Eleccions Parlament Catalunya 14F - 2021

Actual cap de l’oposició, des que Inés Arrimadas va marxar al Congrés, l’estiu del 2019. És diputat al Parlament des del 2012 i en les últimes dues legislatures, des del 2015, ha fet de portaveu de la formació. Pertany al comitè executiu de Ciutadans. Carrizosa va rellevar a l’agost, com a cap de llista a Catalunya per a aquestes eleccions, Lorena Roldán, que havia guanyat les primàries i que ha acabat abandonant la formació taronja per passar a la candidatura del PP.

Ha estat consellera d’Empresa i Coneixement en el govern de Quim Torra fins que va ser destituïda, al setembre, en una remodelació de l’executiu just després del trencament definitiu entre Junts i el PDeCAT: era l’única membre del govern que es quedava a la formació.

Vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda en l’última legislatura, ha tingut funcions de president des del setembre del 2020, després de la inhabilitació de Quim Torra. És diputat des del 2006 i lidera el partit arran de la reestructuració interna per l’absència d’Oriol Junqueras, a la presó, i de Marta Rovira, a l’exili a Suïssa. La seva trajectòria a ERC va començar fa 20 anys; de fet, va ser portaveu de les JERC.

Ministre de Sanitat amb el govern de Pedro Sánchez, li ha tocat gestionar la pandèmia quan tot just feia unes setmanes que havia pres possessió del càrrec. Hi va arribar després de ser un dels negociadors del pacte amb els independentistes per a la investidura de Sánchez. També va negociar amb JxCat el pacte a la Diputació de Barcelona. En els últims anys, com a secretari d’Organització del PSC, ha estat mà dreta de Miquel Iceta, que li ha cedit la candidatura del 14F, amb l’aspiració de fer un tomb. Va entrar en política el 1995, quan es va fer militant del PSC i va anar a les llistes del seu poble: la mort de l’alcalde el va situar en primera línia. Després de ser alcalde de la Roca durant 10 anys, va passar per la conselleria de Justícia com a director general d’Infraestructures en el govern tripartit i també per diversos càrrecs dins l’Ajuntament de Barcelona.

És diputada des del 2015 i encapçala el grup parlamentari des del 2018, després de la dimissió de Xavier Domènech. La seva és una figura de consens entre els diferents corrents dels comuns i els vinculats a Podem, que es disputaven el lideratge. Pertany a l’executiva de Catalunya en Comú i és membre del consell ciutadà de Podem, partit a partir del qual va entrar en política.

Va ser alcaldessa de Badalona entre el 2015 i el 2018, desbancant el popular Xavier García Albiol en un pacte de Guanyem Badalona en Comú (que incloïa la CUP) i ERC. Un pacte entre el PSC, el PP i Cs la va expulsar de l’alcaldia el 2018. Un any més tard, les esquerres no es van posar d’acord aquest cop.

És diputat al Parlament des del 2015, i el 2017 va revalidar l’escó pels pèls: un cop aconseguit, però, va passar a liderar el projecte popular tant a la cambra com al si del partit, amb l’aval de Pablo Casado, quan el 2018 va rellevar Xavier García Albiol, que deixava la política catalana per tornar a la badalonina. Abans, va ser diputat al Congrés i va estar 13 anys a l’Ajuntament de Tarragona com a regidor, alguns dels quals com a primer tinent d’alcalde.

El diputat de Vox al Congrés per Barcelona serà de nou cap de llista, en les primeres eleccions al Parlament en què es presenta la formació d’extrema dreta. Abans de Vox, Garriga havia militat al PP al seu poble, Sant Cugat del Vallès, d’on ha estat candidat a l’alcaldia. Pertany a la formació des de la seva fundació i forma part del comitè executiu nacional.

És la presidenciable de Junts, tot i anar de número 2, darrere de Carles Puigdemont, que finalment encapçala la llista. Es va estrenar en política el 2017, com a diputada de Junts per Catalunya: des d’aleshores ha estat consellera de Cultura al govern de Quim Torra, i diputada i portaveu de la formació al Congrés dels Diputats. En les primàries per les eleccions del 14F es va imposar clarament a Damià Calvet. Té una causa oberta al Tribunal Suprem per presumptes irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes, que va dirigir del 2013 al 2018, abans de dedicar-se a la política.