Els alcaldes de la Garrotxa reclamen més mossos pel repunt de l'incivisme i els robatoris

La taxa de delictes a la Garrotxa està per sota de la mitjana de Catalunya, però l'increment dels actes incívics i sobretot els robatoris preocupa comerciants, vilatans i també alcaldes. L'any passat a la comarca hi va haver 362 robatoris amb força a establiments i domicilis, un centenar més que el 2023.

A Besalú la sensació d'inseguretat s'ha incrementat, sobretot a les nits, que és quan tenen lloc la majoria dels delictes. Fa poc més d'una setmana, per exemple, els lladres van intentar entrar a com a mínim dos negocis del carrer del Pont Vell.

La Núria Tusell, que treballa en un dels negocis on hi va haver una temptativa de robatori, diu que "la sensació que hi ha és d'inseguretat", i recorda que els lladres, que van intentar forçar la porta principal de l'establiment, "en veure que els havien enxampat, van sortir corrents".

Just al davant hi ha el Restaurant Pont Vell, on també van intentar entrar per la porta del darrere. L'Anna Mercadé, que gestiona el negoci, diu que van "tenir sort perquè aquesta porta està més reforçada que la de l'entrada", i això els va salvar. Van denunciar els fets als Mossos d'Esquadra i des de llavors han reforçat les mesures de seguretat per evitar més ensurts.

Després del repunt de temptatives i de robatoris a negocis, però també a domicilis, l'Ajuntament d'aquest poble turístic exigeix solucions urgents, ja que ni els agents locals ni els lectors de matrícules ni les càmeres de videovigilància que s'han instal·lat al poble han pogut frenar el problema.

En aquest sentit, l'alcalde, Lluís Guinó, assegura que "la gent de Besalú vol dormir tranquil·la" i que no es tracta tant de disposar dels Mossos quan s'ha comès el robatori, sinó que cal invertir en prevenció.

Guinó afirma que "aquesta sensació que pràcticament és una loteria que t'entrin a casa o no t'entrin, això s'ha de superar, i només ho pot fer el Departament d'Interior, i ho ha de fer, ara ja sí, de manera molt contundent."

Una reivindicació de tota la comarca

La demanda de Besalú de tenir més patrulles dels Mossos d'Esquadra als carrers no és nova ni aïllada, sinó que tots els municipis de la comarca se la fan seva i fa molt que reclamen més policia.

Un dels arguments per justificar la demanda de més agents és la transformació social per la qual ha passat la Garrotxa amb l'obertura del túnel de Bracons i el fet d'estar situada en un lloc estratègic.

L'altre és l'increment de la població. Quan la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Olot va entrar en funcionament, fa gairebé tres dècades, va ser amb un centenar d'agents, i en aquell moment la població de la Garrotxa no arribava als 47.000 habitants. Ara ja supera als 62.000 i, segons el Departament d'Interior, hi ha destinats 93 policies per fer tasques de seguretat ciutadana.

Des de Consell Comarcal de la Garrotxa critiquen que aquest nombre d'agents no és del tot real. El seu president, Santi Reixach, afirma que "dels mossos que tenim ara, que són 10 menys dels que teníem al principi, hi ha agents que fan feines administratives que no poden sortir al carrer. Per què? Perquè són agents que s'han fet grans, i, per tant, no són al carrer."

Per la seva banda, el Departament d'Interior argumenta que la Garrotxa és una "comarca tranquil·la", ja que a Catalunya es cometen uns 65 delictes per cada 1.000 habitants. A la Garrotxa estem en els 36 aproximadament, i per destinar-hi més policies, no només depèn de la població, sinó que s'han de tenir en compte altres factors, com ara la tipologia de delictes.

Poden crear una policia mancomunada?

Per als alcaldes, la situació és tan preocupant que, mentre no arriben més agents dels Mossos d'Esquadra, s'han plantejat fins i tot crear una policia mancomunada.

Aquesta solució suposaria un alt cost per als municipis. Per això, com explica l'alcalde de les Preses, Albert Danés, "si la Generalitat apostés per mancomunar policies, hauria de fer un esforç i posar recursos sobre la taula perquè els ajuntaments petits com nosaltres poguéssim apostar per tenir aquesta policia local."

Aquesta sortida, però, no convenç gairebé ningú, ja que tant per als alcaldes com per a la Generalitat la solució ha de ser incrementar els recursos de la comissaria d'Olot amb els Mossos d'Esquadra, que han de sortir de properes promocions.