Els 4 dilemes morals que Antonio Orozco proposa als alumnes d'"El suplent"

Pels passadissos de l'IES Santa Eulàlia, Antonio Orozco ha reviscut els seus anys d'estudiant, "records feliços, inolvidables, inevitables, d'una època màgica". Era conscient que a "El suplent" li tocava estar a l'altra banda, la del professor, davant un auditori "més heavy" que el que l'acompanya habitualment als seus concerts.

Arriba en unes circumstàncies que mai hauria imaginat. Envoltat de protocols de prevenció per la pandèmia. Antonio Orozco no porta mascareta perquè, abans de la gravació del programa, s'ha fet una prova PCR que ha sortit negativa.

Abans de conèixer els alumnes, la tutora del grup, Sílvia Martín, l'ha posat en antecedents sobre qui i com són els seus estudiants.

Silvia Martín: "El Julio Domínguez és un  guerrer, un líder, inconformista, indomable;  el Dani Altés vol ser informàtic, és molt brillant; la Huilin Ni, a més de ser una megacrac en mates, si qualsevol té un problema ja la veus ajudant tothom..."

Antonio Orozco: "Això és un exèrcit de futur."

Sílvia Martín: "Gent com aquesta canviarà el món."

I, fetes les presentacions prèvies... a la pissarra, davant la sorpresa dels alumnes.

Antonio Orozco no ha anat a cantar, sinó a parlar de filosofia, d'existencialisme, de Kant, i ho ha fet posant dilemes morals.

1. El tren i les dues vies

Un tren va per una via. Si continua recte, matarà 5 persones. Si, pel contrari, el fas canviar de via, només en morirà una. Què decideixes fer?

El que podria semblar obvi, no ho és tant. Fer una cosa et fa més responsable que si no fas res? O... i què passa si una de les persones que moririen fos el teu pare o la teva mare? També ho faries?

Una de les respostes més sorprenents ha estat la de Sandro Pueyo.

Sandro Pueyo: "Jo crec que ma mare estaria més orgullosa si deixés que morís ella i no matés una altra persona."

Antonio Orozo: "Quina flipada de resposta...!"

Preguntes que porten a altres preguntes que poden no ser tan teòriques com semblen. Quina decisió ha de prendre un cotxe autònom si ha d'escollir entre atropellar un gat o un ésser humà?

2. L'escot al museu

El museu d'Orsay va prohibir el setembre del 2020 l'accés a una dona perquè portava un escot molt pronunciat. Hi esteu d'acord? La unanimitat dels alumnes es va mostrar contrària a aquesta decisió.

3. La dona nua en un parc infantil

Al parc infantil de sota de casa hi ha una dona despullada. Us sembla bé? En aquesta ocasió, dualitat d'opinions. Entre els alumnes, n'hi ha que defensen la llibertat de mostrar el cos en públic i n'hi ha que posen límits.

4. Amb una pistola davant Adolf Hitler

Estudies per capellà i pots viatjar en el temps. T'envien al 1930 amb una pistola i et trobes davant Hitler sabent el que passarà després. Què fas? Dispares? Sí o no?

Huilin Ni:  "Jo no seria capaç de matar ningú, no em veig capaç encara que sàpigues el que faria després, per temes morals."

Eric Jiménez: "Jo no dispararia, perquè  encara que Hitler va fer molt mal, jo crec que sortiria algú altre i seria encara pitjor, dels errors s'aprèn."

Júlia Martorell: "Jo he estat a Auschwitz  i allò em va impactar moltíssim. Si hagués tingut l'oportunitat de fer que allò no passés, lògicament faria que no passés."

 

Utilitarisme i existencialisme

Les respostes de la classe han servit a Orozco per confrontar dos corrents filosòfics, l'utilitarisme i l'existencialisme.

"Totes les decisions que prenguem al llarg de la vida comporten una càrrega moral, per bé o per mal. A vegades l'encertarem i d'altres, no ho farem, perquè també som el resultat dels nostres propis errors."

"L'utilitarisme és conseqüencialista, diu que el que és rellevant moralment són les conseqüències de les nostres accions i no importa com es produeixen aquells resultats; Kant, en canvi, diu que el que importa és la intenció amb què l'acció està feta, una acció és correcta si  el que la motiva és tractar els altres com afins i no únicament com a mitjans".

