De l'intestí al cervell: els bacteris intestinals afecten la memòria recent
El tipus de bacteris que hi ha en l'intestí, el que s'anomena microbiota intestinal, té relació amb la memòria recent. Aquesta és la conclusió d'un estudi fet per investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) i del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra.
L'estudi, que s'ha publicat a la revista Cell Metabolism, s'ha fet amb 130 persones, obeses i no obeses.
Per arribar a la conclusió final, els investigadors els han analitzat diferents metabòlits a la sang i la microbiota intestinal. També se'ls ha fet passar tests cognitius i s'ha mesurat el volum d'àrees cerebrals implicades en la memòria.
Des del 2006, diversos estudis han demostrat que l'obesitat mòrbida s'associa a un deteriorament de la memòria immediata i recent. Per esbrinar-ne les causes, els investigadors varen mesurar la quantitat de triptòfan a la sang. Es tracta d'un aminoàcid imprescindible per a la síntesi de diversos neurotransmissors.
Van descobrir que les persones amb obesitat mòrbida amb menys memòria recent també tenien menys triptòfan circulant.
També van observar que en persones amb obesitat es podia donar simultàniament la presència de determinats bacteris que metabolitzen la vitamina B1 i la disminució de memòria immediata i recent.
Trasplantament a ratolins
Finalment, van observar, mitjançant ressonàncies magnètiques, que l'hipocamp, una estructura cerebral relacionada amb la memòria, tenia un volum més petit en les persones amb obesitat. I van descobrir que aquesta mida de l'hipocamp s'associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.
El pas final va ser dur a terme en ratolins un trasplantament de microbiota fecal dels pacients. L'objectiu era esbrinar si això afectava la memòria recent dels rosegadors.
El resultat va evidenciar de forma clara que el trasplantament de bacteris presents a pacients amb obesitat mòrbida feia disminuir la puntuació de memòria dels ratolins.
Camí obert a una dieta individualitzada
José-Manuel Fernández-Real, catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona i cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI, valora així els resultats:
El descobriment evidencia interessants connexions entre la composició de la microbiota intestinal i el rendiment cognitiu, i contribueix a comprendre millor el diàleg metabòlic entre el nostre cervell i els bacteris que conviuen amb nosaltres.
A més, els resultats obren la porta al desenvolupament de dietes individualitzades que afavoreixin la presència de certs bacteris i puguin millorar el rendiment cognitiu i la memòria, com assenyala Rafael Maldonado, de la Universitat Pompeu Fabra:
La possibilitat de canviar trets de memòria en ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota humana destaca el potencial interès de modificar la microbiota amb finalitats terapèutiques en pacients obesos amb alteracions cognitives.
A l'estudi també hi han participat investigadors de la Universitat de València, de la Fundació FISABIO, que promou la recerca sanitària i biomèdica al País Valencià, i del CIBEResp, Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Epidemiologia i Salut Pública.
