Els desplaçats i refugiats al món

Pels que arriben a Europa, comença un periple per aconseguir l'estatut de refugiat, o un reconeixement de protecció internacional per part d'Europa, que sovint no assoleixen.

Moltes vegades depèn del país d'origen i del país on se sol·liciti que, en teoria, ha de ser aquell on la persona desembarca i fa el registre.

L'any passat, a Espanya va haver-hi més sol·licituds que mai, 15.755, tot i que aquesta xifra només representa l'1% de les demandes que han arribat al conjunt de la Unió Europea: més d'un milió dues-centes mil. 

Segons l'informe presentat per la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat aquest juny, Espanya ha batut un rècord en la resposta, perquè a 6.855 persones, sobretot de Síria, se'ls ha concedit alguna mena de protecció internacional.

Espanya però, només va reconèixer 355 com a refugiades, la major part originàries de Síria, Pakistan, Eritrea i Palestina Responen als criteris establerts per la Convenció de Ginebra. Es tracta de persones amb temors fundats de persecució per qüestions de raça, religió, nacionalitat, pertinença a grup social o per la seva opinió política. En realitat, és el 3,4 % de totes les sol·licituts resoltes, un percentatge molt llunyà dels d'Alemanya, per exemple, que admet el 41% de les resolucions, o França, amb un percentatge d'admissió del 21%.

On ha baixat de manera sensible el nombre de sol·licituds d'asil ha estat a Ceuta i Melilla, i la comissió denuncia que això passa perquè continuen les devolucions "en calent" i l'Estat ha bloquejat l'accés per la frontera sud. Per evitar les vies oficials, centenars de persones continuen llançant-se al mar en patera a través del mar d'Alborán i l'estret de Gibraltar, on també s'han multiplicat els rescats al mar i les víctimes mortals.

Avui dia, més de 21.000 continuen esperant resposta per part de l'estat espanyol; algunes, des de fa anys.