Els castells universitaris, una porta d'entrada en el món casteller
La tradició castellera és originària del Camp de Tarragona, però les últimes dècades han anat sorgint colles arreu de Catalunya a mesura que l'afició per aquesta tradició s'ha anat escampant pel país. I d'aquest fenomen tampoc se n'han escapat les universitats, on actualment hi ha 13 colles en actiu.
Les primeres van començar a fer pinya fa 30 anys, i, tot i algunes particularitats, són una porta d'entrada per a molts joves per conèixer el món casteller.
Un exemple d'això és la colla dels Marracos de la Universitat de Lleida, que aquesta setmana ha celebrat els seus 25 anys d'història i és la segona colla més antiga de la demarcació de Lleida.
Castells diferents
Les colles castelleres de les universitats tenen algunes particularitats que fa que els castells siguin diferents respecte als tradicionals. La més evident és que no tenen canalla i, per tant, són estructures més pesants, que obliguen a adaptar la construcció del castell.
Això també influeix durant la pujada i la baixada dels dosos, l'enxaneta i l'acotxador, on l'equilibri serà més difícil de mantenir. Ivan Quílez, cap de colla dels Marracos de la UDL, destaca que "aquestes diferències no són una limitació, sinó que ens fan créixer i treballar diferent":
Hi ha colles en el panorama casteller universitari que fan castells de vuit pisos i colles convencionals que encara no ho han aconseguit; per tant, estem satisfets amb la feina que fem.
Una de les adaptacions més visibles és amb el folre i les manilles, que es posen abans. Per exemple, un castell de set pisos universitari portarà folre, mentre que un de convencional no. Això també passa amb altres estructures, com el 4 de 8, on també s'afegeix el folre.
A més, aquestes diferències permeten introduir novetats que no es veuen a les colles convencionals, com per exemple les margarites, un castell de cinc on una rengla es converteix en una agulla.
Canvis constants
Un dels grans reptes que afronten les colles castelleres universitàries és el canvi constant dels membres, perquè els estudiants es graduen o marxen d'intercanvi. Joana Borràs, presidenta de la colla dels Marracos de la UDL explica que només es pot planificar de curs en curs: "No pots plantejar-te d'un any a l'altre què vols fer, perquè et canvia totalment la colla; pot ser que de cop s'hi sumin 200 persones o pot ser un curs que et marxi molta gent", apunta.
Aquest dinamisme, però, també permet que molts joves es puguin atansar a conèixer el món casteller, i és que molts que comencen en una colla universitària és el primer cop que participen en un assaig. La cap de colla dels Ganàpies de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martina Abad, defensa que els castells universitaris són una escola i "un motor perquè el jovent s'enamori dels castells":
La majoria dels nous estudiants que entren no coneixen els castells, però quan acaben la carrera molts s'apunten a una colla convencional.
Un altre aspecte que també canvia són les temporades, que s'adapten al curs escolar. Duren només un any i es divideixen en dos trams, un d'hivern i un d'estiu, amb quatre diades cadascun.
Rivalitats
Tal com passa en el món casteller, també entre les colles universitàries hi ha algunes rivalitats. Per exemple, la colla més veterana, els Ganàpies de la Universitat Autònoma, sempre té els ulls posats en els castells que aixequen els Arreplegats de la Zona Universitària, que va néixer una mica més tard i que aplega els estudiants del sector universitari de les Corts, amb facultats de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona.
També hi ha rivalitats entre ciutats, com per exemple entre Lleida i Tarragona, entre els Marracos i els Pataquers de la Universitat Rovira i Virgili. Quílez, però, explica que "s'està intentant que sigui una rivalitat sana, ja que al final és el que ens fa créixer i ens impulsa a millorar."
Els Marracos han celebrat aquesta setmana els seus 25 anys de trajectòria amb una diada multitudinària que ha aplegat més d'un miler d'estudiants d'arreu de Catalunya.
