Els beneficis de l'agricultura regenerativa en uns camps europeus cada cop menys fèrtils

L'agricultura regenerativa pot produir aliments més saludables, en la mateixa quantitat i amb un cost similar o inferior, millorar la biodiversitat i resistència del sòl, segons el CREAF
3 min

La meitat del territori de la Unió Europea és terra de conreu. Uns sòls agrícoles que són cada cop més pobres i menys fèrtils, segons l'Agència Europea del Medi Ambient.

El 80% dels camps tenen massa restes de pesticides i el 74% pocs nutrients, com a conseqüència d'un model agrari intensiu que degrada el sòl i afecta l'aigua i la biodiversitat. També tenen un excés de nitrogen, que afecta no només els cultius, sinó també la salut humana.

A més, cada any la pluja s'emporta mil milions de tones de terra de conreu. L'erosió hídrica ja afecta gairebé una quarta part dels sòls agrícoles (el 24%) i la situació podria empitjorar d'aquí al 2050.

Davant d'aquestes dades, científics del CREAF com Javier Retana proposen fer un canvi cap a l'agricultura regenerativa: "O fem alguna cosa o els horts no produiran aliments", avisa.

El CREAF --el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals-- ho ha provat en quatre finques de Catalunya dins del projecte RegeneraCat, que ha donat molt bons fruits. S'ha comprovat que l'agricultura regenerativa permet produir aliments més saludables, en la mateixa quantitat i un cost similar o inferior, millora la biodiversitat i s'adapta al canvi climàtic.

El sòl reté millor l'aigua, regula la temperatura i acumula fins al 35% més de carboni.

L'agricultura regenerativa aposta per deixar créixer flors i plantes als horts per atraure insectes i millorar la biodiversitat del sòl
L'agricultura regenerativa aposta per deixar créixer flors i plantes als horts per atraure insectes i millorar la biodiversitat (3CatInfo)

Camps sense llaurar i amb compost natural

L'agricultura regenerativa és un model que busca millorar la salut del sòl i la biodiversitat amb tècniques que revitalitzin els ecosistemes, com no llaurar els camps, mantenir cobertes vegetals i combinar agricultura i ramaderia.

També recomana canviar l'ús de fertilitzants i pesticides químics per solucions naturals i sostenibles.

La clau és tornar a omplir la terra de vida perquè revifi sola.

Per exemple, amb compost natural format per restes de poda, d'animals i de troncs; deixar-hi créixer herbes i flors per atraure insectes i afavorir la pol·linització amb abelles; i també que hi pasturi bestiar, com vaques, ovelles o pollastres.

Coberta vegetal en un hort feta amb restes de poda i altres flors i plantes
Coberta vegetal en un hort feta amb restes de poda i altres flors i plantes (3CatInfo)

Beneficis econòmics, de salut i d'adaptació al canvi climàtic

L'agricultura regenerativa millora la qualitat dels productes que s'hi conreen. Tenen una concentració més elevada de nutrients i són més saludables, segons explica a 3Cat el coordinador d'Agricultura Regenerativa del CREAF, Javier Retana: "Pràcticament tenen el doble de capacitat antioxidant. Des del punt de vista de qualitat, és molt més alta que la de tots els seus veïns convencionals."

En aquest projecte de recerca en concret, s'ha observat més densitat nutricional en la llet, els iogurts, les carabasses o les peres produïts amb el model regeneratiu durant dos anys.

Les fruites, verdures i làctics produïts amb aquest model tenen més nutrients
Les fruites, verdures i làctics produïts amb aquest model tenen més nutrients (3CatInfo)

També millora la salut del sòl agrícola.

S'han detectat importants beneficis climàtics, com l'augment de la capacitat de la terra per retenir CO₂, afegeixen des del CREAF. La concentració de carboni és un 35% superior al de les parcel·les convencionals, i hi ha més biodiversitat de bacteris, fongs i microartròpodes, unes espècies que són bioindicadors de la millor qualitat de l'ecosistema.

A les parcel·les on s'han fet cultius regeneratius, la capacitat de retenció d'aigua ha augmentat un 9% respecte a les convencionals, cosa que fa aquestes collites més resistents a condicions extremes com sequeres. Com que hi ha més matèria orgànica al sòl, aquest pot emmagatzemar més aigua i adaptar-se millor a inundacions o a l'erosió del sòl durant les pluges.

També manté millor el microclima de la terra, ja que es pot reduir fins a 3,6 graus la temperatura màxima al sòl.

El model regeneratiu combina agricultura i ramaderia
El model regeneratiu combina agricultura i ramaderia (3CatInfo)

Què és el projecte RegeneraCat

El projecte RegeneraCat impulsat pel CREAF vol expandir l'agricultura i viticultura regeneratives a tot el territori per produir aliments de forma més sostenible i viable.

La iniciativa s'ha posat en pràctica durant dos anys en quatre finques catalanes que fa temps que cultiven amb aquest model, i ha comparat els resultats amb les collites en parcel·les convencionals.

El projecte està finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). La meitat dels diners han sortit d'impostos sobre el CO₂ dels vehicles.

Avui és notícia

Més sobre Agricultura

Mostra-ho tot