Els cavalls, possibles aliats en la prevenció d'incendis als boscos

Netejar el sotabosc amb animals per prevenir incendis és una tècnica molt antiga que habitualment s'ha fet amb cabres i ovelles. Una recerca catalana mostra ara el paper clau que hi poden tenir els cavalls. 

S'ha comprovat que són capaços de canviar fàcilment de dieta segons els recursos que tinguin i que la seva salut no se'n ressent. Això obre noves possibilitats a l'hora d'abordar la gestió forestal amb l'ajuda d'animals. 

Més envergadura i unes dents "totterreny"

Comparant-los amb cabres i ovelles, els cavalls aporten a la gestió forestal la seva corpulència, que els permet triturar material del sotabosc només trepitjant-lo. 

I sobre la dieta, tenen gustos interessants. Jordi Bartolomé Filella és professor de la Facultat de Veterinària de la UAB:

Tenen preferència per espècies herbàcies, sobretot gramínies, que a les cabres no els agraden gaire. I aquestes gramínies cremen amb facilitat. És el que en diem combustible fi. 

A més, per la forma de la boca i les dents, poden mossegar arran de terra i arribar als primers centímetres de vegetació, alhora que tenen la força de poder tallar branques més gruixudes. 

Una adaptabilitat alimentària "sorprenent"

Però la sorpresa ha arribat analitzant què han menjat aquests cavalls quan no disposaven del que més els agrada. "El que ens ha sorprès és com és d'evident l'adaptació segons el context", assegura l'arqueozoòloga i investigadora de la UdL Ariadna Nieto-Espinet. 

S'han analitzat mostres fecals i el comportament de cavalls de Przewalski en semillibertat a la serra de Boumort i de cavalls Pottoka i creuats, amb pasturatges més controlats, al parc natural del Garraf. 

Les races rústiques com els Pottoka i els creuats, considerats pasturadors, han demostrat que poden passar ràpidament de menjar herbes a menjar plantes més llenyoses. És a dir, trien les gramínies fines mentre n'hi ha i, quan s'acaben, passen a arbres i arbustos. 

En el cas de la dieta dels cavalls ensalvatgits Przewalski, com que se'ls ha estudiat en semillibertat, ha estat preferentment de gramínies. Això sí, han contribuït a conservar els paisatges oberts. 

Una dieta no apta per a vaques

Els investigadors ho sospitaven, però no havien pogut comprovar que els cavalls tinguessin aquesta capacitat d'adaptar la dieta sense conseqüències per a la seva salut. 

Segons Bartolomé, s'havia "provat amb vaques, però, quan les forces a passar massa temps pasturant al bosc, comencen a tenir problemes d'anèmia i cal treure-les ràpidament". 

Ara, els investigadors es plantegen provar aquests pasturatges amb altres espècies d'èquids, com ases o híbrids, i també la coexistència dels cavalls amb herbívors salvatges i la seva complementarietat amb altres races ramaderes, com ovelles i cabres. 

El valor de la rusticitat

La recerca ha treballat amb espècies rústiques de cavalls, que estan poc valorades actualment. És a dir, no són cavalls de muntura ni de producció de carn, i això els fa perillar, com explica Ariadna Nieto-Espinet:

Cal posar en valor aquestes races rústiques que estan desapareixent, perquè sembla que no puguin tenir cap ús. Però en silvopastura i en gestió del territori, seran claus en el futur. 

Aquest paper en la gestió forestal, però, sembla clar que haurà de ser complementària a la que puguin fer altres animals herbívors. 

Els Przewalski, els "neandertals" dels cavalls

Els Przewalski són considerats els últims cavalls ensalvatgits. "Són una espècie paral·lela que ha aconseguit mantenir-se en el temps i cap tipus de cavall domèstic prové d'ells", explica Ariadna Nieto-Espinet. 

Els que s'han estudiat en aquesta recerca són un ramat de 6 exemplars procedents d'un zoo que va tancar al sud d'Espanya. Ara viuen en semillibertat a la serra de Boumort, en un projecte de la Fundació Miranda, i ja s'ha aconseguit que neixin cries. 

La recerca s'ha publicat a la revista Agroforestry Systems i es considera un primer pas que demostra l'adaptabilitat alimentària dels cavalls i la seva possible capacitat en la gestió forestal. 

Els investigadors consideren que fan falta més estudis a llarg termini i reclamen una aposta decidida de les administracions per consolidar els pasturatges com a eina de gestió dels boscos i en la prevenció dels incendis.