Els bisbes catalans equiparen el terrorisme i la violència de gènere amb l'eutanàsia i l'avortament

En un document conjunt, els màxims representants de la jerarquia catòlica a Catalunya consideren que les accions terroristes i el maltractament a la dona són una forma de violència equiparable a l'eutanàsia i l'avortament. El text, presentat a Tarragona, pretén difondre l'evangeli entre la societat. Els bisbes catalans mostren el rebuig a tota violència i argumenten que l'avortament i l'eutanàsia són dues formes de violència a l'inici i al final de la vida. L'avortament, segons afirmen, sega la vida dels nonats. I l'eutanàsia, a parer dels bisbes, suposa eliminar les persones quan ja no són aptes per a la feina.
2 min

El bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, i l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, han presentat a Tarragona el document dels bisbes catalans "Creure en l'evangeli i anunciar-lo amb nou ardor", que equipara els grans atemptats terroristes dels últims anys, com els de Nova York, Madrid o Londres i la violència contra les dones en l'àmbit familiar a "dues formes de violència que es produeixen a l'inici i al final de la vida", és a dir, l'avortament o l'eutanàsia.

Segons han justificat els dos representants eclesiàstics, l'avortament "sega la vida dels nonats", mentre que l'eutanàsia suposa "l'eliminació de les persones quan ja no són aptes per a la feina", unes pràctiques que, per Carreras, "posen en risc l'existència humana". "Voldríem que fossin més reconeguts a Catalunya valors fonamentals com el do de la vida, des de la seva concepció fins a la mort natural", assegura el text, que té com a principal finalitat la difusió de l'evangeli entre la societat i rebutja qualsevol forma de violència.

Pel que fa a violència i el terrorisme d'arrel radical islàmica, els bisbes alerten que "seria un error gravíssim caure en la sospita, l'acusació gratuïta o la discriminació" de la comunitat musulmana.

Respecte a l'ensenyament, l'Església catalana aspira a "veure més plenament respectat el dret dels pares i mares a decidir el tipus d'educació, també pel que fa a la religió i a la moral, dels seus fills", i defensa la contribució històrica al bé comú de l'escola cristina a Catalunya.

Davant valors que consideren "signes d'esperança", com "la solidaritat que va creixent a la societat catalana", el text critica que es prengui com a únic criteri d'elecció "el que més satisfacció pot donar, més benefici, o més acceptació social". En aquest sentit, ha citat conceptes com el consumisme o l'individualisme. Finalment, els bisbes han dit que aspiren a reactivar la seva missió evangelitzadora en un marc de "diàleg no agressiu".

Avui és notícia