Els anells de Saturn desapareixen a una velocitat superior a la que es creia

Saturn està perdent els seus característics anells. Però qui vulgui gaudir en directe d'aquesta visió espectacular no cal que s'afanyi. El procés pot trigar entre 100 milions i 300 milions d'anys.

Els astrònoms han estat molt de temps intentant esbrinar si Saturn ja es va formar, fa uns 4.500 milions d'anys, amb els anells o si van sorgir més tard. Les recerques més recents donen suport a la segona hipòtesi, perquè aquestes estructures no poden ser tan antigues com el planeta.

Els anells estan formats bàsicament per trossos de gel amb mides molt diverses, des dels microscòpics fins als que mesuren uns quants metres. Es devien formar quan petites llunes glaçades en òrbita al voltant de Saturn van xocar. La raó del xoc, segons els científics, podria ser el pas d'un asteroide o d'un cometa que alterés les seves òrbites. Les característiques es poden veure en aquest vídeo del centre Goddard de la NASA.

 

 

El 1980 i el 1981, les sondes Voyager 1 i 2 de la NASA, al seu pas vora el planeta, van descobrir un fenomen curiós: la pluja d'anells. Es tracta de la pèrdua progressiva dels materials que els formen. El que han descobert científics de la NASA més de trenta anys després és que la velocitat d'aquesta pluja és superior a la que es creia.

James O'Donoghue, del Goddard Space Flight Center de la NASA, ha liderat la recerca que s'ha publicat a la revista "Icarus". O'Donoghue explica de forma molt gràfica el ritme al qual els anells es descomponen:

"Amb aquesta pluja d'anells, perden una quantitat d'aigua suficient per omplir una piscina olímpica mitja hora".

Aquest ritme faria desaparèixer els anells en tres-cents milions d'anys. Però hi ha altres processos que acceleren el procés i poden deixar Saturn sense el seu símbol en només cent milions d'anys.
 

Partícules en equilibri

Les partícules que formen els anells es troben en equilibri entre la força gravitatòria de Saturn, que els atreu, i la força centrífuga deguda a la seva velocitat orbital, que els empeny cap enfora. Aquest equilibri es desfà quan petites partícules es carreguen d'electricitat per la influència de la llum ultraviolada del Sol o bé per núvols de partícules carregades.

Una vegada carregades, en algunes parts dels anells s'elimina l'equilibri de forces i la gravetat de Saturn les atreu. Les partícules glaçades es vaporitzen i acaben reaccionant a l'atmosfera del planeta.

Els investigadors volen comprovar si aquesta descomposició dels anells varia amb les estacions. Saturn triga 29,4 anys a fer una òrbita al voltant del Sol i la influència del nostre estel varia segons la distància a què es troba. D'això depèn que el procés sigui més ràpid o menys.

Les sondes enviades a l'espai han permès descobrir que Saturn no és l'únic planeta amb anells, tot i que siguin, de molt, els més espectaculars. Júpiter, Urà i Neptú tenen anells molt febles i poc visibles.

Qui primer va observar els anells de Saturn va ser Galileu a principis del segle XVII, quan va efectuar les primeres observacions astronòmiques amb telescopi. Degut a la poca qualitat de les lents, no va poder-ho interpretar bé i va fer els dibuixos que es poden veure en aquestes imatges.