Els drets de les persones trans, protegits per llei
Aprovada definitivament la llei que reconeix els drets de les persones trans i LGTBI (EFE/Javier Lizón)

Els drets de les persones trans, protegits per llei

El PSOE i Unides Podem fan pinya per a l'aprovació definitiva de la llei que garanteix la igualtat efectiva del col·lectiu, que ha estat difícil i no exempta de polèmica
Redacció
4 min

Se la coneix com a "llei trans", però en realitat és la norma que garanteix la igualtat real i efectiva de les persones trans i els drets de les persones LGTBI.

Ha estat difícil tirar-la endavant. La divisió política no només s'ha situat en l'eix esquerra-dreta. La bancada de la dreta no ha actuat en bloc. El PP i Vox estan en contra de la llei, però Ciutadans s'ha alineat amb l'esquerra, amb algun matís.

Però el més significatiu han estat les dissidències dins del mateix PSOE, com la de Carmen Calvo, que va exemplificar el seu desacord amb una abstenció en la primera votació al Congrés.

Aquesta divisió dins l'esquerra és la mateixa que hi ha dins del moviment feminista, que va demostrar la diferència de criteris en el 8M de l'any passat, amb manifestacions separades, i podria tornar a passar aquest any, quan falten pocs dies per al Dia Internacional de les Dones.

Part del moviment feminista, contra la llei trans (Europa Press/Alberto Ortega)

Les organitzacions feministes contràries a la llei diuen que la norma esborra el sexe biològic i el substitueix pel concepte d'autodeterminació de gènere, amb un impacte negatiu en aspectes com la integritat física de les dones preses, els espais separats per motius de seguretat o la pràctica de l'esport, entre d'altres.

En canvi, les associacions LGTBI asseguren que la llei no pretén esborrar el sexe biològic, sinó que això no determini la identitat de ningú. Per aquest col·lectiu, la norma farà que deixin de tractar-los com a ciutadans de segona.

Alguns dels punts de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI són aquests:

Autodeterminació de gènere

Les persones trans poden canviar el sexe i el nom al Registre Civil i al DNI a partir dels 12 anys, sense haver-se hagut d'hormonar ni haver d'aportar cap informe mèdic o psicològic.

A partir dels 16 anys ho poden fer tot sols. Entre els 14 i els 16 anys hauran de ser assistits pels seus progenitors o tutors legals. I els que tinguin 12 o 13 anys necessitaran una autorització judicial.

El tràmit no serà immediat. La llei preveu que el procés es pot allargar quatre mesos, en què la persona ha de declarar la voluntat de canviar el sexe i/o el nom dues vegades.

Les persones de menys de 12 anys no poden canviar de sexe, però sí de nom per adequar-lo al gènere amb què s'identifiquen.

Identificació de gènere

Les persones trans menors d'edat tenen dret a ser tractades d'acord amb el nom, el sexe o el gènere amb què s'identifiquen en tot l'àmbit educatiu.

Teràpies de conversió

La llei prohibeix la pràctica de qualsevol mètode o teràpia destinats a modificar l'orientació o la identitat sexual d'una persona, fins i tot si aquesta persona hi ha donat el seu consentiment.

Canvi de sexe quirúrgic

Les persones de menys de 12 anys no es podran sotmetre a una operació de canvi de sexe per modificar-se els genitals, excepte si hi ha una raó mèdica que ho recomani.

Entre els 12 i els 16 anys, només es podrà dur a terme aquesta operació si la maduresa de la persona permet que tingui tota la informació i ho pugui consentir.

El canvi de sexe no evita una condemna

La situació jurídica d'un processat o condemnat per violència masclista no varia encara que hagi canviat de sexe registral. La norma especifica clarament que la persona serà jutjada en base al sexe legal que tenia en el moment que es va cometre el delicte.

Reproducció assistida

Totes les dones, sigui quina sigui la seva opció sexual i la seva situació personal, i totes les persones trans amb capacitat de gestar poden accedir a les tècniques de reproducció assistida en condicions d'igualtat.

La filiació dels fills

Fins ara, en una parella de dones no casades, la mare que no havia gestat havia d'adoptar la criatura en un procés llarg, durant el qual no tenia cap dret ni obligació respecte a l'infant. La llei modifica el Codi Civil de manera que per a la filiació no matrimonial n'hi haurà prou que el progenitor no gestant faci una declaració en un formulari oficial en el moment d'inscriure el naixement.

Avui és notícia

Més sobre LGTBIQ+

Mostra-ho tot