Els boscos catalans, debilitats: un de cada deu arbres ha perdut el 40% de les fulles
Els boscos de Catalunya cada cop són més dèbils davant dels fenòmens meteorològics extrems i dels incendis forestals. Més d'un 10% dels arbres del país presenten un grau de defoliació, és a dir, de pèrdua de les fulles, superior al 40%, una dada que els experts consideren un indicador de debilitat.
És la conclusió de l'última campanya de la xarxa 8X8CAT, que analitza cada any uns 9.000 arbres distribuïts en 375 parcel·les d'arreu del país per fer un seguiment de la salut dels boscos catalans i determinar quina evolució poden tenir en un futur.
La falta de gestió, el principal problema
Els experts assenyalen diverses causes responsables d'aquest afebliment dels arbres. La principal, però, és l'abandonament de la gestió forestal tradicional, com assenyala el cap del Grup de Sanitat Forestal del Departament d'Agricultura, Jorge Heras.
Els boscos catalans "estan acostumats a una gestió que s'ha anat abandonant", i això fa que perdin vida.
Com més vital és un bosc, més resilient es torna i més fàcilment sobreviu als canvis i adversitats
Per això, i per protegir-los dels fenòmens meteorològics i dels incendis, els experts defensen "un seguiment continuat i una gestió forestal activa" perquè els arbres es puguin recuperar, i per reforçar la seva resistència.
El canvi climàtic afavoreix les plagues
Un altre dels factors és el canvi climàtic. "No només afavoreix la sequera", assenyala Heras, "sinó també la proliferació de fenòmens meteorològics extrems, com les ventades, les pluges torrencials o les gelades".
De fet, un dels resultats de les anàlisis d'aquest any és que els arbres del Pirineu s'estan recuperant ja de la sequera, però s'han detectat danys per les ventades i les onades de calor.
Aquests fenòmens extrems afavoreixen una tercera causa: les plagues. A més de les plagues autòctones, també es detecten noves espècies invasores i plagues exòtiques, que arriben per la globalització i l'augment de mobilitat de productes agraris.
De fet, una de les funcions d'aquestes anàlisis és la detecció d'aquestes noves plagues, per activar les mesures d'emergència i evitar que aquests focus es puguin estendre a més punts del país i, també, a l'agricultura.
L'exemple de l'eruga del boix
Una de les espècies que s'ha acabat estenent pel territori és la papallona del boix, un insecte que no és tòxic però amb un impacte important sobre el bosc. Al Pirineu, les onades de calor han fet que la seva incidència hagi disminuït, perquè les altes temperatures l'afecten.
Tot i això, sí que s'ha estès per tot el país, fins al punt que s'ha de canviar l'estratègia per atacar-la. Segons Heras, en jardineria i a petita escala es pot controlar amb diversos tractaments anuals, però a gran escala i als boscos aquesta opció no és viable.
Per això mateix, els tècnics d'Agricultura l'han deixat de considerar una plaga puntual; ara és una espècie exòtica invasora, i això implica un canvi en l'estratègia de gestió.
