Els Bombers tindran una unitat especialitzada en inundacions per adaptar-se a la crisi climàtica
L'estratègia dels Bombers per als pròxims cinc anys posa el focus en les emergències causades per la crisi climàtica. Més enllà dels incendis, s'amplia la mirada a les inundacions pels aiguats. Un fenomen que abans es donava de manera més espaiada, a diferència d'ara, molt més habitual.
La pertorbació Alice de fa pocs dies, la pluja torrencial de finals d'estiu del 2021 al Montsià o el temporal Gloria del 2020, en són alguns exemples. Per això, es crearà una unitat específica per abordar aquests fenòmens meteorològics adversos amb els aiguats com a grans protagonistes.
Aquest és, juntament amb la construcció d'un nou complex central, un dels principals eixos del Pla estratègic Bombers 2030 presentat aquest dimarts per la portaveu del govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
"Aquesta nova realitat climàtica ens interpel·la i ens marca un futur on hem d'actuar amb previsió i amb eines que ens permetin disminuir al màxim els danys i les afectacions", ha assenyalat Paneque durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, en què ha mencionat algunes de les 120 mesures en 13 àrees específiques que planteja el pla.
"El pla vol impulsar un model de gestió integral en totes les emergències posant el focus en la prevenció i que doni resposta als reptes que el canvi climàtic ens posa sobre la taula a casa nostra", ha destacat la portaveu del govern.
"El pla estratègic que s'ha aprovat ens permet fixar un horitzó de 5 anys per millorar la capacitat operativa per tal d'oferir una bona resposta a les grans emergències derivades de la crisi climàtica, que són, principalment, els incendis forestals i les inundacions", explica a 3CatInfo, David Borrell, cap del cos de Bombers de la Generalitat.
Un planter de 4.000 efectius el 2030
Més enllà de l'ampliació del cos fins a arribar als 4.000 efectius el 2030, Borrell destaca "la formació, l'entrenament, i la incorporació de nous materials, com per exemple embarcacions", com a elements bàsics per afrontar els reptes que presenten la nova tipologia de grans emergències.
Com gestionar una gran emergència de forma efectiva és dels punts centrals del Pla estratègic Bombers 2030. "A nivell de comandament, cal treballar per saber com organitzem els recursos i el capital humà davant d'una emergència, i saber determinar quines són les accions prioritàries", assenyala David Borrell.
Per assolir aquest volum d'efectius, el govern ha aprovat fer convocatòries anuals de 300 places, i cada any també convocarà places de bombers voluntaris per consolidar l'actual model mixt de l'organització.
En aquest sentit, també es mantindrà la reserva de places per a dones, tant en l'accés com en la promoció interna.
Nou complex central per fer front a les grans emergències
Prenent com a referència l'estiu del 2022, Borrell destaca la "simultaneïtat" de grans emergències com un dels escenaris en què la capacitat operativa del cos es posa a prova i que justifica la construcció d'un nou complex central per tal de "millorar la capacitat de coordinació, gestió i de comandament d'aquestes grans emergències".
Durant la mateixa setmana vam tenir diversos incendis a la Catalunya Central i vam patir moltíssim aquesta simultaneïtat.
"Davant una gran emergència, muntem un centre de comandament avançat al territori. El problema sorgeix quan aquesta gran emergència no és una, sinó que hi ha simultaneïtat i has de muntar diversos centres de comandament. En aquesta situació, hem de poder tenir la capacitat de poder comandar aquestes diferents emergències, racionalitzar els recursos i tractar-ho com una sola", destaca David Borrell.
Paneque ha subratllat que el nou centre de comandament posarà molt èmfasi en "la millora de la prevenció i la predicció de riscos meteorològics".
A banda del nou complex central dels Bombers de la Generalitat, que exercirà de centre neuràlgic de gestió de les emergències a Catalunya, també es crearà la nova Regió d'Emergències dels Pirineus, que agruparà les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.
Creació d'una unitat especialitzada en inundacions
Una simultaneïtat que també pot produir-se amb les inundacions. El cos de Bombers, model referent de cara a l'exterior en la gestió de grans incendis forestals, vol també assolir aquesta expertesa en la resposta a aquest tipus de fenòmens.
"La intel·ligència és l'altre pas de gegant que hem de donar. Portem molts anys estudiant els incendis forestals i amb això estem contribuint arreu del món a millorar com es comporta i com s'afronta un gran incendi, i ara ens proposem fer exactament el mateix amb les inundacions", assenyala David Borrell.
Hem de créixer per entendre millor els fenòmens i poder donar una millor resposta a les inundacions.
En aquest sentit, i recordant els efectes devastadors de la dana al País Valencià, Borrell destaca que cada cop les inundacions són més freqüents i que això els obliga a "adaptar-se i repensar el model organitzatiu per estar preparats per a aquestes grans emergències".
"Crearem una unitat tècnica específica d'inundacions, així com una guàrdia de suport que, a partir d'intel·ligència, estigui permanentment analitzant les previsions meteorològiques, fent seguiment de les tempestes o estudiant el comportament de l'aigua i avaluant els riscos", detalla Borrell.
Aiguats, riuades i inundacions a les Terres de l'Ebre: el Mediterrani es tropicalitza
"Hem d'estar preparats per a aquesta situació i poder determinar com s'organitza, fixar quina és l'emergència que hem d'atendre amb més prioritat, quina pot esperar una estona o saber canalitzar l'ajuda que arribi de fora", conclou el cap del cos de Bombers de la Generalitat.
En aquest àmbit, el pla presentat pel govern preveu reforçar el desenvolupament dels sistemes de gestió de la informació entre les unitats desplegades pel territori, els centres de comandament i les sales territorials de coordinació per disposar de mapes dinàmics en temps real sobre la situació de cada incident.
Ampliació de la flota de vehicles i nous materials
De cara al 2030, el pla fixa en 887 unitats terrestres la flota de vehicles del cos, 20 embarcacions de diferent tipologia, així com la internalització dels mitjans aeris que presten servei tot l'any: els helicòpters polivalents, els que treballen en l'extinció d'incendis forestals, els de salvament i rescat i els avions de vigilància i atac.
El pla també preveu impulsar la incorporació dels avenços tecnològics i la innovació en els equips, els materials i el parc mòbil del cos.
El Consell Executiu també ha autoritzat aquest dimarts al Departament d'Interior i Seguretat Pública un pressupost de 20 milions d'euros per a la compra de 9.700 equips de protecció individual (EPI) més lleugers, que milloren la transpiració i la protecció davant la radiació.
