Elena Puig Guitart, psicòloga: "Si necessitem tant les vacances, potser hem de replantejar-nos com vivim la resta de l'any"
Compte enrere per a les vacances. Comptem els dies que falten per marxar, compartim plans amb amics i companys de feina i imaginem aquell moment en què, finalment, podrem desconnectar.
Però què passa quan les vacances es converteixen en l'única cosa que esperem amb il·lusió durant mesos? I per què hi ha persones que, quan tot just han tornat, ja pensen en la pròxima escapada?
Segons la psicòloga Elena Puig Guitart, la manera com ens relacionem amb les vacances pot dir moltes coses sobre com vivim la resta de l'any.
Quan les vacances es converteixen en una necessitat
Descansar és necessari. Les vacances permeten recuperar energies, reduir l'estrès acumulat i sortir de la rutina. El problema apareix quan es transformen en l'únic refugi possible.
"Si necessito tant unes vacances, també em puc preguntar què puc canviar a la meva vida del dia a dia que em pugui fer anar menys estressada o viure una mica més feliç", reflexiona Puig.
Què puc canviar a la meva vida per viure una mica més feliç?
La psicòloga considera que, en molts casos, posem totes les expectatives de benestar en unes poques setmanes d'estiu. Això fa que les vacances adquireixin un pes enorme i que la resta de l'any es visqui com una llarga espera.
"Hi ha molta gent que les viu amb l'angoixa de pensar que s'acaben", explica.
I si el problema no fossin les vacances?
Puig Guitart planteja una pregunta incòmoda però reveladora: què passa quan necessitem escapar constantment?
A vegades, darrere aquesta necessitat hi pot haver una feina que no ens agrada, un ritme de vida excessiu o una rutina que ens genera poc benestar.
La psicòloga posa un exemple molt clar: una persona pot tenir una feina poc estimulant o mal remunerada, però si aquesta li permet dedicar temps als seus interessos, a les amistats o a activitats que li aporten satisfacció, és més fàcil que la vida tingui un equilibri.
Quan la feina té sentit es porta molt millor
Per això considera que no hauríem de jugar-ho tot a la carta de les vacances. Les preguntes importants, diu, sovint tenen a veure amb canvis més profunds: necessito posar límits?, he de reduir l'estrès?, em convindria replantejar-me la meva feina?, estic deixant espai per a les coses que m'agraden durant l'any?
Les microvacances també compten
No totes les persones viuen pendents de les vacances d'estiu. Cada vegada hi ha més gent que opta per repartir els descansos al llarg de l'any: una escapada de cap de setmana, uns dies a la muntanya, un pont o petites pauses que permeten trencar la rutina.
Segons la psicòloga, aquestes microvacances poden ajudar a no concentrar totes les expectatives de descans en un únic moment de l'any.
El més important, diu, és que la vida quotidiana també contingui espais significatius. Si durant la setmana o els caps de setmana hi ha activitats que ens fan sentir bé, la sensació d'haver d'aguantar fins a les vacances acostuma a reduir-se.
Viure tot l'any, no només les vacances
Potser el gran repte és deixar de concebre les vacances com l'únic moment de felicitat.
Les escapades i els períodes de descans són importants i necessaris. Però, segons apunta Elena Puig Guitart, també convé revisar com vivim els altres onze mesos de l'any.
Perquè si tota la il·lusió està concentrada en dues o tres setmanes, potser la pregunta no és quan arriben les vacances. Potser la pregunta és què ens falta la resta del temps.
