La gestualitat política marca un 12-O escalfat per la precampanya i amb escridassada a Sánchez

La celebració del 12-O a Madrid s'ha fet amb tots els ulls posats en la precampanya i amb dos fronts clars: la crisi migratòria de Ceuta i l'accés a l'habitatge. L'acte, però, ha quedat marcat pels insults i les escridassades a Pedro Sánchez, la tensió entre el president espanyol i els líders populars i l'absència de Santiago Abascal.

Durant l'arribada del president del govern espanyol, i en diversos moments de la cerimònia, els assistents l'han increpat. L'esbroncada més gran s'ha produït un cop ha baixat del vehicle oficial, ha donat la mà a l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, però aquests han evitat establir cap contacte visual amb Sánchez.

Minuts abans de la trobada, Ayuso feia unes declaracions a Telemadrid on s'ha mostrat satisfeta perquè "és l'últim any" en que Sánchez assisteix com a president del govern espanyol.

En un acte que ha servit de termòmetre de la crispació política d'aquests dies, ha cridat l'atenció l'absència de diverses autoritats. El líder de VOX, Santiago Abascal, no ha assistit, com ja va fer l'any passat, al·legant que prefereix estar amb el poble ceutí on ha viatjat amb Jordan Bardella, el líder del partit d'extrema dreta francès Reagrupament Nacional.

No hi eren tampoc el president d'Euskadi, Imanol Pradales; la de Navarra, María Chivite; i el d'Andalusia, Juanma Moreno, que ha excusat la seva assistència. Així mateix, no hi han anat alguns els ministres de Sumar Pablo Bustinduy i Sira Rego, en plenes negociacions per enllestir la candidatura de Front Ampli.

Qui no s'ha perdut la desfilada des de la tribuna d'autoritats és el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, que ha estat acompanyat dels presidents de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Precisament, els reis d'Espanya tenen previst visitar aquestes ciutats autònomes a partir aquest dimarts.

Els reis d'Espanya han presidit la clàssica desfilada militar del Dia de la Hispanitat a Madrid. Ho han fet, un cop més, acompanyats de les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa i la resta d'autoritats polítiques i militars. També hi han assistit 16 presidents autonòmics, inclòs Salvador Illa, que ja hi ha anat els últims dos anys, després de 14 anys d'absències de presidents catalans.

Abans d'acudir a l'acte, Illa ha publicat un missatge a la xarxa X defensant la seva presència als actes d'aquest 12-O.

Desfilada militar davant la tribuna reial i mil convidats al besamans

L'agenda de la jornada ha començat amb l'arribada dels monarques a la tribuna reial, on han estat rebuts amb honors militars. Felip VI ha estat informat de les novetats pel cap de Batalló d'Honors i ha passat revista a les tropes. Llavors, les autoritats han saludat els monarques, abans que un paracaigudista saltés davant la tribuna reial amb una bandera d'Espanya de 24 metres quadrats i 15 kg de pes.

El paracaigudista triat era un caporal de primera murcià José Antonio Lago, actual campió de Precisió d'Aterratge en la categoria màster.

La bandera que ha portat l'han hissada per fer un homenatge als soldats morts per Espanya, abans que una formació militar sobrevolés la zona. La novetat ha estat que els primers avions que ho han fet eren els de la Formació Mirlo, que substitueix la Patrulla Àguila de l'any passat, després de la jubilació dels avions C-101 que la formaven, retirats de circulació després de 40 anys de servei a l'Exèrcit de l'Aire.

Un cop acabada la desfilada aèria ha començat la terrestre davant la tribuna reial, en la qual han participat 4.380 membres de les forces armades, els cossos de seguretat de l'Estat i d'altres institucions (3.850 homes i 530 dones). s'han exhibit més d'un centenar de vehicles blindats i cuirassats, les unitats de cavalleria, gossos ensinistrats i la cabra de la Legió tercera, que té dos anys i es diu Babieca.

Entre els vehicles que han desfilat, hi ha els polèmics 8x8 Drac de l'Exèrcit de Terra, uns nous tancs blindats de l'Exèrcit de Terra que han provocat tensions entre el Ministeri de Defensa i les empreses fabricants (el consorci Tess Defence) perquè diverses deficiències tècniques n'ha retardat l'entrega durant mesos.

La desfilada militar ha recorregut el passeig del Prado i el de Recoletos, i va des de la glorieta Emperador Carles V fins a la plaça Colón. És el quart any consecutiu que no pot recórrer el passeig de la Castellana, que està en obres.

Tensió a la Puerta del Sol

Quan ha acabat la desfilada militar, un grup de manifestants, alguns amb banderes anticonsitucionals i crits de "Cara al sol", que prèviament ha anat a increpar el president espanyol ha anat fins a l'acampada per l'habitatge de la Puerta del Sol.

