte econòmic i cultural que els va suposar.
La família Alonso vivia al Mas Romanyac de Roses quan, a finals dels cinquanta, es va construir la base militar americana del Pení a tocar de casa seva. 300 militars procedents dels Estats Units es van instal·lar entre la base i el poble. 4.500 treballadors van cobrir les necessitats d'aquest assentament.
La majoria de rosincs en aquella època, com els Alonso, tenien pocs recursos, i això els va suposar una font d'ingressos important. Una de les filles de la casa, la Cèlia Alonso Briol, explica que va ser "una salvació".
Ens vam posar tots a treballar. Sis criatures, allà dalt a la muntanya, molt difícil de tirar endavant. Penso que van solucionar en el poble la vida de molta gent, però a nosaltres, sens dubte, moltíssim!
La Cèlia no només va guanyar una feina, també es va casar amb un americà. No parlaven el mateix idioma, però això no va ser un entrebanc.
Ella ho recorda molt bé: "Un cop recordo que vam anar cap a Banyoles amb la meva germana Engràcia i el seu xicot, a l'estany, i allà amb l'ajuda d'un diccionari em va dir si em volia casar amb ell. Amb el diccionari! I jo li vaig dir que sí."
Com ella, tretze noies del poble es van casar amb americans i gairebé totes van marxar cap als Estats Units.
La petjada també en els esports
La petjada dels americans del Pení l'està investigant Toni Salamanca, consultor mediambiental que, com centenars de persones, va fer la mili al Pení. Ja n'ha fet una exposició. Diu que ara, entre molts altres temes, li falta testimoniar els esports que van introduir els nord-americans a Roses.
El bàsquet seria el més significatiu. Tot i que jugaven a beisbol dins de la ciutadella amb un permís que els va facilitar l'Ajuntament.
Gràcies a aquest permís, explica Salamanca, com a retorn, "els americans van fer una donació a l'Ajuntament de Roses de 3.000 pessetes de l'època per poder instal·lar dues cistelles dins la sala de ball de la SUF".
L'arribada de la rentadora
La Rosa Jacomet Cadaia també va treballar al Pení, a la bugaderia. Quan va veure les rentadores es va enlluernar, ja que al poble encara es rentava a mà.
Però encara la fascinava més tot el tema de les llibertats democràtiques i religioses que tenien. "Un era catòlic, l'altre era protestant, l'altre era quàquer... I quan venien els preguntàvem: 'Tu què ets?' I n'hi havia que et deien: 'M'ho estic pensant...' I això per a nosaltres era impossible."
Tenien vint-i-pocs anys, aquells nois, i 's'ho estaven pensant.
Els americans van marxar de la base militar el 1964. Com a record, alguns guarden braçalets com els que les bugaderes es feien amb les monedes de dòlar que es trobaven a les butxaques dels pantalons que els americans portaven per rentar.
