Els cicles, el Mundial i la vida

La teva vida es mesura per trams de quatre anys? Ets de cicle olímpic, mundialista o electoral? Benvingut al club, que diria en Garriga.

Si el teu marc teòric és el de sentir-te espanyol, a aquestes altures, ja t'has deduït de la Declaració l'empipada de veure com la selecció, favorita al Mundial, ha dilapidat el seu patrimoni futbolístic en dos simples gestos. Si, en canvi, el teu marc teòric és l'oposat, jugues a alegrar-te de les victòries de Bèlgica, entrenada per un senyor de Balaguer que fa temps que volta pel món sense aixecar sospites. En el fons, però, Rússia 2018 ja està amortitzada des de vuitens i, probablement, ja et deus haver preguntat quantes arrugues t'hauran sortit a Qatar 2022.

Els Mundials mesuren amb una precisió pràcticament decimal l'evolució del temps. L'eclosió i decadència de les generacions de futbolistes -i de la nostra- s'obren amb tanta nitidesa que es fa impossible no veure-hi a través dels errors dels altres.

Que útil que seria disposar d'un VAR emocional per ajudar-nos a optimitzar millor els desajustos entre realitat i percepció, o entre esforç i rendiment. I que la complexitat pogués agrupar-se, "a posteriori", sota la precisió d'un comentari d'aparença simple, però ric en matisos com els d'en Torquemada.

Simplificar és un exercici útil per a la transmissió del coneixement. Les banderes, els himnes, les samarretes, els monosíl·labs de les flash-interviews, fins i tot Camacho. Tot tendeix a fer-se entenedor, clar i necessari. Per això, sigui quin sigui el teu marc mental, fins i tot si és el d'una certa superioritat cap a aquells que s'evadeixen veient migcampisme i pilota aturada, cal donar-te la benvinguda al Gran Consens de juliol: "Com? Que ja comença la pretemporada?"