Elena Barraquer: "L'operació de cataractes no ha d'esperar"
Amb dècades dedicades a la cirurgia ocular i milers de pacients operats, la doctora Elena Barraquer alerta que les cataractes s'han d'intervenir tan aviat com sigui possible per evitar complicacions que dificulten l'operació. Hereva d'una nissaga que ha marcat la història de l'oftalmologia, des del seu besavi fins al seu avi, inventor de tècniques pioneres, la doctora combina la feina a la clínica familiar de Barcelona amb les expedicions de la Fundació Elena Barraquer, que porta cirurgia ocular a països on l'accés a la visió encara és un privilegi.
Quan el temps juga en contra de l'ull
Per Elena Barraquer, un dels factors clau en el tractament de les cataractes és no deixar que avancin massa. "Com més dures són, més ultrasons calen per retirar-les i més risc hi ha de danyar altres estructures de l'ull", explica. Per això adverteix que els retards habituals en l'accés a l'operació, sovint derivats de la gran demanda i les llistes d'espera, poden acabar complicant una intervenció que, feta a temps, és més senzilla i segura.
"No és bo que una cataracta passi de grau 5. Però a la seguretat social et diuen que encara no toca, perquè les llistes d'espera són enormes", afegeix, remarcant que el problema és estructural i no atribuïble als professionals.
Barraquer defensa que la tècnica actual permet operar amb garanties, però recorda que el factor decisiu continua sent el moment de la intervenció: com més aviat s'actua, millor es preserva la salut ocular del pacient i més fàcil és la cirurgia.
Un mecenatge més eficient
Una altra peça central del seu discurs és la necessitat de canviar les lleis de mecenatge a Espanya. Barraquer denuncia que, tal com estan plantejades, frenen moltes iniciatives solidàries i dificulten que persones o empreses vulguin implicar-s'hi:
Als països anglosaxons hi ha molta més gent que vol ajudar perquè reben més a canvi. Si volem ser realment solidaris, necessitem millors avantatges.
Ho diu després d'anys d'impulsar expedicions en què operen centenars de persones en països en vies de desenvolupament. I de veure, al mateix temps, com seria possible fer-ne més si la legislació ho afavorís. Per ella, facilitar la filantropia no només tindria impacte en la salut ocular, sinó que podria ajudar a reduir desigualtats globals i tensions vinculades a la migració.
La Fundació Elena Barraquer: del quiròfan a l'Àfrica
Després que la Fundació Barraquer optés per reorientar-se cap a projectes més locals, Elena Barraquer va decidir crear la seva pròpia branca de l'entitat el 2017 per continuar centrant-se en les expedicions internacionals. Les campanyes permeten operar centenars de cataractes en pocs dies, sovint en condicions complexes i amb pacients que no podrien accedir a una intervenció.
En una de les missions més recents, a Botswana, dos cirurgians van intervenir tres-centes trenta-quatre cataractes en menys d'una setmana, malgrat que el primer dia no van poder operar perquè el material havia quedat retingut a la duana: un exemple de les dificultats logístiques que sovint troben.
Entre els col·laboradors destacats hi ha Leo Messi, que finança les operacions dels infants amb cataractes congènites o traumàtiques, una ajuda que permet atendre nens que, en molts casos, no rebrien cap alternativa.
Una nissaga que ha canviat l'oftalmologia
Tot i que podria semblar que seguir el camí familiar era inevitable, Barraquer insisteix que no és així. "Vam néixer a la clínica", explica, recordant que els seus avis i pares hi vivien, però mai ha fet res per inèrcia:
Si algú intenta condicionar-me, faig el contrari. L'oftalmologia m'atreia perquè veia els meus gaudir de la feina, no per tradició.
La seva família ha deixat una empremta profunda en la història de la medicina. El seu avi, Ignasi Barraquer, va desenvolupar la tècnica intracapsular i va dissenyar una ventosa que permetia extreure el cristal·lí de manera molt més segura, una innovació que va fer conèixer el nom Barraquer arreu del món. També va inventar eines com el blefaròstat, utilitzat encara avui en quiròfans d'arreu.
L'Elena i el seu germà Rafael I. Barraquer continuen treballant a la clínica fundada pel seu avi, combinant l'activitat assistencial amb la recerca i la cooperació internacional.