 

Entre els més impressionats per les explicacions de l'Orozco, Daniel Pous, un jove que s'expressa obertament, també amb la seva samarreta, una de les moltes amb missatge que llueixen els alumnes del Santa Eulàlia. Els seus comentaris han estat dels més comentats a Twitter.

Daniel Pous:  

"No sabia que Antonio Orozco era de l'Hospitalet, que de l'Hospitalet havia sortit gent que valia la pena."

"La filosofia m'ha ajudat a sortir de situacions difícils de la meva vida, ha estat agafar la filosofia i poder tirar cap endavant, i em fot que estigui tan mal valorada."

 

 

Després de Kant, Antonio Orozco ha parlat als joves d'altres veus de l'existencialisme, la de Jean-Paul Sartre, "que deia que s'ha de ser lliure, però com si cada decisió que prenguessis pogués canviar el món". També els ha recomanat un dels seus llibres preferits, "Cap a rutes salvatges", de Jon Krakauer, una història trista d'un jove benestant que acabat de graduar trenca els lligams amb la seva família per buscar una aventura en un món inexplorat, una història que ha pregat que no repetissin. Sean Penn la va adaptar i dirigir al cinema amb el títol "Into the will".

Hi ha hagut temps per parlar de futur i, des de les primeres files de l'aula, hem sentit una veu que testimoniava la força del nou ecologisme: "Si no respectem els Acords de París crec que no arribarem al 2070."

 

La felicitat

I hem sentits respostes diverses sobre una altra de les grans preguntes filosòfiques, la recerca de felicitat, plantejada també en forma de qüestionari i contestada majoritàriament a la xarxa amb l'opció "La felicitat és no buscar la felicitat".

 

 

Antonio Orozco: "Jo soc pare d'un fill de 14 anys i en parlo molt, amb ell, d'això. crec que  la  felicitat és la possibiltat de poder escollir, no crec que hi hagi un altre camí, perquè si has de fer el que a un altre se li acut la llibertat sempre està coartada."

 

Un crit generacional

Al final la veu l'han pres els alumnes, reivindicant la seva generació com el futur, allunyant-se de les etiquetes que igual els cataloguen de mimats, indolents o afortunats, que de conscienciats i lliures. S'han expressat tal com són, tal com raja, verbalment i per escrit.

Entre els més taxatius, el futur creador de videojocs, en Dani Altés: "Si en aquest moment que  les generacions anteriors que ens han cedit el pas ens posen trabes al nostre camí, encara ens compliquen més arreglar els problemes".

I hem sentit molts adults que els enviaven missatges esperonat-los: "Els de la nostra generació no us podem exigir absolutament res, és així  com ho hem deixat tot, però estem segurs que teniu la força per canviar aquest món"; "Sabem que esteu preparats, que teniu il.lusió, que teniu la força, que sou un grup, un equip"; "sou les arrels del vostre futur, sentiu, creieu-vos-ho, formeu part del futur"....

 

Jordi Alba, una cançó i un consell

Al final de la classe, més sorpreses: un missatge del jugador del Barça Jordi Alba, amic d'Antonio Orozco i fill de l'Hospitalet, i el regal dels alumnes al seu professor suplent, una cançó seva, "Mi héroe", interpretada per Ainoa Valenzuela, la seva fan.

I com que els adults no poden evitar donar consells, l'Orozco també els n'ha donat un abans d'acomiadar-se:

 

Antonio Orozco. "A mi  cada vegada em fa menys vergonya despullar-me en públic, perquè és difícil captar l'atenció de ningú amb les mentides. Sigueu rigorosament reals, perquè la veritat obrirà les portes."

 

"Entre sobras y sobras me faltas tú"

Durant el programa, Orozco no ha fet esmena als seus inicis al món de la música, ni al premis Ondas, ni als discos d'or i platí, i gairebé ha parlat de la fama com un fugitiu.

Tampoc s'ha mostrat davant els nois com una persona ferida pels moments personals difícils que han inspirat el seu últim disc, "Aviónica". I només hem sentit de fons un fragment d'"Entre sobras y sobras me faltas tú", una cançó d'aquest últim disc que ell ha escrit i que interpreta.

A "El suplent" ha estat un Merlí Bergeron, però amb menys mal geni.

 

 

Nos faltó una sábana de Ikea,

un viaje de cartón,

un despertar de seda,

un día remolón,

y una caricia vieja,

un "vamos pallá

y un sea donde sea"