Els comptes pendents de Sánchez amb els socis: del finançament a l'amnistia o més competències

Si un detall no va passar desapercebut dimecres al Congrés va ser la cara d'alleujament de Pedro Sánchez en sortir de l'hemicicle. Acabava de superar una prova de foc. Els socis li donaven aire empesos, en bona part, per l'amenaça d'un eventual govern del PP i Vox que els deixaria fora de joc i els convertiria en actors secundaris de la política espanyola. 

En la balança, la majoria d'investidura prefereix un PSOE tocat a qui poder collar amb els compromisos no executats. I això és precisament el que ja han començat a fer: reclamar els deutes pendents. 

Finançament singular, el cavall de batalla d'ERC 

Esquerra Republicana vol celeritat en el finançament singular, que s'hauria de començar a definir dilluns que ve en la reunió bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol. Una carpeta que va ser condició sine qua non per a la investidura de Salvador Illa i que ja va amb retard. 

Els contactes amb els republicans per tancar els serrells s'han intensificat en les últimes hores, ja que els d'Oriol Junqueras no veuen bé el control que l'Agència Tributària espanyola mantindria sobre la catalana. 

Finançament a banda, ERC reclama agilitat en el traspàs de Rodalies, que ja s'ha materialitzat en la formalització de l'empresa única que gestionarà el servei i que, de moment, dependrà de l'Estat amb un 50,5%. 

Junts, pendent de l'amnistia

Tant Junts com Esquerra comparteixen l'horitzó de l'amnistia, ja avalada pel Tribunal Constitucional, però que el Suprem es resisteix a aplicar, cosa que impedeix el retorn de Carles Puigdemont. 

La formació posa com a línia vermella el pacte de Brussel·les que va permetre a Sánchez accedir a La Moncloa i li adverteix que, si no compleix, el deixaran caure. 

Sobre la taula de Junts, les prioritats són clares: amnistia, català a Europa --que el ministre José Manuel Albares no ha deixat de batallar, tot i les reticències de molts països de la Unió Europea-- i la delegació de les competències en immigració, pactada al març, però que encara no s'ha desplegat.

Els de Puigdemont demanen, a més, negociar la creació d'un poder judicial català amb potestat per designar el president del TSJC, els presidents de sala i els de les Audiències Provincials. 

I ho fan a través d'un paquet d'esmenes a la polèmica llei Bolaños, que inclou la supressió de l'Audiència Nacional i la limitació de les funcions del Tribunal de Comptes. L'executiu s'obre a parlar de tot, però sense desviar el focus.

PNB i Bildu: Seguretat Social i derogar una llei franquista

Els partits independentistes bascos, un dels puntals del govern espanyol, també s'han posat les piles a l'hora de reclamar les factures no cobrades.

Sánchez es reunirà dimarts a La Moncloa amb el lehendakari, Imanol Pradales, en una comissió bilateral en què s'abordarà el traspàs de les competències en Seguretat Social. El PNB ha estat especialment dur en les seves crítiques i no perdrà l'ocasió d'exigir el compliment de l'Estatut de Gernika.

Pel que fa a EH Bildu, situa al capdavant l'eterna promesa de derogar la llei franquista de secrets oficials, que Sánchez va recuperar el febrer passat durant el comiat de l'actual líder del PNB, Aitor Esteban. I hi sumen a la llista la derogació de la llei de protecció de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, pactada l'octubre del 2024.

Els abertzales prometen "exigència" amb l'executiu, però admeten que no participaran en cap operació per "enfonsar el govern o liquidar la legislatura".

BNG i Compromís volen inversions i finançament 

El BNG posa l'accent en les infraestructures. Demanen la creació, d'una vegada per totes, d'una xarxa ferroviària de rodalies a Galícia, la modernització de les carreteres i la transferència de determinades competències, com la titularitat de l'AP-9. 

Vol, a més, que l'Estat assumeixi el 50% del finançament de les accions previstes en la llei d'atenció a la dependència, un dels compromisos cabdals de Sánchez amb els nacionalistes gallecs. 

També reclama finançament la diputada de Compromís Àgueda Micó, que a principis de mes va marxar de Sumar, on sí que es va quedar l'altre diputat de la formació, Alberto Ibáñez. 

Micó assegura que són un "soci lleial", però alerta que estan "cansades" que Sánchez "no compleixi amb els acords d'investidura". Al compte de deures, finançament, fre a l'ampliació del port de València i, sobretot, inversions per fer front a la recuperació de la dana.

Podem passa a l'oposició

Podem, en canvi, dona la legislatura per acabada i s'exclou de la majoria que sustenta Pedro Sánchez. Opta pel cos a cos des de l'oposició i espera treure rèdit de la conjuntura atribuint la responsabilitat a un sistema polític bipartidista "que es deixa comprar per les grans empreses a través de mossegades i portes giratòries". 

Sumar es farà notar

En tot aquest context, els socis de coalició també voldran dir-hi la seva. El gran compromís del PSOE amb Sumar passava pel paquet de mesures anticorrupció que Sánchez va anunciar dimecres al Congrés i que contenia la majoria de les proposades pels de Yolanda Díaz. 

Però Sumar fa temps que avisa que cal "resetejar" la legislatura, amb una agenda social que passa per l'aprovació del permís parental retribuït de vuit setmanes, sense oblidar la reducció de la jornada laboral, en tramitació al Congrés. 

Sánchez assegura que complirà tots els compromisos i que la complexa majoria parlamentària no el farà tremolar. Això si noves informacions sobre la suposada trama de corrupció no ho precipiten tot.