Els badalls s'encomanen fins i tot sense vincle: un estudi amb ximpanzés i robots ho demostra
Els badalls es contagien, fins i tot si els fa un robot. Els ximpanzés del centre de recuperació de la Fundació Mona han ajudat la ciència a descobrir fins a quin punt un robot pot influenciar un ésser viu. Així ho confirma un estudi publicat recentment a la revista Nature Scientific Reports, que es planteja per què badallem i quin impacte pot tenir el contagi d'un badall, i representa un gir en l'estudi de l'empatia i la imitació.
Dietman Crailsheim, coordinador de la unitat de recerca de la Fundació Mona i coautor de l'estudi, remarca que la investigació trenca amb la creença que, perquè un badall sigui contagiós, cal una relació social i afectiva prèvia.
Les conclusions d'aquesta investigació demostren que aquest mecanisme involuntari també es pot activar per una màquina, sense cap mena de vincle previ, despertant "una resposta social autèntica", com apunta Crailsheim:
Hem de tenir clar que podem produir un impacte quan no l'estem buscant. El que és interessant aquí és: què passa quan no és ni un humà, sinó un cap d'androide, el que també pot produir aquest impacte?
La investigació consistia a presentar als ximpanzés un cap d'androide equipat amb 33 motors capaços de reproduir expressions facials humanes, incloent-hi el badall.
Durant l'experiment, es van seleccionar 14 ximpanzés adults d'entre 10 i 33 anys perquè observessin l'androide mentre feia tres tipus d'expressions: el badall, la boca oberta sense intenció de badallar, i la boca tancada.
Cada ximpanzé va participar en quatre sessions, i el comportament es va gravar per poder-se avaluar posteriorment.
Els resultats van ser sorprenents: els ximpanzés no només van respondre amb badalls propis, sinó que en molts casos --8 de 14-- van iniciar comportaments relacionats amb el descans, com estirar-se per dormir. En canvi, en cap cas van badallar quan l'androide tenia una expressió neutra o amb la boca oberta.
Per què és important?
És un estudi pioner en l'àmbit mundial perquè és el primer que demostra que "un agent inanimat pot induir a un comportament concret d'un ésser viu", assegura Crailsheim. Fins ara, aquest fenomen s'havia documentat entre humans, gossos, elefants i altres espècies, però sempre entre éssers vius. Mai amb un robot.
"Els nostres resultats suggereixen que el simple acte de percebre un badall --encara que vingui d'un robot-- pot activar no només una resposta motora automàtica, sinó també estats associats com la son", explica Cristina Valsera, coautora de l'estudi i cap de cuidadors:
Amb tots es va poder veure que, quan l'androide badallava, ells s'encomanaven del badall i es preparaven per estirar-se per dormir. Agafaven material per fer-se nius, s'estiraven... Realment hi havia una reacció amb la presència del robot.
La investigació constata que "el badall d'un robot pot ser un senyal social que serveix per induir al descans i no només una reacció automàtica". Així doncs, aquest tipus de contagi "sembla anar més enllà d'una simple imitació motora. És gairebé inevitable, a diferència d'altres accions socials com aplaudir o riure".
Noves línies d'investigació
Aquest estudi, liderat per la City Sant George's University de Londres, obre noves línies d'investigació sobre la interacció entre éssers vius i agents artificials, i suggereix que la comunicació no verbal amb les màquines pot ser més poderosa del que es creia fins ara.
