Eleccions a l'Aragó: qui és qui en aquests comicis avançats i què està en joc
Totes les enquestes electorals donen per segura una nova victòria del Partit Popular encapçalat per l'actual president d'Aragó, Jorge Azcón, el pròxim 8 de febrer, en les eleccions anticipades. L'únic dubte és saber fins a quin punt necessitarà els vots de l'extrema dreta de Vox per revalidar el càrrec.
Les eleccions de fa tres anys van significar un canvi notable de majories. El difunt Javier Lambán (PSOE), que havia pogut governar durant dues legislatures consecutives (2015-2023) gràcies als suports de la Chunta, Podem i Esquerra Unida, va perdre les eleccions i va donar pas al PP. Els populars ja havien governat la comunitat amb anterioritat, amb Luisa Fernanda Rudi (2011-15) i abans amb el també desaparegut Santiago Lanzuela (1995-1999).
Les dades
1.036.325 aragonesos estan cridats a les urnes el diumenge 8 de febrer. Vuit candidatures tenen opcions a tornar a ocupar algun dels 67 escons a l'antic Palau de l'Aljafería, actual seu del Parlament aragonès. La representació provincial és proporcional i es dona rellevància en escons a les zones menys poblades de la regió: 14 per Terol, 18 per Osca i 35 per Saragossa.
Els candidats
Jorge Azcón (PP) està cridat a repetir en el càrrec. La seva candidatura va obtenir el 35,5% dels vots el 2023, afavorit per la desaparició de Ciutadans, però, tot i això, va requerir el suport de Vox per proclamar-se president. Una situació que es veurà agreujada en aquesta nova convocatòria (entre 25 i 29 escons segons el CIS) per l'ascens dels d'Abascal.
Pilar Alegría (PSOE) va deixar el Ministeri d'Educació i de ser portaveu del govern espanyol fa uns mesos per presentar-se per primera vegada com a candidata a la Diputació General d'Aragó. Però les enquestes no li auguren uns resultats suficients (entre 17 i 23 diputats) per repetir les coalicions que van mantenir Javier Lambán al capdavant del despatx del Palau de Pignatelli, seu de l'executiu aragonès.
Alejandro Nolasco (Vox) es veurà afavorit en aquesta convocatòria. El Centre d'Investigacions Sociològiques li dona fins a 6 diputats més que fa 3 anys, que en va tenir 7. Per això, el líder espanyol de l'extrema dreta, Santiago Abascal, li donarà suport constant durant la campanya.
Jorge Pueyo (Chunta Aragonesista) podria millorar resultats a costa dels desencantats socialistes i recull bona part del vot regionalista per la pràctica desaparició del PAR. Passaria dels 3 actuals fins als 5 que li dona el CIS.
Marta Abengochea (Esquerra Unida-Sumar), amb fins a tres diputats ampliaria la seva representació, segons el CIS.
Coalició Existeix, amb Tomás Guitarte (que va ser fonamental en la investidura de Pedro Sánchez el 2020), podria perdre algun dels seus 3 diputats, marcat ara pels seus pactes amb el Partit Popular a Terol.
Podem, en la seva lluita amb Sumar, podria perdre el seu únic escó, el de María Goikoetxea, al Parlament aragonès.
El Partit Aragonès (PAR) que havia arribat a governar la regió amb Hipólito Gómez de las Roces (1983-1987) i fent sempre de crossa en els executius de socialistes i populars, pagarà el desgast fins al punt que les enquestes no li donen representació a l'Aljafería.
L'estratègia d'avançar eleccions
El PP de Feijóo ha plantejat l'avançament electoral a Extremadura, Aragó i fer-les coincidir amb les que tocaven a Castella i Lleó (15 de març) i Andalusia (abans de l'estiu), com un "tour de force" per seguir desgastant els socialistes de Pedro Sánchez.
Amb l'excusa de no poder aprovar pressupostos dos anys seguits, Jorge Azcón va decidir avançar les eleccions autonòmiques a l'Aragó per primera vegada en 40 anys, amb l'esperança de no haver de dependre de Vox. De fet, la primera provatura, el mes de desembre a Extremadura, ja ha comportat que la dependència del PP de l'extrema dreta hagi augmentat.
D'aquesta manera, els principals problemes de les comunitats com Aragó passen a segon pla i els comicis es plantegen com un seguit de primàries amb l'esperança que Sánchez convoqui també eleccions anticipades abans d'acabar l'any.
De fet, l'última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques revela que als aragonesos els preocupa principalment el preu de l'habitatge, que també s'ha disparat a les zones metropolitanes, la sanitat, el despoblament i la immigració. Entre les deu primeres preocupacions s'apunten problemes polítics en general i el finançament autonòmic no apareix fins al 14è lloc de l'enquesta.
Els veïns incòmodes
Malgrat tot, Catalunya no deixa mai d'estar present en l'actualitat aragonesa. Les relacions polítiques amb els veïns catalans s'han anat deteriorant en els últims anys. El socialista Javier Lambán va protagonitzar enfrontaments amb el seu mateix partit per la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern o per les obres d'art salvades a la Franja i Sixena. Ni les visites de Miquel Iceta, com a primer secretari del PSC, ni de Salvador Illa després ja com a president van aconseguir suavitzar el to de les crítiques a Catalunya.
El català que es parla a l'Aragó ha estat objectiu dels dards tant del PP com del PSOE amb indissimulada voluntat de reivindicació nacionalista de l'Aragó i que sol anar acompanyada de suculents resultats electorals.
Darrerament, també s'ha donat el fet que les favorables condicions impositives a l'Aragó han facilitat el trasllat d'empreses catalanes, com bonÀrea, que, recentment, ha obert una gran factoria a pocs quilòmetres de Saragossa.