Allà, hi ha hagut moments de tensió i ha intervingut la policia, que ha desplegat un cordó per impedir que hi hagués incidents. Els manifestants corejaven consignes contra Sánchez, feien salutacions feixistes i increpaven els acampats.

Després de dues hores de confrontacions, la policia ha acabat dissolent la manifestació, que havia obligat a tancar els accessos al metro i al tren a la zona.

Per les confrontacions, s'han detingut dues persones i un policia ha resultat ferit.

Societat civil de Ceuta i Melilla, al Palau Reial

Al final de la desfilada, els reis han saludat els alts comandaments militars. Després, tota la comitiva d'autoritats ha anat al Palau Reial, on s'hi ha fet fa la tradicional recepció oficial.

El besamans davant els reis i la princesa Elionor, pel qual passen un miler de convidats, l'ha obert Pedro Sánchez, seguit de la majoria dels seus ministres, els presidents del Congrés, el Senat, el TC, el Suprem i el CGPJ, entre d'altres. També hi han passat una representació d'empresaris i personalitats del món de la cultura i la ciència i gent que ha participat aquest any en actes de la família reial.

Com a novetat, els monarques han convidat a l'acte uns 50 representants de la societat civil de Ceuta i Melilla.

Després del besamans tradicionalment la premsa i els polítics aprofiten per tenir una conversa fora d'antena. Durant aquesta trobada, tant Sánchez com Feijóo han explicat que confien en la mobilització de l'electorat per al 29N.

D'una banda, Sánchez ha dit que confia que els votants d'esquerres han entès la necessitat de convocar eleccions. També ha indicat que considerava molt important que el Tribunal Suprem permetés el vot als espanyols nacionalitzats a través de la llei de nets, tot i que, poca estona després, l'alt tribunal ha decidit mantenir la suspensió cautelar del sufragi dels milers de descendents d'exiliats de la Guerra Civil. D'altra banda, Feijóo ha manifestat que creu que tenen la victòria a tocar, però insisteixen que ells, i no Vox, són el vot del canvi.

La ministra de Defensa ha felicitat les tropes

Els actes de la festa de la Hispanitat van començar aquest diumenge amb una videoconferència de la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb les missions a l'exterior.

Robles els va felicitar a tots, i en especial als contingents militars desplegats a Ceuta, per la seva "impecable" labor en defensa de "la pau, la seguretat i la llibertat" internacional, així com de "l'espanyolitat de la ciutat autònoma". A la reunió telemàtica també hi va participar, de forma extraordinària, la Comandància General de Ceuta.

Aquest 2026 l'exèrcit espanyol participarà en 17 missions a l'exterior, amb una mitjana de 3.000 soldats desplegats a quatre continents, en missions de la Unió Europea, l'ONU o l'OTAN.

El PP demana desallotjar els acampats a Madrid i Barcelona

Abans del Dia de la Hispanitat, el Partit Popular i el govern de Madrid havien demanat que la justícia desallotgi les 1.600 persones que hi ha acampades a la Puerta del Sol de Madrid en defensa de l'habitatge.

Aquest dissabte, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va arribar a dir, sense proves, que entre els organitzadors hi havia "grups terroristes palestins" i aquest diumenge, el seu conseller de Turisme ha assegurat que el fet que es mantingui el campament ha impedit fer alguns actes del Dia de la Hispanitat.

Els acampats es van reunir en assemblea aquest diumenge per decidir si continuaven amb la protesta fins a la vaga general de l'11 de novembre o començaven una desescalada "per portar la lluita als barris". De moment, el que sí que han decidit és quedar-s'hi aquest 12 d'octubre per mostrar el seu compromís als líders polítics que participen en els actes oficials. I no pensen deixar desatesa la plaça en cap moment, per evitar ser desallotjats.

A Barcelona, els populars també van reclamar el desallotjament "immediat" de l'acampada de l'habitatge que hi ha a plaça Catalunya. El líder del PP a l'Ajuntament barceloní, Daniel Sirera, ha denunciat que fa dies que ocupen un dels espais més emblemàtics de la ciutat "incomplint les ordenances municipals" i ha exigit a Salvador Illa que els faci fora.

Sirera demana que Mossos i Guàrdia Urbana buidin la plaça perquè "recuperi la normalitat".

A Catalunya, com cada any, s'han organitzat diverses manifestacions coincidint amb el 12-O i amb la mirada posada la crisi a Ceuta i l'acampada per l'habitatge a plaça Catalunya. El PP i Vox han participat a la manifestació convocada a Barcelona per la plataforma Units per Ceuta, que té com a eslògan "Catalunya amb Ceuta. Una mateixa Espanya".